Consells de la Monarquia d'Espanya: diferència entre les revisions

El canvi de dinastia en 1700 a la [[Casa de Borbó]] i el subsegüent conflicte successori portaran a l'ocupació militar de la [[Corona d'Aragó]]. Els [[Decrets de Nova Planta]]<ref>[http://books.google.cat/books?id=4aYgR5YFEtAC&lpg=PA178&dq=&pg=PA178#v=onepage&q=&f=true Alcalá-Zamora, José N., ''Felipe IV: El hombre y el reinado'', Centro de Estudios Europa Hispánica (2005), págs.178-179]</ref> suposaran una ruptura amb el sistema de consells propi de la Monarquia d'Espanya i implantaran una centralització administrativa i unifomització política<ref>[http://books.google.cat/books?id=fuBp8aEMhWIC&lpg=PA114&pg=PA114#v=onepage&q&f=true Maqueda Abreu, Consuelo (1992), El auto de fe'', Ediciones AKAL, págs.114-115]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=XCknhRuvlpUC&lpg=PA489&pg=PA489#v=onepage&q&f=true VV.AA.(1994), ''Introducción a la historia moderna'', Ediciones AKAL, págs.489-490]</ref> que plasmaran en gran mesura el projecte homogeneitzador en base a la Corona de Castella plantejat ja al segle anterior pel comte duc d'Olivares. Tot el [[règim polisinodial]] fou replantejat i els consells perderen gran part de les seves facultat a excepció del Consell de Castella, ja que els territoris de la Corona d'Aragó veieren abolits els seus [[furs]] en virtut del [[dret de conquesta]] i els territoris italians i flamencs foren cedits a la Casa d'Àustria en el [[Tractat de Rastadt]]. Les successives reformes de la Hisenda, la Marina i la política americana faran el propi amb els consells temàtics. La [[Inquisició]] seguirà sent un eficaç instrument en mans dels elements més reaccionaris i antiil•lustrats. Els períodes d'incapacitat dels primers reis borbònics, [[Felip V de Castella]] i [[Ferran VI de Castella]], són mostra que sense necessitat d'impuls regi, la burocràcia espanyola encara funcionava. Els [[secretaris de despatx]], precedents dels actuals ministres, esdevingueren els elements més dinàmics de l'administració de la monarquia espanyola borbònica durant el segle XVIII. És per tant la segona meitat del XVIII i el començament del XIX, durant els regnats de [[Carles III de Castella]] i [[Carles IV de Castella]], l'últim període de vigència dels Consells testificat amb el govern de personatges com [[Macanaz]], [[Pedro Rodríguez de Campomanes]] o [[Jovellanos]], fiscals del Consell de Castella que evidencien que aquest continuava essent el centre de poder de la Monarquia Espanyola.