{{FR}}'''Ramon Alcoberro i Pericay''' ([[Pals]], [[Baix Empordà]], [[1957]]) és un [[filòsof]] català. AcutalmentFou dónal'autor classedel aprimer assaig de filosofia de la [[postmodernitat]] publicat en català l'escola'El desordre cívic'' ([[1983]]). Es formà al IPSE[[Col·legi de BarcelonaFilosofia]] amb [[Xavier Rubert de Ventós]] i compertany a professorl'anomenada ''Generació de Religióla transició'', Filosofiael grup dels filòsofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la dècada de 1980 i Psicologiaque han publicat bona part de la seva obra en català. AEl més,seu dónapensament conferènciesevolucionà del postmodernisme a lal'[[utilitarisme]] Universitat[[liberal]]. Ha rebut els premis Extraordinari Fi de GironaCarrera, Arnau de Vilanova, Serra Hunter i Serra i Moret entre d'altres.
Fou l'autor del primer assaig de filosofia de la [[postmodernitat]] publicat en català ''El desordre cívic'' ([[1983]]). Es formà al [[Col·legi de Filosofia]] amb [[Xavier Rubert de Ventós]] i pertany a l'anomenada ''Generació de la transició'', el grup dels filòsofs universitaris postmarxistes aparegut al llarg de la dècada de 1980 i que han publicat bona part de la seva obra en català. El seu pensament evolucionà del postmodernisme a l'[[utilitarisme]] [[liberal]]. Ha rebut els premis Extraordinari Fi de Carrera, Arnau de Vilanova, Serra Hunter i Serra i Moret entre d'altres.
Incorporat a la lluita [[antifranquista]], fou membre de les [[Joventuts Revolucionàries Catalanes]] i pres polític l'any [[1975]]. Alcoberro s'ha especialitat en temes d'[[ètica]] i ha estat el precursor de la [[tecnoètica]] i de l'ús de la xarxa en la divulgació filosòfica en català. És professor associat a la [[Universitat de Girona]] i consultor a la [[Universitat Oberta de Catalunya]] i ha estat directiu de l'[[Ateneu Barcelonès]] en diversos períodes. Ha editat i traduït al català textos de [[Diderot]], [[D'Alembert]], [[Voltaire]], [[La Rochefoucauld]], [[Mazzarino]] i altres pensadors de la [[Il·lustració]], però també de [[Thoreau]] i de [[Walter Benjamin]].
