Pruenga de jardí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 31:
==Ecologia==
[[Fitxer:Boanoite1.jpg|left|thumb|''Pervinca de Madagascar'' cultivada com a planta de jardí]]
Floreix la major part de l'any, des de la primavera fins a la tardor en climes temperats. Germina en deu o vint dies a 18-24ºC. Requereix d'un rec moderat durant l'estació de creixement, però és relativament resistent a la sequera.
Es pot cultivar amb llavors, preferentment a finals d'hivern i principis de primavera. Els adobs fertilitzants també li són beneficiosos.
 
Es troba àmpliament distribuïda, amb poblacions grans a les dunes costeres de les costes del [[Carib]]. A Argentina s'ha desenvolupat bastant bé, fins al punt que a la província de Misiones s'ha convertit en una espècie silvestre.
 
Aquesta espècie és cultivada com a planta medicinal i també com a planta ornamental. Com a tal és apreciada per la seva resistència a condicions de sequera i falta de nutrients. És popular en jardins [[subtropical|subtropicals]] i temperats a causa del fetde que lespot temperaturessoportar oscil·lentemperatures sempremínimes entre 5 °C i 7 °C. No li agrada lael llumsol directadirecte sinó que prefereix llocs amb semiombra.
 
== Descripció morfològica ==
[[Fitxer:CatharanthusRoseus3.jpg|left|thumb|220px|''Pervinca de Madagascar'']]
Petit arbust perenne, o planta arbustiva amb una alçada variable d'entre uns 40 i 80 cm. Les flors presenten un diàmetre de 3 a 4 cm i les fulles són d'entre 2,5 i 5 cm de llarg i d'entre 1 i 4 cm d'ample. Es tracta d'una planta herbàcia però que presenta una base llenyosa. No presenta cap tipus de pilositat. Té un creixement de tipus erecte o ascendent i una ramificació [[simpòdica]].
 
La seva arrel és fasciculada, és a dir, que en el conjunt de filaments que componen l'arrel no n'hi ha cap que sigui el principal,(l'arrel de la pervinca és una arrel sensible a moltes malalties). Les '''fulles''' són dures i de color verd fosc i presenten una disposició oposada damunt la tija. La seva morfologia és la d'una fulla simple, oblonga-el·líptica o obovada-el·líptica, de textura [[coriàcia]] i de marge enter. L'àpex presenta forma aguda i la base és [[cuneïforme]]. La seva nervadura és [[pennada]].