Viquipèdia

Gran boirum de Londres de 1952: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Cap resum de modificació
Línia 8:
L’últim gran episodi d’[[smog]] que hi va haver a Londres va ser el 1952. Era el 5 de desembre de 1952 i la capital d’[[Anglaterra]] gaudia d’un cel clar però un clima considerablement més fred que de costum, com ho havia estat durant algunes setmanes. La gent de Londres estava cremant grans quantitats de carbó, més del que era habitual, emetent així grans quantitats de [[fum]] i augmentant la [[contaminació atmosfèrica]]. Els vents eren fluixos i l'aire prop del terra humit condicions ideals per a la formació del [[boirum]], que juntament amb la densa massa d’aire fred existent van ocasionar una [[inversió tèrmica]].<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>
 
La boira resultat, mescla de boira natural amb molt fum negre, es tornà més densa, arribant a impossibilitar el tràfic d’automòbils en elsla carreracarretera. Molts cinemes van tancar i els concerts foren cancel•latscancel·lats, ja que el fum va envair fàcilment els ambients tancats.<ref name="wikies"></ref> Inclòs el transport públic es va veure afectat. Al centre de Londres la visibilitat es va mantenir per sota de 500 metres de forma contínua durant 114 hores i menys de 50 metres de forma contínua durant 48 hores.
 
Aquest smog, conegut com "sopa de pèsols",es mantingué durant cinc dies, del 5 al 10 de desembre, ja que l’absència de vent significant va impedir la seva dispersió i va permetre una acumulació sense precedents dels contaminants.<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>
 
==Aspectes químics==
Penjant en l'aire hi havia milers de tones de [[sutge]] negre, partícules enganxoses de [[quitrà]] i [[diòxid de sofre]] gasós, que provenien principalment de [[carbó]] cremat en llars domèsticsdomèstiques. Degut als problemes econòmics de post-guerra, el carbó de major qualitat havia estat exportat. Com a resultat, els londinencs utilitzaven el carbó de baixa qualitat, ric en [[sofre]] que agreujà molt el problema. L'aigua de la boira condensava al voltant del [[sutge]] i les partícules de [[quitrà]]. El [[diòxid de sofre]] reaccionava dins d’aquesta boira, i amb les gotetes de sutge es va formar un [[àcid sulfúric]] solut creant una forma molt intensa de [[pluja àcida]].<ref name="llibre">G. W. VANLOON, S.J. DUFFY, Environmental Chemistry. A Global Perspective, 3rd dition, Oxford Univ. Press, 2011.</ref>
 
Aquestes partícules de fum atrapat en la boira li van donar un color groc-negre, d’aquí el sobrenom de “sopa de pèsols”.<ref name="wikis">[http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Smog_of_1952 | Great Smog of 1952] (Wikipedia)</ref>
Línia 20:
Durant aquella setmana van morir aproximadament 4000 persones per l’smog (la majoria d’ells eren persones amb problemes respiratoris previs) i 8000 més en les següents setmanes i mesos.
 
Les morts que van resultar de la contaminació es potpoden atribuir principalment a la [[pneumònia]], [[bronquitis]], [[tuberculosi]], i la [[insuficiència cardíaca]].
 
Els efectes respiratoris i cardiovasculars del boirum són:
* disminució a curt termini en la capacitat respiratòria
* Inflamació dels pulmons i danys a la les cèl•lules de les vies respiratòries degut ala l'[[àcid sulfúric]] present en l’ambient.
* Dany pulmonar permanent a causa del [[Ozó|O<sub>3</sub>]] format.
* Augment del nombre d'atacs d'asma a causa de [[diòxid de nitrogen|NO<sub>2</sub>]].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_boirum_de_Londres_de_1952»