Manuel Palau i Boix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Nou
 
Línia 2:
 
==Biografia==
En la seua família, dedicada a un negoci de comerç d'oli, es vivia intensament l'afició musical. Inicialment Manuel Palau va orientar la seua formació cap al comerç, obtenint el títol de professor mercantil l'any 1912. Durant aquests anys, Palau comença a rebre classes de música, el que feia d'amagat dels seus pares, aprofitant els viatges a València per als seus estudis "oficials". El 1912 la seua família es va traslladar a València, i el 1914 Palau va començar els seus estudis musicals formals al conservatori (amb 20 anys!). Es va casar l'any 1918 a l'església de Sant Jaume Apòstol de [[Montcada (Horta Nord)|Montcada]], amb Trinitat Granell Bosch, amb qui va tenir dues filles i, posteriorment, un fill que va morir sent un infant. Inicialment van establir la seua residència a Montcada.
 
L'any 1919 Palau ja era professor al Conservatori de València i havia decidit dedicar-se per complet a la música. Entre 1917 i 1922 va dirigir les [[Banda de música|bandes de música]] de [[Vinalesa]] i Montcada, i entre 1917 i 1923 va ser substitut d'Emili Seguí al front de la [[Banda Primitiva de Llíria]], passant a ser titular l'any 1924, càrrec que mantindria durant un any.
Línia 14:
El 1930 la família Palau va traslladar-se a València, i l'any 1932 mor sa mare, el que el va sumir en una forta depressió que el va obligar a abandonar la composició durant un any.
 
Palau va mantenir un intens interès per la cultura, organitzant en sa casa tertúlies poètico-musicals a les que acudien els més importants músics i poetes valencians de l'època. Entre els primers cal esmentar [[Leopold Querol]] i [[Eduard López-Chávarri i Marco]]. Entre els segons, va conrear l'amistat de diverses generacions d'escriptors, com [[Lluís Guarner]], [[Enric Durán i Tortajada]], [[Joan Lacomba Guillot]], [[Xavier Casp]] i [[Vicent Andrés Estellés]]. Malgrat les ofertes per a dirigir els Conservatoris de [[DonostiSant Sebastià]] i [[Madrid]] mai no es va decidir a bandonarabandonar València, tot i sent conscient que el trasllat a Madrid hauria estat beneficiós per a la projecció de la seua obra.
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va ser suspesa l'activitat del Conservatori i la família Palau es va traslladar de nou a Montcada. Malgrat la guerra, Palau viu uns anys d'intensa activitat compositiva, en què va produir algunes de les seues obres més difoses: ''Marxa burlesca'' (1936)<ref>Va ser composta inicialment per a conjunt de saxòfons. Posteriorment, en l'any 1937 va fer la versió per a orquestra, que ha estat més difosa i que s'ha interpretat innombrables vegades per les orquestres valencianes. La versió orquestral va ser estrenada amb ocasió del concert homenatge al congressistes del [[II Congrés Internacional d'Escriptors Antifeixistes]] celebrat a València l'any 1936</ref>, potser la seua obra més popular; ''Divertimento'' per a orquestra (1937); ''Lliri blau'' ballet (1938); ''Sino'', ballet (1938); ''Paréntesis lírico'', cicle de lieder (1939)...
Línia 20:
En acabar la guerra va ser readmès al Conservatori i va traslladar-se de nou a València. S'inicia així un llarg període pedagògic, al front del Conservatori de València, i creatiu, veient l'estrena de moltes de les seues obres a Espanya i altres països d'Europa. Entre els seus alumnes cal esmentar a [[Vicent Garcés i Queralt]] i [[Maria Teresa Oller]].
 
Tot apunta a què Palau era una persona de tarannà conservador i de profundes conviccions religioses. Sempre va mantenir lligams amb el món literari, haven deixat alguns poemes de la seua mà, i també textos per a les seues cançons i els arguments dels ballets que va compondre. Era políglota, dominant diversos idiomes moderns, el llatí i el grec clàssic. Va mantenir diversos interessos intel·lectuals, la filosofia, la medicina... a banda del seuaseu amor per la natura.
 
== Obra ==