Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiqueta: possible spam |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya''' o '''Unió de Rabassaires''' fou un [[sindicalisme|sindicat]] de [[vinya|viticultors]] no propietaris sorgit a [[Catalunya]] l'any [[1922]]. Com a Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya federà i coordinà diverses entitats camperoles d'àmbit local o comarcal, davant la crisi vinícola de superproducció i la baixa de preus subsegüents a la [[Primera Guerra Mundial]]. Pretenia enquadrar no sols els rabassaires sinó també els [[parceria|parcers]] i arrendataris. El seu fundador fou el dirigent pagès de [[Martorell]] [[Francesc Riera i Claramunt]], amb els polítics republicans [[Lluís Companys]], [[Amadeu Aragay i Davi]], P. Estartús i [[Ernest Ventós i Casadevall]]. El seu òrgan de premsa era ''[[Revista La Terra|La Terra]]''.
Durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] va restar força passiu, però amb l'arribada de la [[Segona República Espanyola]] va créixer ràpidament, de manera que el 1932 arribà als 21.542 afiliats i esdevingué la central sindical majoritària al camp català. Estretament vinculada a l'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], canalitzà les reivindicacions agràries sota un programa força radical, però no pas revolucionari, defensor de l'explotació familiar, autònoma i hereditària, i s'enfrontà a l'[[Institut Agrícola Català de Sant Isidre]], vinculat a la [[Lliga Regionalista]]. En 1934, davant les dilacions a resoldre la [[qüestió rabassaire]] , es distancià d'ERC, radicalitzà la seva línia i formà part de l'[[Aliança Obrera]].
| |||