Niels Stensen: diferència entre les revisions

Des de la seva època d'estudiant a Copenhaguen, Steno havia estat interessat en la naturalesa dels [[fòssils]]. El seu tutor, Bartholin, havia realitzat un estudi al voltant les propietats curatives d'unes pedres abundants en les conques mediterrànies anomenades ''glossopetrae'', i posseïa una col·lecció d'aquests i altres fòssils recol·lectats per ell mateix en l'[[illa de Malta]]. Probablement, Steno havia llegit l'estudi publicat un segle abans per un metge de [[Montpeller]] anomenat [[Guillaume Rondelet]], que deia que les dents dels taurons grans eren exactament iguals a les ''glossopetrae''. Així que en l'informe que va realitzar sobre la dissecció del tauró va afegir una digressió sobre l'origen de les ''glossopetrae'' i altres fòssils, en el qual, d'una manera cautelosa deia que "aquells que adopten la posició de que les glossopetrae són dents de tauró petrificades, poden estar ben apropa prop de la veritat". A més per a Steno aquesta qüestió era només una part del problema general de les conquilles marines fòssils i altres cossos marins excavats en la terra en llocs allunyats del mar, fins i tot en les muntanyes. Per a Stenon la forma inalterada de les conquilles fòssils demostrava que quan van quedar enterrades la roca que les contenia encara no era sòlida. Aquestes roques havien d'haver estat originalment un sediment tou deixat per l'aigua d'un mar que hagués cobert abans aquesta terra. Els fòssils haurien estat parts dures de criatures que havien viscut en aquestes aigües. Altra vegada de manera molt previnguda per a no atreure's enemics diu en el seu escrit: "si algú pogués pensar que algunes parts del sòl d'aquells llocs en els quals aquests fòssils han estat excavats, han canviat la seva situació en algun moment, no se li podria imputar que pensi gens contrari a la raó i l'experiència".

Encara que els Principis de Stenon semblen de sentit comú, van ser rebutjats per la comunitat científica de l'època. Durant el segle XVIII el llibre "De Solgut" va ser reimprès dues vegades a Itàlia, però els seus principis van ser ignorats fins que la Protogaea, de [[Gottfried Wilhelm Leibniz|Leibniz]], va veure la llum a mitjan segle recordant les idees de Steno (a qui va llegir i va conèixer al 1678), sobre l'origen dels fòssils i dels estrats rocosos. Fins i tot per a [[Voltaire]], el principi de la generació espontània de conquilles marines a les muntanyes, i la immutabilitat de la Terra des de la seva creació eren principis que no distorsionaven l'ordre racional del globus. A partir de finals del XVIII el començament de la revolució industrial va conduir a un interès per localitzar les riqueses minerals i investigar els estrats rocosos, així que les raons econòmiques van acabar enterrant les barreres religioses o filosòfiques. Encara que no va ser fins a principis del segle XIX que el [[Papa Pio VII]] va permetre als catòlics "entendre els dies de la creació com períodes indeterminats de temps en lloc de dies literals de 24 hores", aixecant així algunes objeccions religioses a les teories de l'evolució geològica de la Terra.

Cada vegada li atreia més la vida espiritual i l'afany de contribuir a soldar l'escissió dels cristians. Va efectuar alguns viatges científics més i va passar dos anys a Copenhague com a "Anatomicus regius", regressant després a Florència. La seva preocupació religiosa anirà in crescendo tota la seva vida, convertint-se en 1667 a la fe catòlica, i ordenant-se sacerdot en 1675. A partir d'aquesta data abandona completament la seva activitat científica i adopta una forma de vida ascètica, dedicant-se exclusivament a l'oració i a l'evangelització. Dos anys després va ser consagrat [[bisbe]] i enviat com vicari apostòlic a les [[hansaLliga Hanseàtica|ciutats hanseàtiques]]. Grans van ser els seus sofriments en aquell medi totalment luterà, en el qual es va fer valer pel seu prestigi científic i per la seva vida pobra i sacrificada.

En 1686 va morir Stenon a [[Schwerin]]. El seu cos va ser traslladat a [[Florència]] a expenses del [[Cosme III de Mèdici|Duc de MediciMèdici]]. Des de llavors descansa a la basílica de Sant Llorenç, en una capella propera als famosos púlpits de [[Donatello]], l'escalinata de [[Miquel Àngel]] i la sagristia de [[Filippo Brunelleschi|Brunelleschi]]. El 23 d'octubre de 1988, després d'un procés de 50 anys, fou beatificat davant 20.000 devots a la basílica de Sant Pere.

Hi ha dos gèneres de [[DelphinidaeDelfínid|dofins]] que duen el seu nom: ''[[Steno]] ''i'' [[Stenella]]''.