Jordi Baillat: diferència entre les revisions

Nasqué a Maurí, a la zona de [[la Fenolleda]] de transició del [[català]] a l'[[occità]]. Es doctorà a [[Tolosa de Llenguadoc]] el 1925, i durant un temps va ser cap de clínica a la [[Universitat de Tolosa de Llenguadoc|Facultat de Medicina de Tolosa]]. Posteriorment s'establí a Perpinyà i hi exercí com a cirurgià al centre hospitalari. Al 1936 era vocal de la junta directiva de l'[[Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana]] [http://www.acmcb.es/ebdml/1186/biolegs_06.pdf] i com a tal treballà en la preparació del IX Congrés de l'Associació. Al 1976, amb la represa, era a la presidència del "X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana", fet a la capital del Rosselló <ref>En les actes del congrés [http://www.acmcb.es/ebdml/1186/biolegs_06.pdf] s'indica la "col·laboració entusiasta" d'[[Andreu Roquere]], [[Francesc Català i Duran|Francesc Català]] i Jordi Baillat en la organització de l'acte</ref> Perpinyà. Durant la [[segona guerra mundial]] participà a la [[Resistència Francesa|Resistència]] i, entre altres fets, se n'explica la intervenció quirúrgica clandestina que va fer a [[Morellàs i les Illes|les Illes]] al perseguit [[vallespir]]enc [[François Dabouzi]]. Al 1968, quan presidia <ref>Del 1941 al 1947 va ser president del Consell de l'Orde dels Metges dels Pirineus Orientals, i posterioment en fou president honorari. Al 1974 encara el presidia.</ref>el Consell departamental de l<nowiki>'</nowiki> ''Ordre des Médecins'' s'enfrontà al filòsof [[Francesc Brousse|Brousse]] per un article crític de l<nowiki>'</nowiki>''Ordre'' que aquest havia escrit (''En réponse à M. F. Brousse, une mise au point de l'Ordre des Médecins'', ''[[L'Indépendant]]'' del 6 de juny del 1968). També va ser president de la "Societat de Gastroenterologia del Sud-Oest".

Baillat pertangué durant molts anys al [[Rotary|Moviment rotari]] <ref>És esmentat a ''The Rotarian'' del maig del 1950, i als ''1971 Proceedings: Sixty-Second Annual Convention of Rotary International'' en surt el càrrec de president del districte 173 (Perpinyà) i una fotografia</ref> i al període 1971-1972 en presidí el districte 173. Al 1973 <ref>si més no, perquè als anys 50 prologà diversos [[#Obres|llibres turístics]] sobre el Rosselló</ref> dirigia l'oficina de turisme de Perpinyà; la ciutat el distingí dedicant-li -de forma pòstuma- un carrer.