|
[[Fitxer:OldHighGermanlanguagearea962.png|thumb|350px|Territori on es parlà l'alt alemany antic]]
L''''alt alemany antic''' (''Althochdeutsch'') és la designació global de tots aquells idiomes germànics que presentin, en major o menor mesura, participació en la segona mutació consonàntica. Contra el que de vegades es diu, no és pas la fase més primerenca de la [[alemany|llengua alemanya]], ja que és un terme que designi una llengua estandarditzada, ni tan sols unificada, i els idiomes que el constitueixen, a més a més, presenten una fortíssima i ràpida evolució fonètico-fonològica fins al 1075, de manera que ni tan sols es pot parlar d'una única forma estable per a un idioma determinat. Davant aquest fet, i moguts per una necessitat pràctica, a l'Alemanya del segle XIX, hom va triar la llengua de la traducció al fràncic oriental del ''Diatèssaron'' de Tacià el Siríac per a convertir-la en la base referencial de les gramàtiques i els diccionaris. Els lemmes dels diccionaris d'alemany antic, de llavors ençà, estan escrits d'acord amb l'ortografia del ''Tacià''. Hom distingeix dos períodes per a aquest conjunt diasistemàtic: el període preliterari i el període literari. El període preliterari està constituït per un conjunt d'inscripcions rúniques, material onomàstic i glosses incloses dins textos llatins i abasta, sobretot, els segles VIè i VIIè dCr. El període literari s'inicia a la segona meitat del segle VIIIè i arriba, seguns uns, fins al [[1050]] i, segons d'altres, fins al [[1075]]. El primer llibre escrit en un idioma d'aquest conjunt diasistemàtic, és l'[[Abrogans]], un diccionari llatí-bavarès -o si es vol, un diccionari de sinònims llatí amb llurs equivalents bavaresos- redactat entre el 765 i el 770 a Fresing.
L''''alt alemany antic''' (''Althochdeutsch'') és la fase més primerenca de la [[alemany|llengua alemanya]] i convencionalment cobreix el període comprès entre l'any [[500]] aproximadament i el [[1050]]. De textos escrits no n'apareixen fins a la segona meitat del [[segle VIII]], encara que en textos en [[llatí]] d'abans d'aquesta època s'hi poden trobar algunes paraules i noms propis alemanys. Per aquesta raó, alguns tracten el període anterior al [[750]] com a 'prehistòric', i daten el principi de l'antic alt alemany pròpiament a l'any [[750]].
La principal diferència entre l'alt alemany antic i elsla dialectesresta d'idiomes germànics occidentalspertanyents delsal qualsgermànic esmeridional vaés desenvoluparla éssegona mutació consonàntica o ''Zweite Lautverschiebung'', en alemany, un terme encunyat per Jacob Grimm. Cal recordar, emperò, que, l'aplicació al germànic dels resultats de la reconstrucció ejectivista de l'indoeuropeu, va sofrirportar, elen segonels canvianys consonàntic90 odel segle passat, a posar en dubte l''Zweiteexistència Lautverschiebung'd'aquesta segona mutació consonàntica, construint-se una teoria explicativa alternativa (cf. Aixòles estàpropostes generalmentde datatTheo moltVennemann aproximadamenten aquest sentit). Aquest fet indica que intentar fixar una data orientativa del sorgiment de la segona mutació consonàntica és un fet extremadament arriscat, i, en tot cas, massa especulatiu per intentar-lo. La filologia alemanya del segle XIX solia situar l'origen de la segona mutació consonàntica entre la fi del [[segle V|segle V]] i l'inici del [[segle VI|VI]]; per això el començament de l'alt alemany es datafixava orientativament al voltant de l'any [[500]]. ElSi resultatacceptem dles tesis tradicionals i no les postulades arran de l'aquestaaplicació evolucióde delsla sonsteoria ejectivista al germànic, el resultat de la segona mutació consonàntica és que el sistema de consonantsconsonàntic alemany va passar a ser diferent del de totesla lesresta altresde llengües germàniques occidentals,meridionals incloent-hi (p.e., l'[[anglès]] i el [[baix alemany]]. Gramaticalment, no obstant això, l'alt alemany antic va romandre moltrelativament similar a l'[[anglosaxó|anglès antic]] i al [[saxó antic|baix-alemany antic]].
Cap a mitjan [[segle XI]], les diferents [[vocal]]s de les síl·labes àtones ess'havien vananat reduirreduint totesa <e> a vastes zones del territori d'eaquest conjunt diasistemàtic d'idiomes. ComAtès que aquestesles vocals plenes de vegades eren partles portadores de les terminacions gramaticals en els [[substantiu]]s i [[verb]]s, la seva pèrdua va comportar una radical simplificació de la gramàticamorfologia [[Flexió (lingüística)|flexional]] del diasistema de l'alt alemany antic i, de retruc, una reestructuració de la seva sintaxi. Per aquestes raons, el [[1050]] o el [[1075]] és vist com el principi del període de l'[[alt alemany mitjà]]. La data de 1075 és la més acceptada en el si de la filologia alemanya, encaraja que gairebépermet noincloure hien aquest període la llengua de les obres de Williram d'Ebersberg i d'Otloh de Sankt Emmeram. El període que va haverdel textos[[1050]] eno el[[1075]] al [[1170]] és un període de transició conegut amb el nom de [[Frühmittelhochdeutsch]] o [[alt-alemany durantmitjà elsprimerenc]], següenti centés anysun període en el qual s'hi escriuen sobretot textos de contingut religiós (poemes religiosos i sermons), encara que no pas únicament (König Rother, Graf Rudolf etc.).
Exemple de reducció de vocals en síl·labes àtones:
| '''<nowiki> alt alemany antic </nowiki>''' || '''alt alemany mitjà''' || '''anglès'''
|-----
| ''machônmahhôn'' || ''machen'' || ''make''
|-----
| ''taga'' (Nom. pl.) || ''tage'' || ''days''
|-----
| ''demutagâ'' (Ac. pl.) || ''demtage'' || ''to thedays''
|-----
| ''tago'' (Gen. pl.) || ''tage'' || ''days''
|-----
| ''demu'' || ''dem[e]'' || ''to the''
|}
''(Les formes de l'alemany modern d'aquestes paraules són, en termes generals, les mateixes que enles de l'alt alemany mitjà.)''
{{cal llengua}}
|
