Yahya al-Qàdir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/)
Línia 1:
'''Yahya al-Qàdir''' va ser l'últim rei de la [[taifa de Toledo]] que va donar protecció a [[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]], quan va fugir del seu germà [[Sanç II de Castella|Sanç II]]. Sanç havia empresonat a Alfons perquè volia aconseguir les terres que el seu pare ([[Ferran I de Castella|Ferran I]]) havia entregat als seus germans ([[Sanç II de Castella|Sanç]], [[Alfons VI de Lleó|Alfons]], [[Garcia I de Galícia|García]], [[Elvira]] i [[Urraca (filla de Ferran I de Castella)|Urraca]]).
 
Posteriorment, va anar a governar a l'[[emirat de Balansiya]] ja que el seu poble de Toledo estava dividit en dues parts: els simpatitzants del seu poder i els que estaven en contra, ell patia per la seva vida i va ser llavors quan Alfons va tornar-li el favor de ser refugiat: Alfons va conquerir València amb les tropes d'[[Alvar Fáñez]] el febrer de 1086,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url=http://books.google.comcat/books?id=ZxclI2EHjrMC&pg=PA35&dq=valencia+alvar+fa%C3%B1ez+febrer+1086&hl=ca&ei=kwTiTe_oCcGy8gO_jrGGBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.35 |isbn=8487398758 }}</ref> i es quedà encarregat de la defensa perquè al-Qàdir hi pogués governar i així Alfons [[setge de Tulaytula|quedar-se amb la ciutat de Tulaytula]]
 
Quan els [[almoràvits]] van iniciar la conquesta de la península i derrotaren als castellans a la [[batalla de Sagrajas]], Alvar Fáñez va deixar la ciutat i Al-qadir va creure que la seva ciutat estava en perill de caure en mans d'[[Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín]], [[Emirat de Saraqusta|emir de Saraqusta]] i d'[[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]], de l'[[Emirat de Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya|Dàniyya]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guichard |nom=Pierre |títol=Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de València |url=http://books.google.cat/books?id=0vrzEdzdOMUC&pg=PA64&dq=valencia+1087&hl=ca&ei=bWbXTannLMeahQfI2fi4Bg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCoQ6AEwAA#v=onepage&q=valencia%201087&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.66 |isbn=8470308521}}</ref> i dels almoràvits. L'expedició d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla [[Setge de Balansiya (1087)|va fracassar]] i Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín i [[El Cid]] van enviar una expedició conjunta, que es va apoderar de la ciutat, i com els cristians eren superiors en nombre, l'emir de Saraqusta es va retirar i el Cid va establir un protectorat sobre la ciutat.