Ammianus Marcellinus diu que s'assemblaven al sàrmates, feien servir llargues espases i cota de malla; anaven a la guerra amb tres cavalls per cap. Ptolemeu esmenta com a ciutats dels quades a Eburodunum, Meliodunum, Caridorgis, Medoslanium, i alguna més, totes les quals havien estat abans ciutats celtes.
Quant a l'afirmació que l'etnònim '''quade''' derivaria de la paraula cèltica *''colcold-'' o *''coad-'' ‘fusta; bosc’(personalment, només tinc constància d'un cèltic *''keitom ‘bosc’) s'ha de dir que la base d'aquesta hipòtesi rau en acceptar que els [[Koldouoi]] esmentats per [[Estrabó]] a la seva Geogr. VII,1:3. (τὰ τῶν Κολδούων), siguin realment els ''quades''. En aquest passatge, Estrabó esmenta la tribu dels [[Koldouoi]] com una branca dels suevis (germànic *swǣƀōz) i deixa ben clar que es tracta d'un poble germànic, no pas cèltic. L'etnònim estrabonià es translitera al llatí sota la forma [[Coldui]] i, per a interpretar aquests [[Koldouoi]] grecs o [[Coldui]] llatins com a '''quades''' caldria esmenar la forma estraboniana de l'etnònim en [[Coadui]], on el grup <oa> representaria una forma grega d'escriure un germànic [[Quad-]]. En tot cas, els quades eren un poble germànic, no pas cèltic, i aquest fet no fa pas impossible la tesi cèltica de l'origen de l'etnònim, però sí que la fa, com a mínim, dubtosa.
