René Schérer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
== La qüestió de la pedofília ==
René Schérer també es distingeix, en la [[dècada de 1970|dècada dels setanta]], per les seves postures a favor de revisar la lesgislació sobre l'[[Edat de consentiment sexual|edat de consentiment]], en un moment en què la idea de l'"alliberament sexual" estava a l'ordre del idea. Com altres intel·lectuals de renom del moment, René Schérer es va expressar a favor de la pedofília i va provocar la reflexió sobre la "compenetració"
El [[1974]], René Schérer publica ''Émile perverti, ou Des rapports entre l’éducation et la sexualité'' (títol que fa referència a ''[[Emili, o De l'educació]]'', de [[Jean-Jacques Rousseau]]), un assaig dedicat a les relacions entre l'educació i la sexualitat. Segons Schérer, "No hi ha pas dues sexualitats, la de l'infant i la de l'adult, que és l'objectiu i la norma, sinó una sola, no la de l'adult, naturalment, sinó la sexualitat presa d'una xarxa de tensions que, fora de l'adult, comença a projectar 'l'infant' i a edificar-lo". Denuncia l'acció "infantilitzadora" de l'escola i critica les conclusions d'autors com François Dolto sobre el caràcter nociu per als infants de les relacions sexuals, de l'incest i de la promiscuitat sexual amb adults. Per a ell, "la primera reacció pedagògica està impulsada pel desig": dissertant sobre la pederàstia dels antics grecs i sobre les relacions amb nens entre els [[aborígens australians]], conclou: "Assumim que la relació pedagògica és en essència ''perversa'', no perquè estigui acompanyada de relacions pederàstiques entre professors i alumnes, sinó precisament perquè les nega i les exclou". Tot analitzant ''[[Un altre pas de rosca]]'' de [[Henry James]], René Schérer veu en l'acció de la jove professora que, en voler protegir l'infant de les fantasies perverses i suposadament pedòfiles, els mena finalment a la mort, una metàfora de l'educació. Com a conclusió sobre l'obra, Schérer crida "la secta dels mestres i educadors" a "prestar atenció a les atraccions apassionades dels infants" i a "ajudar-los a satisfer la immensitat dels deus desitgos, fora de les famílies i contra elles".
| |||