Anabaptisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: az:Anabaptist
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
Línia 15:
Com anabaptistes van ser anomenats els cristians que després del [[segle IV]] es van oposar a la imposició del baptisme de nens i fins i tot el [[Codi de Justinià]] va establir la pena de mort contra ells, la qual es va aplicar en diverses ocasions durant la [[Edat Mitjana]] i després a l'època de la [[Reforma protestant]], quan en la [[Dieta d'Espira]], el [[1529]], [[catòlics]] i [[protestants]] es van posar d'acord a perseguir els anabaptistes.
 
Els anabaptistes van sorgir com a vessant revolucionària de la [[Reforma Protestant]] el [[1525]] a [[Suïssa]], quan un grup de dotze homes es van batejar a si mateixos, i la seva doctrina establia que per poder ser batejat, calia prèviament dedicar-se a Deu.<ref>{{en}} William Roscoe Estep, ''[http://books.google.escat/books?id=BF8D09JSfzwC&printsec=frontcover&dq=anabaptism&hl=ca&ei=n_3OTJ-4JtCNjAeJtqHWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The Anabaptist story: an introduction to sixteenth-century Anabaptism]'', p.15</ref> La doctrina es va estendre per Suïssa, [[Àustria]], [[Alemanya]] <ref>{{cita llibre|url = http://www.gameo.org/encyclopedia/contents/S2384.html|autor = van der Zijpp, Nanna|títol = Sacramentists|editorial = Global Anabaptist Mennonite Encyclopedia Online|fechaacceso = 12 -04-2007}}</ref><ref>{{Citation|last = Fontaine|first = Piet FM|Title = The Light and the Dark A cultural history of dualisme|plau = Utrecht|publisher = Gopher Publishers|year = 2006|volume = XXIII Postlutheran Reformation [http://home.wanadoo.nl/piet.fontaine/volumes/vol23/index1.htm? vol23_ch1_part1.htm Chapter I - part 1 Radical Reformation - Dutch Sacramentists]|url = http://home.wanadoo.nl/piet.fontaine/volumes/overview.htm|id =}}</ref> i [[Països Baixos|Holanda]]
 
''' En aquesta època havia diferents expressions del anabaptistes: '''
 
* Una '''revolucionària''', originada en la predicació i baptismes d'adults realitzats pel teixidor Nicolás Storch i els seus companys Tomàs Dreshel i Marcos Stübner; va tenir com a defensor absolut i destacat a [[Thomas Müntzer]], que va participar en la lluita dels camperols contra els terratinents feudals.<ref>{{fr}} Maurice de Grandillac, ''[http://books.google.escat/books?id=Bmi6yZAh1zcC&pg=PA205&lpg=PA205&dq=anabaptisme+revolutionaire&source=bl&ots=RUM0JSjcRv&sig=ZkfrCWkG9TaE34qclhHj5Jk4AOk&hl=ca&ei=QfvOTIibHYSK4QbmmeXcDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CBcQ6AEwAA#v=onepage&q=revolutionaire&f=false Langage et connaissance religieuse]''</ref>
 
* Una '''extremista''', que va protagonitzar l'aixecament a la ciutat de [[Münster]], encapçalada per [[Jan Matthys]] i [[Joan de Leiden]] i propiciada per la predicació de [[Melchior Hofman]], que el [[1534]] va intentar establir el Regne de Deu per la força<ref>{{en}} William Roscoe Estep, ''[http://books.google.escat/books?id=BF8D09JSfzwC&printsec=frontcover&dq=anabaptism&hl=ca&ei=n_3OTJ-4JtCNjAeJtqHWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The Anabaptist story: an introduction to sixteenth-century Anabaptism]'', p.4</ref>
 
* L' '''[[unitarisme]]''', representat per la personalitat de [[Miguel Servet]]; pels [[Germans Polonesos]] a [[Polònia]], i per [[Ferenc Dávid]] i les [[unitarisme|esglésies unitàries]] de [[Hongria]] i [[Transsilvània]].
Línia 45:
 
# Els anabaptistes van començar amb una sola expressió en [[Zuric]], i es van propagar des d'allà ([[monogènesi]]),
# Els anabaptistes van sorgir a partir de diversos moviments independents en diversos llocs al mateix temps ([[poligènesi]])<ref>{{en}} Hans-Jürgen Goertz, ''[http://books.google.escat/books?id=QWPM9RXsePAC&pg=PA4&dq=monogenesis+anabaptism&hl=ca&ei=NgLPTO7iNJCTjAfbsbHWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=monogenesis%20anabaptism&f=false The Anabaptists]'', p.4</ref>
# Els anabaptistes són una continuació del cristianisme del Nou Testament (o successió apostòlica perpètua de l'Església).
 
Línia 62:
* '' An Introduction to Mennonite History '', by Cornelius J. Dyck, ([http://books.google.com/books?id=X78FAAAACAAJ Google Books], ISBN 0-8361-3620-9)
* '' Covenant and Community: The Life, Writings, and Hermeneutics of Pilgram Marpeck '', by William Klassen, ([http://books.google.com/books?id=1HWpGQAACAAJ Google Books])
* {{fr}} Marie Théodore Renouard Bussièrre, [http://books.google.escat/books?id=egkRAQAAIAAJ&printsec=frontcover&dq=anabaptisme&hl=ca&ei=4vjOTJTUHtm5jAfxpPjWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDwQ6AEwBA#v=onepage&q=storck&f=false Les anabaptistes: histoire du luthéranisme, de l'anabaptisme, et du regne de Jean Bockelsohn a Munster]
* {{en}} William Roscoe Estep, ''[http://books.google.escat/books?id=BF8D09JSfzwC&printsec=frontcover&dq=anabaptism&hl=ca&ei=n_3OTJ-4JtCNjAeJtqHWBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCsQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false The Anabaptist story: an introduction to sixteenth-century Anabaptism]''
 
== Vegeu també ==