Huaconada: diferència entre les revisions

La Huaconada de Mite és una festa que pren lloc cada any l'1, 2 i 3 de gener, al poble de Mite que està situat a la Vall del Mantaro, Província de Concepció, Departament de Junín. Encara que la Huaconada se celebra també en altres localitats de la zona com la ciutat de Concepció, la de Mite és la més coneguda de la regió, i forma part important de la riquesa cultural del Perú.

 

Els homes de Mite que compleixen el rol de Huacones ja no castiguen les persones, però encara es diu que durant la Huaconada "només regeix la llei del Huacón." En una cerimònia, l'alcalde distrital formalment abdica la seva autoritat per aquests 3 dies i es el lliurament als Huacones.

 

Durant la Huaconada, els Huacones dansen en processó pels carrers de Mite, al compàs d'una banda de músics que repeteix la mateixa seqüència de tres melodies una i altra vegada. Aquesta tonada no avorreix, més aviat tendeix a hipnotitzar. Els Huacones es divideixen en "Huacones Vells" i "Huacones Moderns," aquests últims són la major part. Els Huacones Vells es vesteixen més a la manera dels Huacones originals, les seves màscares hi ha els trets d'una persona gran i arrosseguen els peus en un moviment particular. Els Huacones Moderns utilitzen flassades de tigre (una innovació que també es diu data dels anys 30) i màscares amb trets més solemnes, els seus moviments connoten autoritat i dignitat. Els Huacones emeten rugits i fan anomenats estandarditzats en quítxua a individus (homes) entre la multitud, quan un és anomenat així, ha d'acostar i abraçar el Huacón, cridant alcalde, després de tot això un rep un lleuger fuetada.

Existeixen referències escrites sobre la Huaconada des de fins del segle XVI, els Huacones són esmentats en el diccionari Quechua de González Holguín de 1608. La dansa sembla haver-se estès per un territori molt més gran, possiblement fins al Collao. Els espanyols no veien amb bons ulls a la dansa, associada al déu còndor ja Huiracocha, i en molts casos van tractar d'eliminar. Fins ara, la Huaconada de Mite no mostra cap element religiós catòlic, almenys no de manera explícita, no hi ha ni verge ni sant (Mite celebra la seva festa patronal per separat, al mes de maig).

 

Mite és un poble amb una història d'interacció i xoc cultural. Originalment formava part dels senyorius huancas, al arribar els espanyols, aquests es van assentar al poble de Mite, proper als seus centres d'operacions en Jauja i Lima. Mite no era una comunitat indígena sinó un poble d'indis i blancs, amb una elit espanyola i mestissa. Fins ara els permeten fan referència als espanyols i els seus descendents que habitaven el poble. En parlar amb els permeten durant la celebració, hi ha una sensació ambigua: és l'autoritat dels Huacones una evocació del poder dels antics hisendats, o representa una forma de resistència andina i no-catòlica contra el poder dels colonitzadors? O una barreja dels dos? O és alguna cosa totalment diferent?En el Perú, les danses i festivitats tradicionals són esdeveniments que no són aliens a les relacions de poder i les jerarquies de la societat; caldria veure com una celebració com la Huaconada reprodueix, resisteix o comenta sobre aquestes relacions socials.

Avui dia, la major part dels permeten viuen fora de Mite, i el poble està majorment buit excepte durant la Huaconada i les altres festes. Els huacones i les seves famílies tornen per la festa no només des Huancayo i Lima, sinó també des dels seus llocs de treball a l'Argentina, Suècia, Itàlia i altres països a l'estranger.

 

En aquesta ressenya m'he basat en la meva pròpia visita a Mite, juntament amb Elizabeth Lli Cornejo ( veure l'article sobre el mateix tema ), durant la Huaconada d'aquest any. Per als que volguessin saber més sobre aquesta tradició - la seva història, estructura i significats - recomano consultar el rigorós estudi de Simeó Orellana Valeriano, La Dansa dels Sacerdots del Déu Kon: La Huaconada de Mite, publicat el 2004 pel Fons Editorial de Sant Marc. També hi ha els treballs musicològics i etnogràfics de Raúl Romero, entre ells Identitats Múltiples: Memòria, Identitat i Cultura Popular a la Vall del Mantaro, publicat pel Fons Editorial del Congrés.