Expedició francoespanyola a Cotxinxina: diferència entre les revisions

En virtut dels tractats de la [[Quàdruple Aliança]], França i Espanya van acordar l'enviament d'una expedició marítima de càstig a la zona que va arribar el [[31 agost]] de [[1858]]. El comandament de les unitats espanyoles es va encarragar al [[Coronel]] [[Bernardo Ruiz de Lanzarote]]. Espanya va enviar el vapor de Guerra '' Jorge Juan '', a la qual es va unir més tard la [[Corbeta Narváez]] i la [[Goleta Constància]] el [[1860]], un regiment d'[[Infanteria]], dues companyies de Caçadors[[Caçador (militar)|caçadors]], tres seccions d'[[artilleria]] i força auxiliar. D'aquesta manera, i des de [[Manila]], es va fer a la mar la flota espanyola unint-se a la francesa composta per una [[Fragata (vaixell)|fragata]], dues [[corbeta|corbetes]] d'hèlix, cinc [[canoner]]s i cinc transports amb tropes, comandada pel [[Contraalmirant]] [[Rigault de Genouilly]] i atacant primer la [[badia de Turan]] amb la intenció de capturar la capital, [[Hué]], cosa que no van aconseguir. Després la flota combinada es va dirigir a [[Saigon]] assaltant la ciutat el [[17 de febrer]] de [[1859]]. Durant sis mesos la ciutat va ser assetjada pels annamitas amb només 900 homes (800 francesos i 100 espanyols) per defensar-la fins a l'arribada de reforços francesos. Mentrestant, el nou cap de l'expedició que va substituir Genouilly, Page, va ordenar la retirada de les tropes espanyoles no acantonades a Saigon, sense prèvia consulta al Govern espanyol. El tinent coronel [[Carles Palanca Gutiérrez]] va romandre a la zona mentre el coronel Ruiz de Lanzarote tornava a Manila.