L'any [[750]], els [[Abbàssida|abbàssides]] van enderrocar la [[Dinastia omeia]] al Califat de Damasc, ordenant l'assassinat de tots els seus membres. Abd-ar-Rahman I, que havia aconseguit escapar-se de la matança omeia fugint de [[Damasc]], va aconseguir arribar el [[756]] a l'[[Àndalus]], proclamant-se [[emir]] després de conquerir la ciutat de Còrdova. L'any [[733]] s'independitzà de la nova capital abbàssida, [[Bagdad]], una independència que fou política i administrativa, mantenint així la unitat espiritual i moral al continuar el vincle religiós amb el califat abbàssida.
El [[777]]<ref name=LS>{{Ref-llibre |cognom= Suárez Fernández|nom= Luis |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Historia de España Antigua y media |url= http://books.google.escat/books?id=OeiQxLSvC2IC&pg=PA155&lpg=PA155&dq=Batalla+de+Secunda+747&source=bl&ots=rQQLKy_Prf&sig=PlvY4NydhMUiwNh3F77cF1jnHuE&hl=ca&ei=uyY2Sur6KsWrjAfAi-2FCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4_result&ct=result&resnum= |format= |consulta= |llengua= castellà|edició= |editorial= Ediciones Rialp |lloc= |data= |any= |mes= |pàgines= p.168-188 |col·lecció= |isbn= 978-84-321-1882-1 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}</ref> els governants [[iemen]]ites d'[[Al-Tagr al-Ala]], enfrontats al [[síria|sirià]] [[Abd ar-Rahman I]], l'emir [[Omeia]] de [[Qurtuba]], [[Revolta iemení d'Al-Àndalus|es van revoltar]] i van aliar-se amb [[Carlemany]] qui va acceptar l'oferta dels representants musulmans de [[Girona]], [[Barcelona]] i [[Wasqa]], que en la [[Dieta de Paderborn]] van oferir els seus territoris a canvi de suport militar. La revolta fou desmantellada, i la [[Setge de Saragossa (778)|fallida campanya]] contra [[Saraqusta]] va acabar amb la mort de [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]] a mans del seu antic aliat [[Hussayn ibn Yahya al-Ansarí]]<ref>{{Ref-llibre | cognom= Millàs i Vallicrosa | nom= Josep Maria | enllaçautor= Josep Maria Millàs i Vallicrosa| capítol = | urlcapítol = | títol = Textos dels historiadors àrabs referents a la Catalunya carolíngia | pàgines = p.28| url= http://books.google.escat/books?id=EVmpsQpIRn4C&pg=PR28&dq=tsalaaba&hl=ca| editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-117-5 | data =1987 | ref = }}</ref> i la derrota dels francs a la [[Batalla de Roncesvalls]].
==La formació de la Marca Hispànica==
{{Principal|Marca Hispànica}}
La conquesta franca dels territoris que ara són Catalunya, després de la fallida campanya contra [[Saraqusta]] que va acabar amb la derrota a la [[Batalla de Roncesvalls]], va començar el [[759]] al [[Rosselló]].<ref>{{Ref-llibre | cognom= Bolòs i Masclans | nom= Jordi | enllaçautor= | capítol = | urlcapítol = | títol = Els orígens medievals del paisatge català | pàgines = p.30| url= http://books.google.escat/books?id=KZpoXlQOM9sC&pg=PA125&lpg=PA125&dq=girona+785&source=bl&ots=AXtCJTchEo&sig=SmEFiUB0Rcb_olXWSmKTuvgQgSQ&hl=ca&ei=ygrpSZamIsnOjAf_hb33Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7#PPA30,M1 | edició = 1a | editorial = Institut d'Estudis Catalans | isbn = 84-7283-745-9 | data = 2004 | ref =}}</ref> El [[785]] les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat, que estava governada pel [[valí]] [[Matruh ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí|Matruh ibn Sulayman]], a [[Carlemany]], el [[798]] caigueren [[Vic]] i [[Cardona]], i finalment, el [[801]] [[Conquesta de Barshiluna|caigué Madinat Barshiluna]].
