Telenovel·la: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
Trec inacabat desprès de setmanes inactiu |
||
Línia 1:
Una
▲[[fitxer: EscravaIsaura.jpg|thumb|300px|'' [[La Esclava Isaura]] '', telenovel·la brasilera.]]
▲Una ''' telenovel·la ''' és un gènere [[programa de televisió|televisiu]] produït originalment en diversos països de [[Amèrica Llatina]] sent '' [[El dret de néixer]] '' de l'[[cuba]] no [[Félix B. Caignet]] la primera telenovel·la, creada a partir d'una radionovel cubana del mateix nom. A Cuba la televisió va arribar el mateix any de la seva creació ([[1950]]) i les radionovel també van néixer en aquest país caribeny.
El primer concepte de telenovel·la, va ser transmès en [[episodi]]s diaris (usualment de dilluns a divendres) i consecutius, narrant una [[Ficció|història fictícia]] (encara que pot estar basada en fets reals) d'alt contingut [[Melodrama|melodramàtic]]. Pot comparar-se a la [[novel·la rosa]]. Si bé són temàticament semblants a les
==Antecedents==
Com antecedents de la telenovel·la tindríem el [[fulletó]] i [[novel·la per entregues]] de l'època [[vuitcentista]], i més recentment, al [[segle XX]], a la dècada de [[dècada del 1960|dels seixanta]]: "la [[fotonovel·la]]", feta amb fotomuntatges amb actors reals, que recolzant-se en un text mínim desenvolupaven la història; [[Corín Tellado]] va ser una autora important de novel·les adaptades fotonovel·les amb les que va aconseguir gran fama.
El més proper antecedent de la telenovel·la està en les radionovel·la dels anys 40 i 50 del segle XX. El país que va iniciar aquesta tradició va ser [[Cuba]] amb "El derecho a nacer", escrita per Félix B. Caignet, que va tenir un èxit indiscutible. Les radionovel encara es produeixen a Cuba i tenen gran acceptació popular. Els [[serial]]s radiofònics (ràdio teatre) des dels primers temps de la ràdio desgranaven històries
== Impacte cultural ==
Les telenovel·les gaudeixen de gran popularitat en tota [[Amèrica Llatina]] i en països com [[Portugal]], [[Espanya]], [[Itàlia]], [[Grècia]], [[Europa de l'Est]], [[Àsia Central]], el [[Caucas]], [[Turquia]], [[Xina]], [[Filipines]], [[Indonèsia]], [[Israel]] i també els països de [[Àfrica]], especialment en l'ex-colònia espanyola de [[Guinea Equatorial]] on es consumeixen les mexicanas.<ref>
[[fitxer: CristinaUmana.jpg|thumb|160px|[[Cristina Umaña]], actriu colombiana]]
D'acord amb un reportatge de la [[Unesco]], en [[Costa d'Ivori]] moltes [[mesquita]]s avançar els seus horaris d'oracions durant [[1999]] per permetre als televidents gaudir de la telenovel·la
A [[Rússia]], hi va haver plans de sol·licitar a les actrius mexicanes [[Verónica Castro]] i [[Victòria Ruffo]] actuar en anuncis a les eleccions de [[1993]]. Aquestes dues actrius eren considerades llavors les més populars de tota la història de Rússia. En aquest país, la telenovel·la
A [[Xina]], la telenovel·la brasilera
Recentment l'actriu i cantant uruguaiana [[Natalia Oreiro]] és admirada a [[Rússia]] i [[Israel]], per les telenovel·les que va protagonitzar en la [[dècada del 1990|dècada dels 90]] i les dels últims anys. De fet és més reeixida en els països d'Europa de l'Est que en la pròpia [[Argentina]]. Al Brasil, les telesèries
A més de
▲A més de '' Kassandra '', en els anys vuitanta telenovel·les veneçolanes com '' La dama de rosa '', '' Abigail '', '' Vidre '', '' Topacio '', '' Ligia Elena '', '' Les Amazones '', etc. causen gran impacte a Hispanoamèrica i el món, convertint des d'aquest moment i fins a la data a actors veneçolans en veritables ídols en diversos països: Carlos Mata i Jeaneth Rodríguez a Espanya; Catherine Fullop i Grècia Colmenares a Argentina, etc. RCTV i Venevision sempre han anat a l'avantguarda renovant el gènere, apostant per la qualitat, formant els millors actors del país i marcant fites amb les seves produccions.
Sense especificar països, les telenovel·les causen gran impacte en la societat, més específicament en els nens. En ser programes que es transmeten a tota hora, un nen pot presenciar situacions o accions que al llarg del temps pot adoptar com a pròpies, és a dir, es pot deixar influenciar per un mitjà de comunicació que no sempre és controlat pels pares.
Linha 29 ⟶ 27:
Es poden classificar segons el públic al qual van dirigit, la periodicitat amb la qual s'emeten o el tema que tracten, entre altres paràmetres.
Una altra distinció es pot fer entre les telenovel·les amb històries
== Etapes ==
;Etapa culminant, cimera o decisiva : L'etapa culminant, també anomenada etapa cimera o decisiva, és el punt on una telenovel·la comença a arribar al seu punt més alt i comença la desesperació en la trama. aquesta pot prendre part o tot de l '''' etapa final '''.
;Setmana final : És el conjunt de 6 o 5 (de vegades menys) capítols que vénen abans dels 3 capítols finals que són el
▲Són, com el seu nom ho indica, els últims capítols d'una telenovel·la que comprenen de 10-15 o 20 capítols. Aquesta etapa en algunes ocasions es divideix en "Últimes setmanes" (2) i "últims capítols" (10) i pot prendre part o tot de l '''' Setmana Final '''.
▲És el conjunt de 6 o 5 (de vegades menys) capítols que vénen abans dels 3 capítols finals que són el ''' antepenúltim capítol ''', el ''' Penúltim Capítol ''' i el ''' Capítol Final '''.
== Vegeu també ==
* [[Sèrie de televisió]]
==
* Roura, Assumpta (1993). Telenovel·les, passions de dona. El sexe en el culebró. Barcelona:.
* Trejo Silva, Marcia (2011). La telenovel·la mexicana. Orígens, característiques, anàlisi i perspectives. Mèxic: Trillas. ISBN-978-607-17-0914-1▼
* Verón, Eliseo i Lucrecia Escudero Chauvel (compiladors) (1997). Telenovel·la, ficció popular i mutacions culturals. Barcelona: Gedisa.▼
▲Trejo Silva, Marcia (2011). La telenovel·la mexicana. Orígens, característiques, anàlisi i perspectives. Mèxic: Trillas. ISBN-978-607-17-0914-1
▲Verón, Eliseo i Lucrecia Escudero Chauvel (compiladors) (1997). Telenovel·la, ficció popular i mutacions culturals. Barcelona: Gedisa.
== Referències ==
Linha 64 ⟶ 52:
* [http://www.unesco.org/courier/1999_05/fr/connex/txt1.htm Reportatge de la UNESCO sobre les telenovel·les] (en francès).
[[Categoria:
[[bg:Теленовела]]
|