Partit popular (antiga Roma): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sk:Populár
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''partit popular''' o '''populars''' (en llatí ''populares'', en singular ''popularis'', literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la [[República Romana]] tardana buscaven utilitzar les [[assemblea romana|assemblees romanes]] per acabar amb el domini que exercien els ''Nobile'' i els ''[[optimates]]'' en la vida política. Dins dels plans dels populars hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a [[Roma]] i fins i tot a la [[península Itàlica]], i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular assolí el seu apogeu durant la dictadura de [[Juli Cèsar]], el líder de més prestigi. Amb el nomenament del [[Segon Triumvirat]] (del [[43 aC]] al [[33 aC]]), la causa popular va desaparèixer. Des d'un punt de vista polític els populars propugnaven mesures típiques de l'[[esquerra política]], mentre que els optimats tenien postures [[conservadorisme|conservadores]], encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans. A més de Cèsar, dins la facció populars s'hi van allistar els germans [[Grac]], [[Gai Mari]], [[Publi Clodi Pulcre]] i, durant el [[Primer Triumvirat]], [[Marc Licini Cras Dives I]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] (que prèviament havia estat alineat amb els optimats).
{{Polisèmia|popular}}
Els ''' populares ''' (''els de la facció del poble'', en singular '' popularis '') estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant l'[[Antiga república romana|República Romana]] tardana buscaven utilitzar les assemblees populars romanes per acabar amb el domini que exercien els '' Nobile '' i els '' [[optimates]] '' en la vida política.
 
== Bibliografia==
Dins dels plans dels '' populares '' hi havia el dotar d'una certa mobilitat dels ciutadans romans, traslladant a les colònies provincials, l'extensió de la ciutadania a comunitats externes a [[Roma]] i fins i tot a la [[península Itàlica]], i la modificació del repartiment de gra i del valor de les monedes. La causa popular ''' assolir el seu apogeu durant la dictadura de [[Juli Cèsar]] ''', el líder de més prestigi. Amb el nomenament del [[Segon Triumvirat|segon triumvirat]] (del [[43 aC]] al [[33 aC|33 a. ; C.]]), la causa popular va desaparèixer.
* {{DGRBM}}
* {{DGRG}}
 
{{Antiga Roma}}
Des d'un punt de vista polític els '' populares '' propugnaven mesures típiques de l'[[esquerra política]], mentre que els optimates tenien postures [[conservadorisme|conservadores]], encara que aquests paral·lelismes s'hagin de prendre amb cautela en ser distincions relativament modernes que no són totalment aplicables als polítics romans.
 
A més de Cèsar, dins la facció populares s'hi van allistar els germans [[Grac]], [[Gai Mari]], [[Publi Clodi Pulcre]] i, durant el [[Primer Triumvirat|primer triumvirat]], [[Cras|Marc Licini Cras]] i [[Gneu Pompeu Magne|Gneu Pompeu]] (que prèviament havia estat alineat amb els '' optimates '').
 
== Referències ==
* Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849)
* Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854)
 
{{Roma Antiga}}
 
[[Categoria:Política]]
[[Categoria:Antiga Roma]]