Bernat d'Itàlia: diferència entre les revisions

A la mort de son pare, estava destinat a ser rei dels [[Llombards]], però el seu avi, Carlemany va esperar que complís els 15 anys abans d’enviar-lo per prendre el control d’Itàlia, en [[812]]. Va rebre la dignitat reial en Abril de 813, governant però, sota la tutela d’un netnét de [[Carles Martel]], [[Adalhart]], cosí i antic tutor de son pare i potser parent de sa mare.

Malgrat que havia motius per a la revolta, BernardBernat, en un primer moment no va fer cap moviment. Però en desembre de [[817]], amb el suport de grans personatges com ara Anselm, bisbe de Milà, pren les armes contra el seu oncle. Aquest el va sotmetre obligant-lo implorar-li perdó en [[Chalon-sur-Saône]]. Deportat a [[Aix-la-Chapelle]], el van condemnar a mort. Afectat per la agitació que es viu en eixos moments, provocada pels seus propis fills, Lluís el Pietós, sembla que es va apiadar del seu nebot, commutant la pena de mort per la de ser cegat amb un ferro candent. Bernard va morir tres dies més tard, a conseqüència del suplici.

Cap a 813, estava casat amb una dona anomenada '''Cunegunda'''. La filiació d’aquesta dona no és coneguda, però el seu nom coincideix amb el de Cunegunda, esposa de [[Guillem de Gel·lona]], i mare d’un tal '''Heribert''', nom que apareix també entre els descendents de BernardBernat.

Cronològicament l'esposa de BernardBernat podria ser la filla petita de Guillem de Gel·lona i Cunegunda.

[[Pere Antoni Beuter]] a ''[[Segunda parte de la crónica general de España]]'' (1551), afirmà que les [[Illes Balears|Balears]] varen pertànyer a ''BernardBernat'', rei d’Itàlia i netnét de Carlemany, i en confià el seu govern a [[Ermenguer]] d’[[Comtat d'Empúries|Empuries]].<ref>[http://books.google.es/books?id=W6p0jo53N94C&printsec=frontcover&dq=Segunda+parte+de+la+Cor%C3%B3nica+general+de+Espa%C3%B1a+Beuter&hl=ca&ei=ovDvTMLZFsjT4gaR1KXIAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Segunda parte de la crónica general de España], segona part, cap. XII, pàg. 63</ref> L'afirmació no es troba avalada per cap font documental medieval coneguda, tret de la [[Imperi carolingi a les Illes Balears|demanda d'ajut que els balears formularen a Carlemany el 799]] davant els atacs musulmans i un combar naval en aigües balears dirigit per Ermenguer contra la flota musulmana, procedent de [[Còrsega]], l'any 813.<ref>{{Ref-llibre |cognom= Campaner y Fuertes |nom= Álvaro|enllaçautor= | cognom2= |nom2= |títol= La Dominación Islamita en las Baleares|url= |editorial= Miquel Font, editor |lloc= Palma (Mallorca)|data= 1989|isbn= 84-86366-33-X}} Faccimil, original de 1888. pp. 11-14</ref>