Anarcosindicalisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.es/ +http://books.google.cat/)
Línia 6:
== Objectius i característiques ==
 
Com a corrent que és de l'anarquisme aspira a conquistar les màximes millores per a la classe obrera, amb la intenció d'emancipar-la suprimint tot tipus d'opressió entre humans (també a través d'institucions). Advoca també per l'abolició del [[capitalisme]] així com l’abolició de tota forma d'[[estat]], substituït per l'associacionisme voluntari.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Feliu i Montfort |nom=Gaspar |cognom2=Sudrià i Triay |nom2=Carles |títol=Introducció a la història econòmica mundial |url=http://books.google.escat/books?id=baNGEJhiC1wC&pg=RA2-PA246&dq=emancipaci%C3%B3+anarquisme+partit&hl=ca&ei=1FR9TvWwB8qq8QOKi8WLAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFAQ6AEwCA#v=onepage&q&f=false |llengua= |editorial=Universitat de València |data=2006 |pàgines=p.246 |isbn=8437062977 }}</ref> Per assolir aquesta fita contempla només els mètodes del [[sindicalisme]] revolucionari i la [[vaga general]] revolucionària, que hauran de desembocar en la revolució social llibertària.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya'' ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 41</ref>
 
En consonància amb el seu rebuig de l'estat i el seu funcionament, l'anarcosindicalisme és també teòricament [[apolític]], és a dir que prescindeix de l'ús dels [[partits polítics]] com a mitjà de lluita. Per tant rebutja el [[parlament]]arisme per considerar aquesta institució com una forma més d’autoritarisme damunt la població, i perquè considera també que és un procediment absolutament ineficaç des del punt de vista de l'emancipació efectiva de la classe treballadora.{{CN}} Generalment l’anarcosindicalisme considera que l’experiència dels partits socialistes marxistes durant la segona meitat del segle XX han participat tant en la política parlamentària i demòcrata com en els règims socialistes de partit únic ha fracassat; fins i tot quan aquests partits han ostentat el govern de manera majoritària. Afirmen que la causa d’aquest fracàs és l’existència del sistema estatal en si mateix i dels seus mecanismes orgànics, així com de les pressions interessades que ha de suportar: aquesta situació porta els governs a defensar els interessos del capitalisme i del propi estat en nom de l’interès general, en detriment dels de la classe obrera.{{CN}} En la mateixa línia, rebutja tota col•laboració amb les classes dominants, i també rebutja tot compromís amb l'estat, àdhuc en nom de l'interès nacional. Per tant també està en contra també de tota participació en organismes mixtos constituïts pels obrers, la [[patronal]] i els governs, ja que rebutja els arbitratges per pacificar la conflictivitat quotidiana entre la classe obrera i la classe capitalista.{{CN}}