|
[[Fitxer:Kanonenjagdpanzer2.JPG|thumb|300px|CaçacarrosCaçatancs alemany Jagdpanzer Kanone 90mm.]]
Un '''caçacatancs''' o '''destructor de tancs''', és un [[vehicle de combat blindat]] que porta un [[Canó (artilleria)|canó]] [[antitanc]]. Els caçacarroscaçacatancs estan dissenyats per ser usats com a recolzamentsuport anticarroanitanc a unitats d'[[infanteria]] i [[carro de combattanct|mecanitzatsblidats]], en operacions de retirada i defensa. Alguns dissenys substitueixen el canó per un [[llançamíssils]] antitanc.
En l'actualitat els tancs destructorscaçatancs han estat suplantats per carros de combat de propòsittancs generalgenèrics, ja que aquests són més flexibles i tenen capacitat d'atac contra la infanteria. Tanmateix, els caçatancs són més barats de fabricar, mantenir i subministrar que els tancs.
== Història ==
Els primers vehicles dedicats a tasques anticarroantitanc van aparèixer en la [[Segona Guerra Mundial]], amb el desenvolupament de tàctiques i vehicles blindats efectius.
Aquests caçacarroscaçatancs es podien dividir en dos grups. Alguns estaven dissenyats per ser més ràpids i barats que els tancs mitjos mentre que continuaven tenint la capacitat de destruir blindats pesats en llarga distància. L'estratègia del segon disseny era crear vehicles amb un blindatge major que fossin caçacarroscaçatancs més eficaços que els tancs enemics.
Els dissenys [[Alemanya nazi|alemanys]] i [[Unió Soviètica|soviètics]] muntaven canons anticarroantitanc amb moviment limitat en cascs sense torreta. El resultat era un vehicle més lleuger, ràpid i senzill que els tancs, però amb armament de major potència. Aquesta metodologia va ser utilitzada per ambdues forces per obtenir capacitat antitanc a baix cost.
Amb aquest mètode, els carros de combat blindatstancs obsolets eren rearmats per ser utilitzats com a caçacarroscaçatancs. El tanc lleuger [[Panzer I]] només tenia com a armament [[metralladora|metralladores]] i un blindatge molt escàs, tanmateix va ser utilitzat durant la [[invasió de Polònia]] el [[1939]]. En la [[Batalla de França]], 202 Panzer I van ser transformats en [[Panzerjäger I]], amb un canó anticarroantitanc de 47 mm. De la mateixa manera, durant l'[[Operació Barbarroja]], els canons soviètics de 76,2 mm capturats van ser muntats als xassís dels [[Panzer II]] per a així crear el caçacarroscaçatancs [[Marder II]].
Posteriorment es van desenvolupar vehicles dedicats [[Jagdpanzer]] basats en els xassís dels [[Panzer]]. El [[Jagdpanther]] estava dissenyat a partir del [[Panzer V Panther|Panther]], i és considerat un dels millors Jagdpanzer.
Els dissenys dels [[Estats Units]] i derivats del [[Regne Unit]] eren molt diferents en el concepte. La doctrina nord-americana estava basada en la necessitat de derrotar les tàctiques de [[Blitzkrieg]] alemanyes. Les unitats aliades esperaven enfrontar-se a una gran quantitat de tancs alemanys atacant en fronts relativament estrets; tanmateix, aquests atacs rarament van succeir. En el planejament anterior a la guerra, els tancs nord-americans no tenien l'objectiu de lluitar contra els tancs enemics directament. Per a aquesta tasca es van presentar unitats de tancs destructors separades, que podien enfrontar-se a llargues distàncies.
Els caçacarroscaçatancs nord-americansestatunidencs havien de ser mòbils i fortament blindats. La majoria mantenien la torreta, però aquesta es deixava oberta per estalviar pes i permetre un canó de major mida. Tanmateix, a causa del pes de l'arma, es necessitava afegir contrapesos a la part posterior de la torreta, com apareix en els models [[M10 Wolverine]] i [[M36 Jackson]]. El [[M18 Hellcat]] va ser el caçacarroscaçatancs que s'apropava alsa idealsl'ideal de la doctrina nord-americanaestatunidenca: era ràpid i petit i portava un canó de 76 mm
Al [[1944]], una quantitat de [[M4 Sherman]] britànics van ser convertits en el [[Sherman Firefly]], afegint-li un canó de 17 lliures. Aquest canó va ser utilitzat en la majoria dels caçacarroscaçatancs britànics com ''l'Achilles'' (basat en el M10 Wolverine), ''l'Archer'', el ''Challenger'' i els tancs experimentals ''Black Prince''.
=== Postguerra ===
En els [[anys 1950]], el Regne Unit va fabricar el ''Charioteer'', amb un canó de 20 lliures en una torre de gran mida sobre el xassís d'un tanc Cromwell. Tanmateix, l'aparició dels míssils anticarroantitanc guiats (ATGM) va deixar obsolet el concepte del caçacarroscaçatancs. Es van realitzar intents de crear vehicles lleugers per ser utilitzats per [[forces aerotransportades]] com el tanc lleuger ''Sheridan'', el vehicle ''Ontos'' amb armes sense retrocés o l'ASU-85.
=== Actualitat ===
Els [[Vehicle de combat d'infanteria|Vehicles de combat d'infanteria]] estan armats amb míssils ATGM, i els [[helicòpter]]s disposen de capacitat antitanc. Tanmateix, encara existeixen vehicles anticarroantitanc específics amb míssils de llarga distància o per a ús aeri.
Alguns caçacarroscaçatancs armats amb canó es continuen utilitzant, com el ''Kanonenjagdpanzer'' de l'exèrcit alemany, molt similar als antics Jagdpanzer de la II Guerra Mundial.
== Referències ==
* Harry Yeide, (2005) ''The Tank Killers: A History of America's World War II Tank Destroyer Force.'' Havertown, PA: Casemate. ISBN 1-932033-26-2
[[Categoria:CaçacarrosCaçatancs| ]]
[[cs:Stíhač tanků]]
| 