Matemàgia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
El mentalisme és el camp que més es beneficia de la matemàgia, ja que combinant l'automatisme i obscuritat del mecanisme dels jocs amb la teatralització de l'actuació es fa difícil per part del públic comprendre la forma com s'ha realitzat un joc que sol contenir aspectes impossibles.
La matemàgia permet dur a terme a una aproximació recreativa i divertida a l'aprenentatge de conceptes matemàtics. Per exemple, en Lluís Segarra exposa misteris i sorpreses numèrics al seu llibre ''Matemàgia'' <ref>Matemàgica, Lluís Segarra, Eds. Enciclopèdia Catalana, Pòrtic Temes, 1997</ref> i també a
La bibliografia sobre la matemàgia en altres llengües és força ampla. En Fernando Blasco, al seu llibre en castellà ''Matemagia'' també propociona una unió comprensible dels móns de la Màgia i de les Matemàtiques. <ref>Fernado Blasco. Matemagia (Los mejores trucos para entender los números). Ediciones Temas de Hoy, 2007, Madrid.</ref> El llibre ''Tours Extraordinaires de Mathémagie'' conté jocs avançats molt relacionats amb el mentalisme. <ref Hiéronymus. Tours Extraordinaries de Mathémagie, Ellipses Edition Marketing, Marseille 2005</ref>. Un clàssic en anglès és ''Mathematical Magic'', de William Simon. <ref William Simon, Mathematical Magic, Dover Publications, New York 1964</ref>
Un joc de paraules divertis és canviar "Matemàgia" per "Metamàgia".
| |||