René Schérer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
 
== La qüestió de la pedofília ==
René Schérer també es distingeix, en la [[dècada de 1970|dècada dels setanta]], per les seves postures a favor de revisar la lesgislació sobre l'[[Edat de consentiment sexual|edat de consentiment]], en un moment en què la idea de l'"alliberament sexual" estava a l'ordre del idea. Com altres intel·lectuals de renom del moment, René Schérer es va expressar a favor de la pedofília i va provocar la reflexió sobre la "compenetració" delsentre infantsnens i dels adults, tot considerant la possibilitat d'un desig sexual recíproc. Del moment que denuncia la "domesticació puerilitzadora disfressada d'educació", René Schérer proposa "l'obertura dels nens fora de l'espionatge panòptic, fora de la família, a la recerca d'ell mateix en una relació d'igualtat i d'atracció apassionada amb amants adults". El pedòfil (terme que apareix molt poc en els seus escrits, i sobretot per refusar-lo) és, per a Schérer, un "gran amic no autoritari" i la seva interacció amb l'infant una "amalgama entre educació i amor". El [[1971]], la redacció de la revista ''Politique-Hebdo'' rebutja publicar una entrevista amb Schérer per raó, segons declaracions del seu director adjunt en aquell moment, Hervé Hamon, de les seves "postures propedòfiles".
 
El [[1974]], René Schérer publica ''Émile perverti, ou Des rapports entre l’éducation et la sexualité'' (títol que fa referència a ''[[Emili, o De l'educació]]'', de [[Jean-Jacques Rousseau]]), un assaig dedicat a les relacions entre l'educació i la sexualitat. Segons Schérer, "No hi ha pas dues sexualitats, la de l'infant i la de l'adult, que és l'objectiu i la norma, sinó una sola, no la de l'adult, naturalment, sinó la sexualitat presa d'una xarxa de tensions que, fora de l'adult, comença a projectar 'l'infant' i a edificar-lo". Denuncia l'acció "infantilitzadora" de l'escola i critica les conclusions d'autors com François Dolto sobre el caràcter nociu per als infants de les relacions sexuals, de l'incest i de la promiscuitat sexual amb adults. Per a ell, "la primera reacció pedagògica està impulsada pel desig": dissertant sobre la pederàstia dels antics grecs i sobre les relacions amb nens entre els [[aborígens australians]], conclou: "Assumim que la relació pedagògica és en essència ''perversa'', no perquè estigui acompanyada de relacions pederàstiques entre professors i alumnes, sinó precisament perquè les nega i les exclou". Tot analitzant ''[[Un altre pas de rosca]]'' de [[Henry James]], René Schérer veu en l'acció de la jove professora que, en voler protegir l'infant de les fantasies perverses i suposadament pedòfiles, els mena finalment a la mort, una metàfora de l'educació. Com a conclusió sobre l'obra, Schérer crida "la secta dels mestres i educadors" a "prestar atenció a les atraccions apassionades dels infants" i a "ajudar-los a satisfer la immensitat dels deus desitgos, fora de les famílies i contra elles".