Marc Terenci Varró Lucul: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: es:Marco Terencio Varrón Lúculo és un article bo |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Apareix al costat del seu germà en la denúncia contra l'àugur Servili que havia provocat el desterrament del pare. Fou qüestor en any desconegut, però segurament sota Sul·la. A la guerra civil que va seguir a la tornada de Sul·la, aquest el va tenir com un dels seus lloctinents i el [[82 aC]] va guanyar una brillant victòria contra [[Carbó]] prop de ''[[Fidentia]]''. El [[79 aC]] va exercir d'[[edil curul]] juntament amb el seu germà Luci. El [[77 aC]] fou pretor i es va destacar per la seva imparcialitat en l'administració de justícia i pel desig de tancar les ferides provocades per la guerra.
El [[73 aC]] va succeir al seu germà com a cònsol juntament amb [[Gai Cassi Longí Var]]. Aquell any es va dictar una llei per la distribució de gra entre les classes baixes (''[[Lex Terentia et Cassia]]''). Va obtenir al final del període la província de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i allí esperava fer la guerra a les ferotges tribus de la frontera; i efectivament va derrotar els [[dardanis]] i [[bessis]] i va ocupar les seves capitals, assolant els seus territoris entre
El [[67 aC]] fou un del deu llegats enviats a Àsia per fixar els afers a la zona i establir el [[Pont (província romana)|Pont]] com a província romana, propòsit que fou frustrat pel canvi que en pocs mesos havia patit la situació. En acabar la missió fou portat a judici per [[Gai Memmi]] per actes il·legals, acusació que va acabar amb la seva absolució.
En endavant fou un dels dirigents del partit aristocràtic o dels [[optimats]]. El [[65 aC]] va testimoniar contra el tribú Gai Corneli junt amb altres aristòcrates ([[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]], [[Quint Lutaci Catul el jove|Catul]], Metel Pius i [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC)|Marc Lèpid]]). Encara que va tenir alguna discrepància amb [[Ciceró]], en fou un continu i lleial amic, i li va fer costat durant la conspiració de [[Catilina]], demanant l'execució dels culpables. Va intentar evitar el desterrament de l'orador; al retorn d'aquest de l'exili li va donar suport per recuperar la seva propietat. Va fer l'oració funerària del seu germà (vers 58 o [[57 aC]]) i encara vivia el [[56 aC]] any en què s'oposava a l'enviament de Pompeu a [[Egipte]]. Mesos després encara participava a debats al senat; després ja no torna a ser esmentat el que indicaria que va morir vers el [[54 aC]] o poc després; en tot cas era mort al iniciar-se la guerra civil el [[49 aC]].
==Referències==
{{referències}}
{{ORDENA:Licini Lucule LFLN, Marc}}
| |||