Axel Springer: diferència entre les revisions

[[fitxer:Berlin, Kreuzberg, Rudi-Dutschke-Strasse, Axel-Springer-Hochhaus.jpg|esquerra|thumb|La seu de l'editorial Springer a Berlín.]]Al 1964/65 va adquirir el diari populista ''Mittag'' i les revistes ''Bravo'' i ''twen'', la revista esportiva ''Kicker'' i l'editorial de [[Munic]] Kindler & Schiermeyer i així indirectament, el setmanari [[Der Spiegel]], del qual la línia redaccional centre-esquerra no li agradava gens. El 1966 va llançar el mensual ''Eltern'', una revista pedagògica per als parents. Al 1966 va inaugurar la seu del seu imperi a Berlín, al qual una any més tard va transferir tota l'administració. Mentrestant que actuà fora del seu país per a promoure la pau, en viatjar sovint a [[Israel]], a Alemanya la controvèrsia quant a la seva persona i l'impacte damunt l'opinió de les seves publicacions tentaculars va conèixer un apogeu. ''“Enteignet Springer”'' (trad.: Expropieu Springer) va ser un dels eslògans forts del moviment del estudiantí del [[maig 68]]. Intel·lectuals i escriptors, com el [[Gruppe 47]] van mobilitzar-se també contra el que era sentit com un poder excessiu no gaire comformeconforme amb la [[llibertat de premsa]]. La reacció ultraconservatiu dels diaris de Springer, i sobretot de ''Bild,'' a la mort de l'estudiant [[Benno Ohnsorg]] durant una manifestació de protesta el 1967 i l'atemptat [[Rudi Dutschke]] el 1968 van suscitar reaccions vives i de vegades violents. El moralisme dogmàtic del grup de premsa, l'oposició als moviments d'emancipació de la religió, del feminisme i de l'activisme gai contribuí a una ruptura de generacions.

El 1975 va fundar la revista ''Kontinent'', un orgànòrgan per als crítics del règim [[comunisme|comunista]] i els escriptors dissidents i unes revistes especialitzades. També va organitzar la pseudo[[competència]] en comprar una participació a l'editiorialeditorial ''Münchner Zeitungs-Verlag GmbH & Co KG''. El servei federal alemany de la supervisió dels [[Càrtel (economia)|càrtels]] va impedir que n'adquirís la majoria.

El 1977, l'escriptor [[Günter Wallraff]] va infiltrar a la redacció del diari ''Bild'' sota el nom Hans Esser. Va descriure les seves experièncesexperiències dins de la redacció al llibre ''Der Aufmacher'' al qual s'expliciten els mètodes de vegades poc professionals o ètics del grup de premsa. En conseqüència la reputació d'home de bé d'en Springer va força sofrir en palesar-se que les xifres de difusió eren més importants que la sola veritat. El grup Springer va posar un plet que va perdre el 1981. Walraff només va haver d'esborrar unes frases a la segona edició que es van trobar des del 2009 a [[WikiLeaks]].

El suicidisuïcidi del seu fill Axel Springer jr, conegut sota el nom de [[Sven Simon]], va tocar l'home que va poc a poc retirar-se de la vida pública i deixar el seu imperi als seus adjunts. El 1985 va fer de la seva empresa una [[societat anònima]] (AG en alemany) i vendre 49% de les accions a la [[borsa]]. El [[22 de setembre]] va morir a Berlín.

Va expressar simbolicamentsimbòlicament la seva oposició a la [[República Democràtica Alemanya]] i el seu [[escepticisme]] quant al caractercaràcter democràtic d'aquest país en imposar a totes les publicacions del grup de sempre escriure el nom entre cometes, “DDR” (l'acróstic alemany per a RDA).<ref>[http://www.wdr.de/themen/kultur/stichtag/2010/09/22.jhtml Vor 25 Jahren: Axel Springer stirbt in Berlin Der antikommunistische Verleger]</ref>Després de la [[reunificació alemanya]] el primer principi va canviar-se en ''“Actuar incondicionalment per l'entrada de l'estat de dret llibre d'Alemanya a la communitatcomunitat dels estats occidentals i sostenir els esforços dels pobles europeus per a unificar-se.”''

El 2001, la casa editorial va afegir un 5^é: ''“Sostenir l'aliança transatlàntica i la solidarietatsolidaritat a la communitatcomunitat de valors amb els Estats Units d'America”''.<ref>[http://www.axelspringer.de/artikel/Grundsaetze-und-Leitlinien_40218.html Axel Springer AG - Grundsätze und Leitlinien]</ref>