Revisió del 19:57, 20 juny 2011 modifica TronaBot (discussió \| contribucions) Bots 169.600 edits m Movent Categoria:Professors de la UV → Categoria:Professors de la Universitat de València ← Edició anterior		Revisió del 00:48, 7 des 2011 modifica desfés Jmfontllovet (discussió \| contribucions) 5 edits Afegits detalls biogràfics i llista seleccionada d'obres. Font: Josep Maria Font i Rius. Edició següent →
Línia 1: '''Josep Maria Font i Rius''' ([[Barcelona]] 1915) és un jurista i historiador del dret català, deixeble de [[Luis García de Valdeavellano]] i de [[Raimon d’Abadal]]. Com a catedràtic en diverses universitats espanyoles, ha estat mestre de vàries generacions de juristes i historiadors. Ha fet estudis i ha recopilat fonts sobre els aspectes jurídics de la repoblació cristiana i els orígens del municipi català, i en especial sobre les [[cartes de població i de franquícia]] de Catalunya. Forma part de l'equip director de la continuació de l'obra inacabada de Raimon d'Abadal ''Catalunya carolíngia''<ref>[http://www.iec.cat/iecavui/carolingia.html La recerca: Catalunya carolíngia] a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]</ref> i ha estat president (1988-2011) del ''Comitè per a l'edició de textos jurídics catalans''<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Justicia/menuitem.6a30b1b2421bb1b6bd6b6410b0c0e1a0/?vgnextoid=9c71a1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9c71a1c9c9203110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Relació de títols publicats]</ref> del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. '''Josep Maria Font i Rius''' ([[Barcelona]] [[1915]]) és un jurista i historiador del dret català. El 1945 fou catedràtic de la [[universitat de La Laguna]] ([[Canàries]]), i més tard de les de [[Múrcia]], de [[Universitat de València\|València]] i el 1954 de Barcelona, on fou degà de la facultat de dret del 1958 al 1965. Va estudiar Dret i assignatures d'Història Medieval a la Universitat de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura en Dret el 1935. Va fer la tesi doctoral sota la direcció de Luis García de Valdeavellano. El 1944 va guanyar la càtedra d'Història del Dret de la Universitat de La Laguna. Més endavant va ser catedràtic de les universitats de Múrcia (1945), València (1949) i Barcelona (1954), on va ser degà de la Facultat de Dret de 1958 a 1965. El 1985 es va jubilar com a catedràtic de la Universitat de Barcelona, essent-ne nomenat Professor Emèrit el 1986. És doctor honoris causa de les universitats de [[Montpeller]] i de [[Bordeus]]; des del 1960 és membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]i de la Reial [[Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya]], i des del 1970 de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Ha recopilat i elaborat estudis sobre els problemes jurídics de la conquesta cristiana i dels orígens dels municipis catalans. També forma part de l'equip director de la continuació de l'obra inacabada de [[Ramon d'Abadal i de Vinyals\|Ramon d'Abadal]], ''Catalunya carolíngia''. És Doctor Honoris Causa per les universitats de Bordeus (1962) i Montpeller (1964). Des de 1960 és membre de la [[Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona]] i de la [[Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya]], des de 1970 és membre corresponent de la [[Real Academia de la Historia]], y des de 1971 és membre numerari de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], secció Històrico-Arqueològica. Des del 1976 és un dels representants de [[Catalunya]] en la Comissió Permanent dels Congressos d'Història de la [[Corona d'Aragó]]. El 1985 es jubilà com a catedràtic de dret de la [[Universitat de Barcelona]]. El 1984 li fou atorgat el Premio Nacional de Historia, el 1987 la [[Llista de Creus de Sant Jordi\|Creu de Sant Jordi]] i posteriormente ha rebut la [[Medalla Narcís Monturiol]] de la [[Generalitat de Catalunya]], la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona i el Premi [[Fundació Catalana per a la Recerca]]. Ha rebut els següents premis i distincions: [[Premio Menéndez y Pelayo de Investigación]], del [[CSIC]] (1944); [[Premi Ciutat de Barcelona]] d'Investigació (1969); [[Medalla Narcís Monturiol]]<ref>[http://www.gencat.cat/economia/ur/serveis/premis/premis_narcis_monturiol/medalles_narcis_monturiol_anys_anteriors/index.html Medalles Narcís Monturiol, anys anteriors]</ref> de la [[Generalitat de Catalunya]] (1983); [[Premio Nacional de Historia]]<ref>[http://www.mcu.es/premiado/busquedaPremioParticularAction.do?action=busquedaInicial&params.id_tipo_premio=94&layout=PremioNacHistoriaEspanaLibro&cache=init&language=es Relación de Premiados]</ref> (1984); [[Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]] (1987); Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit científic (1994); i el Premi de la [[Fundació Catalana per a la Recerca]] (2002). El 1994 va ser nomenat Degà Honorari de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, y el 2009, amb motiu del 50 aniversari de la construcció del nou edifici de la facultat al campus universitari de Pedralbes, que ell va promoure, l'Aula 4 va passar a anomenar-se ''Aula Font i Rius''. == Obres == D'entre les seves més de cent<ref>Segons la [http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/autoren.php?name=Font+Rius%2C+Josep+Maria Regesta Imperii] de la [http://www.adwmainz.de/ Akademie der Wissenschaften und der Literatur Mainz]</ref> publicacions, en destaquen<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=630840 Recopilació de treballs de Josep Maria Font i Rius] a [[Dialnet]]</ref>: * ''Orígenes del régimen municipal de Cataluña'' (1944) * ''Cartas de población y franquicia de Cataluña'' (1969)▼ '''''Orígenes del régimen municipal de Cataluña''''', en ''Anuario de Historial del Derecho Español'', vols. XVI (1945) y XVII (1946). Separata: Madrid: Instituto Nacional de Estudios Jurídicos, 1946. 504 pp. ''El procés de formació de "Les Costumes" de [[Tortosa]]'' (1973) ''Ordenación paccionada del régimen matrimonial de bienes en el derecho medieval hispánico'', en ''Anales de la Academia Matritense del Notariado'', vol. VIII (Madrid, 1954). ''[[Jaume I]] i la municipalitat de Barcelona'' (1977) ''Les institutions administratives et judiciaires des villes dans l'Espagne du Moyen Age'', en ''Recueils de la Société Jean Bodin'', tom. VI (Bruxelles, 1954) pp. 263-295. ''El antiguo derecho local de la ciudad de [[Balaguer]]'' (1982)▼ ''Els orígens del co-senyoriu andorrà'', en ''Pirineos'', vol. XI (1955) nums. 35-38, pp. 77-108. ''Un problème de rapports: Gouvernements urbains en France et en Catalogne (XIIe et XIIIe siècles)'', en ''Annales du Midi'', tom. 69, núm. 40, pp. 293-306. ''La recepción del derecho romano en la Península Ibérica durante la Edad Media'', en ''Recueil de Mémoires et Travaux de la Société d'Histoire du Droit et des Institutions des anciens pays de Droit écrit'', Fasc. VI (Montpellier 1967), pp. 85-104. ▲ '''''Cartas de población y franquicia de Cataluña. Vol. I: Textos'''''. Madrid-Barcelona: CSIC, (1969). LXXX+1079 pp. ''El procés de formació de les Costums de Tortosa'', en ''Revista Jurídica de Cataluña'', vol. LXII (1973) pp. 155-178. ''Jaume I i la municipalitat de Barcelona''. Discurs inaugural de l'any acadèmic 1977-1978. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1977. 78 pp. ▲* ''El antiguo derecho local de la ciudad de [[Balaguer]]'', en ''Anuario de Historia del Derecho Español'', vol. LII (Madrid, 1982) pp. 5-110. '''''Cartas de población y franquicia de Cataluña. Vol. II: Estudio'''''. Madrid-Barcelona: CSIC, 1983. 819 pp. ISBN 84-00-05316-8. '''''Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval'''''. Recopilació d'articles, amb una semblança biogràfica de Jesús Lalinde Abadía. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1985. XXI+770 pp. ISBN 84-75281-74-5. ''Estudi introductori'' a la reedició facsímil de les ''Constitucions de Catalunya'' (incunable de 1495). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, 1988. Sèrie ''Textos Jurídics Catalans'', vol. 3, pp. I-CXXXVII. ISBN 84-393-0953-8. ''La comunitat local o veïnal'', en ''Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI)'', Barcelona, 1991, vol. I, pp. 491-576. ''Els Usos i Costums de Tàrrega. Edició commemorativa del 750 aniversari (1242-1992)''. Tàrrega: Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega, 1992. ISBN 84-606-0657-0. Col·laboracions a la '''''Historia de España Menéndez Pidal''''', vol. VII, núm. 2 (''Los núcleos pirenaicos (718-1035) Navarra, Aragón, Catalunya''). Madrid: Espasa-Calpe, 1999. ISBN 84-239-8913-5. Articles: ''El régimen político carolingio'' (en col·laboració amb Raimon d'Abadal), pp. 427-574. ''La escuela jurídica de Barcelona'', pp. 729-750. *''El derecho privado'' (en col·laboració amb Antoni Udina), pp. 751-794. ''Guillem M. de Brocà: semblança biogràfica''. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2000. ISBN 84-7283-505-7. == Notes == {{listaref}} {{Creus de Sant Jordi 1987}} Linha 18 ⟶ 41: [[Categoria:Membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC]] [[Categoria:Creus de Sant Jordi 1987]] [[Categoria:Professors de la Universitat de La Laguna]] [[Categoria:Professors de la Universitat de Múrcia]] [[Categoria:Professors de la Universitat de València]] [[Categoria:Professors de la Universitat de Barcelona]] [[Categoria:Premis Narcís Monturiol]]

Josep Maria Font i Rius: diferència entre les revisions