Revisió del 04:23, 3 maig 2011 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.042 edits m r2.6.4) (Robot modifica: ru:Гидрирование ← Edició anterior		Revisió del 13:16, 12 des 2011 modifica desfés Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits ampliació Edició següent →
Línia 1: La '''hidrogenació''' és una [[reacció química]] consistent en addicionar una o més molècules d’[[hidrogen]] a un [[compost químic]]. La '''hidrogenació''' és una [[reacció química]] consistent en addicionar una o més molècules d’[[hidrogen]] a un [[compost químic]]. En el cas més freqüent, la reacció produeix una reducció de la insaturació del compost de partida. Per exemple, els dobles enllaços C=X (X= CRR’, NR o 0) esdevenen enllaços senzills CH-XH. És a dir, amb aquesta reacció un [[alquè]] és convertit en un [[alcà]], una imina en una [[amina]] i un grup [[ carbonil]] en un [[alcohol]]. Un alquí pot convertir-se en un [[alquè]] o [[alcà]] i un [[nitril]] en una imina o [[amina]]. Un cas particular és la reacció d'alguns enllaços senzills que es trenquen per reacció amb hidrogen, en una variant de la reacció d'hidrogenació anomenada freqüentment hidrogenòlisi. Les reaccions d'hidrogenació requereixen l'ús d'un catalitzador, que pot ser un [[metall de transició]] o un compost d'aquests metalls, tal com [[platí]], [[Pal·ladi (element)\|pal·ladi]], [[rodi]] o [[iridi]]. Les reaccions d'hidrogenació s'empren àmpliament en alguns processos industrials a gran escala. Per exemple, la hidrogenació de [[monòxid de carboni]] produeix [[metanol]]. La reacció d'hidrogenació és també emprada industrialment en la preparació de compostos en menor escala per aplicacions en química fina (fàrmacs, [[agroquímic]]s, fragàncies, etc.) En el cas més freqüent, la reacció produeix una reducció de la insaturació del compost de partida. Per exemple, els dobles enllaços C=X (X= CRR’, NR o 0) esdevenen enllaços senzills CH-XH. És a dir, amb aquesta reacció un [[alquè]] és convertit en un [[alcà]], una imina en una [[amina]] i un grup [[ carbonil]] en un [[alcohol]]. Un alquí pot convertir-se en un [[alquè]] o [[alcà]] i un [[nitril]] en una imina o [[amina]]. Un cas particular és la reacció d'alguns enllaços senzills que es trenquen per reacció amb hidrogen, en una variant de la reacció d'hidrogenació anomenada freqüentment hidrogenòlisi. Les reaccions d'hidrogenació requereixen l'ús d'un catalitzador, que pot ser un [[metall de transició]] o un compost d'aquests metalls, tal com [[platí]], [[Pal·ladi (element)\|pal·ladi]], [[rodi]] o [[iridi]]. Les reaccions d'hidrogenació s'empren àmpliament en alguns processos industrials a gran escala. Per exemple, la hidrogenació de [[monòxid de carboni]] produeix [[metanol]]. La reacció d'hidrogenació és també emprada industrialment en la preparació de compostos en menor escala per aplicacions en química fina (fàrmacs, [[agroquímic]]s, fragàncies, etc.) L'hidrogenació del [[greix insaturat]] produeix [[greix saturat]] i, en alguns casos, [[greix trans]] Un exemple de reacció d'hidrogenació és l'addició d'[[hidrogen]] a l'[[àcid maleic]] per formar [[àcid succínic]].<ref>''Catalytic Hydrogenation of Maleic Acid at Moderate Pressures A Laboratory Demonstration'' Kwesi Amoa 1948 [[Journal of Chemical Education]] • Vol. 84 No. 12 December '''2007'''</ref> :[[Image:SuccPdH2.png\|340px\|left\|Hidrogenació de l'acid maleic]]{{clear-left}} ==Referències== <references /> [[Categoria:Reaccions químiques]] [[Categoria:Hidrogen]]

Hidrogenació: diferència entre les revisions