Étienne de La Boétie: diferència entre les revisions

La seva obra de referència és ''"Discours de la servitude volontaire ou Contr'un"'' (''[[Discurs sobre la servitud voluntària o contra l'un]]'') que segons [[Montaigne]] hauria escrit entre els setze o els divuit anys, és a dir, entre 1546 o 1548 i que posteriorment havia revisat a la universitat d'[[Orleans]], on exalta la llibertat i combat la tirania. VaEls sermanuscrits publicatdel pertext primeramostren voltaque enLa [[1574]]Boétie ésera consideratun unaperfecte requisitòriahumanista contradel l'[[AbsolutismeRenaixement]], perquè hi recull de forma rigurosa els interessos de què se serveixen els tirans per a reeixir en els seus fins. Aquest text va ser divulgatNo especialmentdebades enhavia àmbitstraduït [[protestantsPlutarc]] al llarg del segle XVII i és un clàssic del [[republicanismePlutarc]] polítical enfrancès lai mesuraper queaixò simbòlicamental se'l considera el model de manifest polític d'oposició. Per primer cop, al menys en el context cultural francès,Discours'' es trenca amb la concepció domèstica i paternalista del poder polític, pròpia detraslueix l'època medieval per analitzar les relacionsorgull de submissióser desun d'unaquells punt''anti-bàrbars'' de vistaqui estrictamentparlava polític i públic[[Erasme]].

El ''Discurs...'' ser publicat postumament per [[Montaigne]] per primera volta en [[1574]] i és considerat una requisitòria contra l'[[Absolutisme]], perquè hi recull de forma rigurosa els interessos de què se serveixen els tirans per a reeixir en els seus fins. Aquest text va conéixer una gran fortuna, especialment en àmbits [[protestants]] al llarg del segle XVII i és un clàssic del [[republicanisme]] polític en la mesura que simbòlicament se'l considera el model de manifest polític d'oposició. Per primer cop, al menys en el context cultural francès, es trenca amb la concepció domèstica i paternalista del poder polític, pròpia de l'època medieval per analitzar les relacions de submissió des d'un punt de vista estrictament polític i públic.

Al ''"Discours de la servitude volontaire"'' el poble no té encara dignitat cívica i política (és ''le gros populas'') i es confon amb la massa, pesada i informe, val a dir, amb la multitud que per pròpia culpa es veu oprimida. Però el text és la primera anàlisi significativa del procès de fascinació que exerceix el poder sobre els seus súbdits i, en aquest sentit, la seva modernitat és impactant. Per a La Boétie els pobles s'han deixat esclavitzar en la mesura que s'han deixat embastardir (''abâtardir'') i estupidizarestupiditzar (''abetir''). La [[tirania]] és un règim que es fonamenta en la complictat entre el tirà i aquells a qui ell afavoreix i en la subjecció del poble, no tan sols a través de la por, sinó també per la fascinació. El costum i l'hàbit juguen un paper nefast perquè desnaturalitzen l'home i són la causa de la seva submissió. Per això mateix els homes que no han conegut la [[llibertat]] ni tan sols la troben a faltar. El dret a la insurrecció política és una conseqüència de la llibertat humana i una reacció natural contra el mal govern. Per a La Boétie el [[tiranicidi]] és un dret natural perquè restableix la llibertat de tots. En cap cas, però, la insurrecció o la [[desobediència civil]] no és un dret absolut, sinó que ha de tenir com a conseqüència l'assoliment dels ideals de ''Pax et Lex'', els únics sobre els quals pot fonamentar-se un govern just.