Viquipèdia

Llengua hitita: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m r2.7.2) (Robot modifica: th:ภาษาฮิตไทต์; canvis cosmètics
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{llengua
|nom=HititaHittita
|nomnadiu=nešili
|estats=-
|regió=peninsulapenínsula anatòlica
|parlants=extinta
|rank=-
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
&nbsp;&nbsp;[[Llengües anatòliques|Anatòlica]]<br />
|regulat=-
|nació=-
|iso1=hit
|iso2=hit
}}
La '''llengua hititahittita''' eraés unala més antiga [[llengua indoeuropea]] la més antiga de totes aquelles de les quals eshi tenenha notícies i inclosa en la [[llengües anatòliques|branca anatòlica]] de la que formen part el [[luvita]], el [[palaic]], el [[lidi]] i el [[lici]]. Els hititeshittites l'anomenaven Nesi (de la ciutat de Nesa).▼
 
== Escriptura hititahittita ==▼
▲La '''llengua hitita''' era una [[llengua indoeuropea]] la més antiga de totes aquelles de les quals es tenen notícies i inclosa en la [[llengües anatòliques|branca anatòlica]] de la que formen part el [[luvita]], el [[palaic]], el [[lidi]] i el [[lici]]. Els hitites l'anomenaven Nesi (de la ciutat de Nesa).
Els [[hititeshittites]] van desenvolupar llur pròpia escriptura basada en [[pictograma|pictogrames]] dels quals s'han trobat alguns exemples, però no s'han pogut desxifrar ni tan sols associat amb la posterior escriptura hititahittita. Era una escriptura ideofonogràfica (amb ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura). Per la seva forma externa és d'influència egípcia, però pels principis que la regeixen deriven del sistema gràfic sumersumeri-accadi. L'orientació pot ser de dreta a esquerra o a l'inrevés, i si té més d'una ratlla segueix el [[principi bustrofèdic]]. Fou usada només en [[segell]]s. Es coneix com "hititahittita jeroglífic".▼
 
Després del [[segle XVI aC|1500 aC]] van adoptar l'[[escriptura cuneïforme]], influenciats per la civilització de [[Mesopotàmia]], anomenada modernament "hititahittita cuneïforme", molt semblant al ductus i forma de les tauletes del [[segle XVII aC]] d'[[Alalakh]], que està influenciat pel sil·làbic sumer-accadi, i en deriva a través d'un intermediari encara no precisat. És possible que el cuneïforme fos introduït com a resultat de la introducció hititahittita dels [[escriba|escribes]] siris per tal que desenvolupessin les seves activitats a la capital hititahittita durant la primera part de l'antic Regne, poc després de [[segle XVII aC|1650 aC]].▼
▲== Escriptura hitita ==
 
▲Els [[hitites]] van desenvolupar llur pròpia escriptura basada en [[pictograma|pictogrames]] dels quals s'han trobat alguns exemples, però no s'han pogut desxifrar ni tan sols associat amb la posterior escriptura hitita. Era una escriptura ideofonogràfica (amb ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura). Per la seva forma externa és d'influència egípcia, però pels principis que la regeixen deriven del sistema gràfic sumer-accadi. L'orientació pot ser de dreta a esquerra o a l'inrevés, i si té més d'una ratlla segueix el [[principi bustrofèdic]]. Fou usada només en [[segell]]s. Es coneix com "hitita jeroglífic".
 
▲Després del [[segle XVI aC|1500 aC]] van adoptar l'[[escriptura cuneïforme]], influenciats per la civilització de [[Mesopotàmia]], anomenada modernament "hitita cuneïforme", molt semblant al ductus i forma de les tauletes del [[segle XVII aC]] d'[[Alalakh]], que està influenciat pel sil·làbic sumer-accadi, i en deriva a través d'un intermediari encara no precisat. És possible que el cuneïforme fos introduït com a resultat de la introducció hitita dels [[escriba|escribes]] siris per tal que desenvolupessin les seves activitats a la capital hitita durant la primera part de l'antic Regne, poc després de [[segle XVII aC|1650 aC]].
 
== Història ==
 
Els pobles [[hititeshittites]] sembla que entraren a [[Anatòlia]] cap al final del [[mil·lenni III aC]] tot desplaçant la població autòctona la llengua de la qual no era indoeuropea. L'origen de llur procedència no és clar: potser varen venir de l'est pel [[Caucas]] o del sud pels [[Balcans]] i [[Grècia]]. Durant el [[mil·lenni II aC]] el regne hititahittita fou un dels més poderosos a l'[[Orient Mitjà]], amb la seva capital a [[Hattusa]], l'actual Bogazköy, a uns 150 im a l'est d'[[Ankara]], a [[Turquia]]. Les excavacions de principis de [[segle XX]] permeteren de descobrir 25.000 tauletes de fang escrites en dues llengües: [[sumer]] i [[accadi]], i d'altres en una tercera llengua, desconeguda fins aleshores. El fet que s'emprés el [[escriptura cuneïforme|caràcter cuneïforme]] per a les tres llengües va permetre de desxifrar la llengua nova: l'hititahittita, una llengua indoeuropea.
 
El material hititahittita antic es pot trobar en noms propis i en alguns préstecs del dialecte local recollits a les tauletes de [[Capadòcia]] (correspondència comercial en assiri dels [[Assíria|colons assiris]] que visqueren a [[Anatòlia]], especialment a l'empori de [[Kanish]], prop de l'actual [[Cesarea de Capadòcia]], entre el [[segle XX aC|1900]] i el [[segle XVIII aC|1720 aEC]]).
 
Les tauletes d'altres llocs fora de la capital hititahittita són estranyes, només se n'han trobat uns pocs exemplars, com a [[Tars|Tars]], [[Alalakh]], [[Ugarit]] i [[Tell al-Amarna|Amarna]].{{CN}} Aquestes troballes serveixen com a testimoni del creixement d'un gran imperi hititahittita, especialment entre el [[segle XV aC|1400]] i el [[segle XII aC|1190 aC]]. L'antic hititahittita, el corpus d'escrits més antics d'una llengua indoeuropea, és conegut per algunes tauletes preservades a un "antic ductus" d'escriptura que era típic de còpies del Regne antic ([[segle XVIII aC|1700]]-[[segle XVI|1500 aC]]). L'etapa intermitjana anomenada edat fosca entre el 1500 i el 1400 aC és descrita com el període de la denominada llengua hititahittita mitjana. La major part dels texts hititeshittites mitjans i antics estan preservats en còpies del període imperial posterior.
 
Els arxius d'[[Hattusa]] han estat descoberts a diversos llocs de la ciutadella, al complex cel Gran Temple. Tot i que la majoria dels texts tracten d'assumptes religiosos (oracles, himnes, oracions, mites, rituals i festivitats) també hi contenen material històric, polític, administratiu, literari i legal. A més d'aquests gèneres, hi ha un material emprat pels [[escriba|escribes]] per a llur tasca d'ensenyament, que inclou llistes de paraules, noms i prescripcions rituals, en què es reflecteix un exhaustiu coneixement dels assumptes tractats. Els texts sumers[[sumeris]] trobats en aquests arxius pertanyen a aquesta classe de literatura. Per als tractats i correspondència amb potències estrangeres s'emprà l'[[accadi]] com a llengua diplomàtica del període, el que significà que tant el sumer[[sumeri]] com l'[[accadi]] foren llengües obligatòries de coneixement per als escribes, essent dues de les vuit llengües trobades als arxius hititeshittites.
 
Al principi la identitat indoeuropea de l'hititahittita fou enfosquida per la presència d'un abundant número de paraules no indoeuropees i l'ausènciaabsència d'inflexió que s'hagués esperat en una llengua indoeuropea més antiga que el [[sànscrit]] [[veda|vèdic]] o que el grec homèric. L'element exòtic en el vocabulari, però, és fàcilment explicable com el substrat d'un període allargat d'exposició a un medi no indoeuropeu, tot i que no hi ha cap explicació convincent per a la sorprenent simplicitat del sistema morfològic.
 
== Desxiframent de la llengua ==
La primera reivindicació important sobre l'afiliació de l'hititahittita fou realitzada per [[Jorgen Alexander Knudtzon]] ([[1902]]), en un llibre dedicat a dues cartes entre el rei d'Egipte i un governant hititahittita, trobades a [[Al-Amārna]], [[Egipte]]. Knudtzon sostenia{{CN}} que l'hititahittita era indoeuropeu, bo i basant-se àmpliament en la [[morfologia (lingüística)]]. Tot i que mancava de texts bilingües, fou capaç de donar-hi una interpretació parcial de les dues cartes gràcies a la presència de frases fetes en la correspondència diplomàtica de l'època. El seu argument no fou acceptat majoritàriament, en part perquè les semblances morfològiques que Knudtzon havia observat entre l'hititahittita i les [[llengües indoeuropees]] podien trobar-se en llengües no indoeuropees, i en part perquè la interpretació de les cartes fou considerada justificadament com incerta.▼
 
Els estudis de Knudtzon s'havien mostrat certs sobre una gran quantitat de tauletes escrites en [[escriptura cuneïforme]] accàdia, tret amb les pertanyents a una llengua desconeguda descoberta per [[Hugo Winckler]] al poble d'[[Hattusa]], la capital hititahittita. Basant-se en un estudi d'aquest extens material, [[Bedřich Hrozný]] tingué èxit en analitzar la llengua. Hrozný argumentà{{CN}} que la llengua era indoeuropea en un article publicat el [[1915]] que aviat acompanyà d'una gramàtica. L'argument d'de Hrozný sobre l'afiliació indoeuropea de l'hititahittita era exhaustiu. Se centrà en les sorprenents semblances en aspectes idiosincràtics de la morfologia, però probables que ocorreguessin per casualitat o préstecs. Això incloïa l'alternança r/n, en algunes arrels i alternança vocàlica, ambdós aspectes vists als sorprenents canvis de la paraula per a "aigua" entre nominatiu singular, wadar i genitiu singular, wedenas. Hrozný presentà a més un conjunt de correspondències regulars de sons.{{CN}} Després d'un breu parèntesi per culpa de la [[Primera Guerra Mundial]], l'anàlisi lèxica i gramatical d'Hrozný, així com la demostració de l'afiliació indoeuropea de l'hititahittita, foren ràpidament acceptades.▼
▲La primera reivindicació important sobre l'afiliació de l'hitita fou realitzada per Jorgen Alexander Knudtzon ([[1902]]), en un llibre dedicat a dues cartes entre el rei d'Egipte i un governant hitita, trobades a [[Al-Amārna]], [[Egipte]]. Knudtzon sostenia que l'hitita era indoeuropeu, bo i basant-se àmpliament en la [[morfologia (lingüística)]]. Tot i que mancava de texts bilingües, fou capaç de donar-hi una interpretació parcial de les dues cartes gràcies a la presència de frases fetes en la correspondència diplomàtica de l'època. El seu argument no fou acceptat majoritàriament, en part perquè les semblances morfològiques que Knudtzon havia observat entre l'hitita i les [[llengües indoeuropees]] podien trobar-se en llengües no indoeuropees, i en part perquè la interpretació de les cartes fou considerada justificadament com incerta.
 
▲Els estudis de Knudtzon s'havien mostrat certs sobre una gran quantitat de tauletes escrites en [[escriptura cuneïforme]] accàdia, tret amb les pertanyents a una llengua desconeguda descoberta per Hugo Winckler al poble d'[[Hattusa]], la capital hitita. Basant-se en un estudi d'aquest extens material, Bedřich Hrozný tingué èxit en analitzar la llengua. Hrozný argumentà que la llengua era indoeuropea en un article publicat el [[1915]] que aviat acompanyà d'una gramàtica. L'argument d'Hrozný sobre l'afiliació indoeuropea de l'hitita era exhaustiu. Se centrà en les sorprenents semblances en aspectes idiosincràtics de la morfologia, però probables que ocorreguessin per casualitat o préstecs. Això incloïa l'alternança r/n, en algunes arrels i alternança vocàlica, ambdós aspectes vists als sorprenents canvis de la paraula per a "aigua" entre nominatiu singular, wadar i genitiu singular, wedenas. Hrozný presentà a més un conjunt de correspondències regulars de sons. Després d'un breu parèntesi per culpa de la [[Primera Guerra Mundial]], l'anàlisi lèxica i gramatical d'Hrozný, així com la demostració de l'afiliació indoeuropea de l'hitita, foren ràpidament acceptades.
 
== Fonètica ==
L'hititahittita fou escrit en una forma adaptada del [[escriptura cuneïforme|sistema cuneïforme]] [[Mesopotàmia|mesopotàmic]]. A causa de la predominant naturalesa sil·làbica d'aquest sistema d'escriptura és difícil de determinar precisament les [[so|qualitats fonètiques]] d'una porció de l'inventari fonètic hititahittita. Això no obstant, les limitacions de l'escriptura sil·làbica s'han resolt en major o menor mesura a través de l'[[etimologia]] comparativa i l'examen de les convencions ortogràfiques hititeshittites. Els investigadors han ifnerit els següents [[fonema|fonemes]] com a pertanyents a l'hititahittita:▼
 
▲L'hitita fou escrit en una forma adaptada del [[escriptura cuneïforme|sistema cuneïforme]] [[Mesopotàmia|mesopotàmic]]. A causa de la predominant naturalesa sil·làbica d'aquest sistema d'escriptura és difícil de determinar precisament les [[so|qualitats fonètiques]] d'una porció de l'inventari fonètic hitita. Això no obstant, les limitacions de l'escriptura sil·làbica s'han resolt en major o menor mesura a través de l'[[etimologia]] comparativa i l'examen de les convencions ortogràfiques hitites. Els investigadors han ifnerit els següents [[fonema|fonemes]] com a pertanyents a l'hitita:
 
=== Vocals ===
Linha 69 ⟶ 65:
* Les vocals llargues apareixen com alternatives a llurs corresponents vocals curtes quan estan condicionades per l'accent.
* Totes les vocals poden anar a l'inici i al final del mot, tret d'''e''.
* L'hititahittita presenta ''a'' on altres llengües indoeuropees, com el [[llatí]] o [[llengües celtes]], presenten ''a'' o ''o''.
 
=== Consonants ===
Linha 123 ⟶ 119:
|}
 
* L'[[escriptura cuneïforme]], tal com l'empraven els [[escriba|escribes]] hititeshittites, no distingia la sonoritat, tret en els casos on l'escriptura d'[[oclusiva|oclusives]] sordes era geminada entre vocals.
* Totes les obstruients i sonants, tret de ''r'', apareixen a l'inici de paraula. Això es compleix per a totes les llengües anatòlies.
* Al final del mot es produeixen els següents fenòmens:
Linha 132 ⟶ 128:
=== Laringals ===
 
L'hititahittita preserva algunes característiques molt arcaiques perdudes en altres [[llengües indoeuropees]]. Per exemple, ha retingut des de les tres laringals (''h₂'' i ''h₃'' a l'inici de paraula). Aquests sons, l'existència dels quals fou teoritzada per [[Ferdinand de Saussure]]f sobre la base de la qualitat vocàlica en altres llengües indoeuropees el [[1879]], no es preservaren com a sons independents en cap altra llengua indoeuropea coneguda fins al descobriment de l'hititahittita. En hititahittita, aquest [[fonema]] s'escriu '''ḫ'''. L'hititahittita, així com la majoria de les altres llengües anatòlies, difereix en aquest aspecte de qualsevulla altra llengua indoeuropea, i el descobriment de les laringals en la llengua hititahittita suposà una contundent confirmació de la hipòtesi de Saussure.{{CN}}
 
La conservació de les laringals, i la manca d'evidències que l'hititahittita compartís característiques gramaticals existents en altres llengües indoeuropees modernes, ha portat alguns filòlegs a creure que les llengües anatòlies es dividiren de la resta de [[protoindoeuropeu]] molt abans que les altres divisions de la protollengua. Alguns han proposat una família o superfamília de llengües indo-hititeshittites, que inclouria la resta de llengües indoeuropees en una branca i les anatòliesanatòliques en una altra. Tanmateix, el gruix dels investigadors continua reconstruint el protoindoeuropeu, i pensen que les llengües anatòliesanatòliques constituïren la primera branca de l'indoeuropeu a separar-se.
 
== Gramàtica ==
Com a llengua indoeuropea més antiga, l'hititahittita és interessant en gran mesura per la manca de força característiques gramaticals que exhibeixen altres llengües familiars "antigues", com el [[lituà]], el [[sànscrit]] i el [[grec]].▼
 
De la numeració hititahittita només es coneixen quatre números: ▼
▲Com a llengua indoeuropea més antiga, l'hitita és interessant en gran mesura per la manca de força característiques gramaticals que exhibeixen altres llengües familiars "antigues", com el [[lituà]], el [[sànscrit]] i el [[grec]].
 
▲De la numeració hitita només es coneixen quatre números:
* 2: da-
* 3: tri-
Linha 147 ⟶ 142:
 
=== Morfologia ===
El sistema nominal hititahittita consta dels següents [[declinació gramatical|casos]]:▼
 
▲El sistema nominal hitita consta dels següents [[declinació gramatical|casos]]:
* [[cas nominatiu|nominatiu]]
* [[cas vocatiu|vocatiu]]
Linha 167 ⟶ 161:
La [[flexió]] dels [[verb]]s es realitza segons dues [[conjugació|conjugacions]] generals: la conjugació en ''mi'' i la conjugació en ''hi''. Hi ha dues veus (activa i mig-passiva), dos [[mode]]s (indicatiu i imperatiu) i dos [[temps verbal]]s (present-futur i passat). A més a més, el sistema verbal disposa de dues formes d'[[infinitiu]], un verb substantivat, un [[supí]] i un [[participi]].
 
{{ORDENA:Llengua Hititahittita}}
 
[[Categoria:Hitites]]
[[Categoria:Llengües indoeuropees extintes|HititaHittita]]
[[Categoria:Llengües anatòliques|HititaHittita]]
 
[[an:Idioma hitita]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_hitita»