Manuel Palau i Boix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Nou |
|||
Línia 2:
==Biografia==
En la seua família, dedicada a un negoci de comerç d'oli, es vivia intensament l'afició musical.
L'any 1919 Palau ja era professor al Conservatori de València i havia decidit dedicar-se per complet a la música. Entre 1917 i 1922 va dirigir les [[Banda de música|bandes de música]] de [[Vinalesa]] i Montcada, i entre 1917 i 1923 va ser substitut d'Emili Seguí al front de la [[Banda Primitiva de Llíria]], passant a ser titular l'any 1924, càrrec que mantindria durant un any.
Línia 14:
El 1930 la família Palau va traslladar-se a València, i l'any 1932 mor sa mare, el que el va sumir en una forta depressió que el va obligar a abandonar la composició durant un any.
Palau va mantenir un intens interès per la cultura, organitzant en sa casa tertúlies poètico-musicals a les que acudien els més importants músics i poetes valencians de l'època. Entre els primers cal esmentar [[Leopold Querol]] i [[Eduard López-Chávarri i Marco]]. Entre els segons, va conrear l'amistat de diverses generacions d'escriptors, com [[Lluís Guarner]], [[Enric Durán i Tortajada]], [[Joan Lacomba Guillot]], [[Xavier Casp]] i [[Vicent Andrés Estellés]]. Malgrat les ofertes per a dirigir els Conservatoris de [[
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va ser suspesa l'activitat del Conservatori i la família Palau es va traslladar de nou a Montcada. Malgrat la guerra, Palau viu uns anys d'intensa activitat compositiva, en què va produir algunes de les seues obres més difoses: ''Marxa burlesca'' (1936)<ref>Va ser composta inicialment per a conjunt de saxòfons. Posteriorment, en l'any 1937 va fer la versió per a orquestra, que ha estat més difosa i que s'ha interpretat innombrables vegades per les orquestres valencianes. La versió orquestral va ser estrenada amb ocasió del concert homenatge al congressistes del [[II Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes]] celebrat a València l'any 1936</ref>, potser la seua obra més popular; ''Divertimento'' per a orquestra (1937); ''Lliri blau'' ballet (1938); ''Sino'', ballet (1938); ''Paréntesis lírico'', cicle de lieder (1939)...
Línia 20:
En acabar la guerra va ser readmès al Conservatori i va traslladar-se de nou a València. S'inicia així un llarg període pedagògic, al front del Conservatori de València, i creatiu, veient l'estrena de moltes de les seues obres a Espanya i altres països d'Europa. Entre els seus alumnes cal esmentar a [[Vicent Garcés i Queralt]] i [[Maria Teresa Oller]].
Tot apunta a què Palau era una persona de tarannà conservador i de profundes conviccions religioses. Sempre va mantenir lligams amb el món literari, haven deixat alguns poemes de la seua mà, i també textos per a les seues cançons i els arguments dels ballets que va compondre. Era políglota, dominant diversos idiomes moderns, el llatí i el grec clàssic. Va mantenir diversos interessos intel·lectuals, la filosofia, la medicina... a banda del
== Obra ==
| |||