Orde de Calatrava: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 45:
Fitxer:Pedro de Barberana.jpg|Pedro de Barberana com a cavaller de Calatrava, per Diego Velázquez
</gallery>
Des de la seva fundació fins a principis del segle XIII va sofrir una sèrie d'alts i baixos. Després de la derrota cristiana en la [[Batalla d'Alarcos]] (1195) fins i tot va haver d'evacuar les seves possessions i refugiar-se a Toledo. Va arribar el seu fiançament definitiu després de la [[Batalla de Las Navas de Tolosa]] (1212), quan va fixar la seva seu en la nova [[Castell de Calatrava la Nova|fortalesa de Calatrava la Nova]] (1218) construïda per presoners musulmans en la seva major part. Des de llavors i fins al final de la [[Reconquesta]] va gaudir d'un gran poder polític i militar, rivalitzant en més d'una ocasió amb el dels reis, atès que l'Orde de Calatrava no els obeïa a ells, sinó al Maestre, i en últim terme al [[Papa]]. En 1221 incorporà els drets i béns de l'[[Orde de Monfragüe]], que desaparegué.
 
[[Ferran el Catòlic]] va assolir ser triat Maestre de l'Orde en 1477 per una butlla papal, i a partir d'ell tots els reis d'[[Espanya]] van revalidar el títol.