Astroquímica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Rf (discussió | contribucions) mCap resum de modificació |
clean up, Typos fixed: el•l → el·l (2), ’ → ' (2), → , complexes → complexos (2), milim → mil·lim, ·la → _____·_____la (2), la e → l'e, _____·_____ → · (2), AWB |
||
Línia 1:
L''''Astroquímica''' és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la composició química del material difús trobat en l'espai interestelar, normalment concentrat en grans núvols moleculars. L'astroquímica representa un camp d'unió entre les disciplines d'[[astrofísica]] i de la [[química]].
La molècula més abundant a l'univers, l'[[hidrogen]] (H2) no presenta un moment dipolar elèctric, raó per la qual és fàcilment detectable. En el seu lloc, és molt més fàcil estudiar el material difús a les molècules com el [[CO]].
Els astroquímics han aconseguit identificar centenars de tipus de molècules, algunes tan complexes com aminoàcids o fulerens.
La investigació moderna a l'astroquímica inclou també, l'estudi de la formació i interacció d'aquestes molècules complexes en medis poc densos, estudi que pot tenir implicacions en la comprensió de l'origen de la vida a la [[Terra]]. ▼
▲La investigació moderna a l'astroquímica inclou també, l'estudi de la formació i interacció d'aquestes molècules complexes en medis poc densos, estudi que pot tenir implicacions en la comprensió de l'origen de la vida a la [[Terra]].
L'astroquímica se solapa amb l'astrofísica, ja que aquesta última descriu reaccions nuclears que ocorren en els estels, enriquint el medi estel•lar amb elements pesants.▼
▲L'astroquímica se solapa amb l'astrofísica, ja que aquesta última descriu reaccions nuclears que ocorren en els estels, enriquint el medi
==Espectrescopia==
L'anàlisi detallat de l'[[espectre]] d'emissió o absorció dels estels, planetes i del medi interestelar permet identificar la seva composició química, la seva temperatura superficial i l'acceleració de la gravetat a la superfície de les estrelles. Cada element químic posseeix un espectre d'emissió que pot ser identificat i predit en base a la [[mecànica cuàntica]] i la [[física estadística]]. Això és així perquè els processos d'emissió de llum estan cuantitzats, permetent a aquestes disciplines científiques calcular els diferents nivells d'energia, o (estats cuàntics) en els que es pot trobar un element i les seves transicions, associades a
En el cas del medi interestelar s'utilitza l'espectre d'emissió en l’infraroig llunyà o en longituds d'ona milimètriques. L'anàlisi de l'espectre d'absorció de la llum de fons permet aconseguir dades sobre la quantitat de material en els núvols interestelars.▼
Les atmosferes dels planetes del sistema solar s'investiguen utilitzant l'espectre de reflexió de la llum solar sobre el planeta i l'espectre de l'emissió en l’infraroig del planeta.▼
▲En el cas del medi interestelar s'utilitza l'espectre d'emissió en
En l'anàlisi de les atmosferes estel•lars, realitzat en longituds d'ona visible i ultraviolada, és necessari considerar efecte de desplaçament de la longitud d'ona ([[efecte Doppler]]) associats al moviment de l'estrella i especialment a la seva rotació.▼
▲Les atmosferes dels planetes del sistema solar s'investiguen utilitzant l'espectre de reflexió de la llum solar sobre el planeta i l'espectre de l'emissió en
▲En l'anàlisi de les atmosferes
[[Categoria:Astrofísica]]
| |||