|
Quan es va descobrir el Còdex Regius es va creure que aquesta havia estat trobada. [[Brynjólfur Sveinsson|Brynjólfur]] va atribuir el manuscrit a [[Sæmundr el savi]], un sacerdot islandès del [[segle XII]]. Encara que aquesta atribució és rebutjada pels erudits moderns, el títol L''''Edda Sæmundar''' encara es pot veure en ocasions.
El bisbe Brynjólfur va enviar el Còdex Regius com un regal a un rei [[danès]], i d'aquí el nom de ''regius''. Duranti durant segles ha estat guardat a la [[Biblioteca Reial Danesa]] però l'any [[1971]] va ser retornat a [[Islàndia]].
==Estil==
Els poemes èddics estan compostos en [[vers al·literatiu|versos al·literatius]]. La majoria són ''[[vers al·literatiu|fornyrðislag]]'' (tipus de vers al·literatiu), tot i que també n'hi ha de ''[[málaháttr]]'', que n'és una variació comuna. La resta, avora prop d'una estrofa, estan compostos en ''[[vers al·literatiu|ljóðaháttr]]'' (un altre tipus de vers al·literatiu).
La llengua dels [[poema|poemes]] és generalment clara i relativament poc adornada. Tot i que els [[kenningar]] (figures retòriques que anomenen una cosa mitjançant una paraula que la caracteritza) són empleats usualment, no s'apropen a la freqüència o a la complexitat trobada en la [[Skald|poesia eskáldica]].
==Suposat autor ==
Com la major part de la poesia primerenca, els poemes èddics eren recitats per trobadors, passats oralment de cantant a cantant i de poeta a poeta a través dels segles. CapÉs per això que cap d'aquests poemes és atribuïtatribuïble a un autor en particular, encara que molts d'ells mostren fortesunes característiques individuals determinades, i és probable que es deguin elal treball d'un poeta determinat. Els erudits de vegadessovint especulen amb autors hipotètics, però mai hans'ha estatarribat a aconseguidescap conclusionsconclusió fermesferma i acceptadesacceptada.
==Data de composició==
La datació dels poemes també ha estat una font de llargues discussions entre els eruditsentesos durant molt de temps.
Com que algunes línies dels poemes èddics de vegades apareixen en poemes de poetes coneguts, és difícil d'avaluar i aconseguir comclusions fermes. Per exemple, [[Eyvindr skáldaspillir]], compositor de la segona meitat del [[segle X]], usa en el seu [[Hákonarmál]] un parell de línies trobades a [[Hávamál]]., Ésper tant, tant és possible que hagi estat citantciti un poema conegut, però també és possiblecom que Hávamál, o almenys l'estrofa en qüestió, sigui un treball derivat més jove.
Els poemes individuals tenen pistes individuals sobre la seva edat. Per exemple, [[Atlamál hin groenlenzku]] permet pensar, pel títol i per algunauna o altra evidència interna, que va ser compost a [[Groenlàndia]]. Si és així, no pot ser anterior a [[985]] ja que no hi va haver [[escandinau|escandinaus]] a Groenlàndia fins aquell moment.
==Localització de l'obra==
El problema de localitzar els poemes està relacionat amb el problema de saber quan van ser compostos. Atès que Islàndia no vaes serva habitadahabitar fins més o menys l'any [[870]], qualsevol cosa composta abans d'aquesta data, ho hauria d'haver estat necessàriament a qualsevol altre lloc, molt probablement a [[Noruega]]. No obstant això tots els poemes són més recents, per tant, tenenpossiblement unes possiblevan origencompondre a Islàndiala illa.
Els eruditsestudiosos han provat de localitzar poemes individuals estudiant la fauna, flora i geografia a la qualquè fan referència;, però, malgrat tot, aquesta aproximació no sol donar resultats ferms. Per exemple, encara que no hi havia llops a Islàndia podem assegurar que els poetes islandesos coneixien aquest animal. De forma semblant, les descripcions apocalíptiques de [[Völuspá]] s'han estatpres, presesde vegades, com a prova que el poeta que hoel va compondre va veure una erupció volcànica a Islàndia, però això és difícilment cert. Últimament els erudits han tendit a evitar aquest debat.
[[Fitxer:Sigurd.svg|thumb|250px|Pedra [[Runa|rúnica]] de Ramsund (Södermanland) del [[segle XI]] que representa el mite de Sigurd, explica com Sigurd va aprendre el llenguatge dels ocells a l'Edda poètica i a la Saga Völsunga.]]
==Edicions==
Alguns poemes semblants als trobats al Còdex Regius sóns'inclouen inclososhabitualment normalmentdins ende les edicions de l'Edda Poètica., Entrecom elsés manuscritsel méscas importants s'inclouendels [[AM 748 I 4to]], el [[Hauksbók]] io el [[Flateyjarbók]]. MoltsDepenent dels poemes són citats ende l'Eddaeditor des'inclouen, Snorridoncs peròd'una a solen ser només trossos dels mateixos. Depènedició de l'editorEdda decidirpoètica, quinsuns poemes sóno inclososuns en una edició de l'Edda poèticaaltres. Els que no estan inclosos en el Còdex Regius se solen anomenar [[Edda prosaica|Edda menor]]. perEls latraductors sevaanglesos apariciós'han en una edicióposat d'Andreasacord Heuslera il'hora Wilhelm Ranisch feta al [[1903]]. Els traductors anglesos no són consistents alde traduir els noms dels poemes Èddics ni enquan es tracta quina seria la formamanera de traduir les formes poètiques del [[nòrdic antic]]. Es donentradueixen sotad'acord tresa traduccionsles presestres de lestraduccions de [[Bellows]], [[Hollander]] i [[Larrington]], ambi elsals noms normalitzats que es troben en anglès al llibre de [[Lindow]] ''Mitologia nòrdica'' i en el d'[[Orchard Cassell's]] ''Dictionary of Norse Myth and Legend''.
== Poemes inclosos per diversos editors ==
| 