Michela Murgia: diferència entre les revisions

Els seus pares tenien un restaurant a San Giovanni de Sinis, on hauria d'haver-se quedat a treballar. Però el fet de convertir-se en ''fill'e anima'' dels Sanna, un matrimoni fins aleshores sense fills, li va permetre sortir de l'illa per a estudiar. Fou executiva d'una empresa termoelèctrica però, degut a que es va negar a ocultar un vertit tòxit il·legal al mar, va ser acomiadada .<ref>{{citar web|url=http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111219/54242219924/michela-murgia-en-los-pueblos-sardos-habia-una-madre-en-cada-esquina.html |títol=Entrevista amb Michela Murgia a La Contra |editor=[[La Vanguardia]] |llengua=castellà |data=19 de desembre 2011 |consulta=12/1/2012}}</ref>. Posteriorment va fer petites feines: comercialitzadora de multipropietats, assessora fiscal, portera de nit. Una d'elles, la de telefonista a una multinacional fabricant d'aspiradores, la va empenyer a obrir un blog anònim, ''Il mondo deve sapere'', on va relatar les experiencies laborals que es vivien a la companyia. Del blog en va sortir un llibre, ''Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria'', on hi descriu l'explotació laboral i la manipulació psicològica a que són sotmesos els treballadors del sector, que va ser tot un èxit i va ser portat al teatre per David Emmer, protagonitzat per Teresa Saponangelo. I finalment constutuí la base inspiradora del film ''Tutta la vita davanti'', de Paolo Virzi.

Posteriorment, al maig del 2008, va publicar, amb el títol de ''Viaggio in Sardegna'', una guia als llocs menys explorats de l'illa. També escrigué el blog, ''Il mio Sinis'',<ref>{{citar web|url=http://areamarinasinis.splinder.com/ |títol=Blog ''Il mio Sinis'' |llengua=italià |consulta=12/1/2012}}</ref>, un passeig per la península de Sinis, la seva terra natal, que inclou fotografies dels indrets que visita.