Marc Terenci Varró Lucul: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Robot: es:Marco Terencio Varrón Lúculo és un article bo)
Cap resum de modificació
Apareix al costat del seu germà en la denúncia contra l'àugur Servili que havia provocat el desterrament del pare. Fou qüestor en any desconegut, però segurament sota Sul·la. A la guerra civil que va seguir a la tornada de Sul·la, aquest el va tenir com un dels seus lloctinents i el [[82 aC]] va guanyar una brillant victòria contra [[Carbó]] prop de ''[[Fidentia]]''. El [[79 aC]] va exercir d'[[edil curul]] juntament amb el seu germà Luci. El [[77 aC]] fou pretor i es va destacar per la seva imparcialitat en l'administració de justícia i pel desig de tancar les ferides provocades per la guerra.
 
El [[73 aC]] va succeir al seu germà com a cònsol juntament amb [[Gai Cassi Longí Var]]. Aquell any es va dictar una llei per la distribució de gra entre les classes baixes (''[[Lex Terentia et Cassia]]''). Va obtenir al final del període la província de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i allí esperava fer la guerra a les ferotges tribus de la frontera; i efectivament va derrotar els [[dardanis]] i [[bessis]] i va ocupar les seves capitals, assolant els seus territoris entre elels [[Mont HemosHemus]] i el [[Danubi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Decline of the Roman republic |url=http://books.google.es/books?id=OFMOAQAAIAAJ&pg=PA30&dq=Lucullus+danube&hl=ca&sa=X&ei=MlAWT72VGIGYhQeZ3N2aAw&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=Lucullus%20danube&f=false |llengua=anglès |editorial=Bell |data=1869 |pàgines=vol.3, p.20 |isbn= }}</ref> matant i mutilant als bàrbars que queien a les seves mans de la manera més cruel. Fins i tot va atacar alguna de les ciutats gregues de l'[[Euxí]] que haurien fet algun acte hostil ja que va agafar successivament als caps d'[[Apol·lònia de l'Euxí|Apol·lònia]], [[Cal·làtia]], [[Tomi]] i [[Istros]] i alguna més de segon ordre. Al tornar a Roma el [[72 aC]] va rebre els honors del triomf que va celebrar el [[71 aC]]
 
El [[67 aC]] fou un del deu llegats enviats a Àsia per fixar els afers a la zona i establir el [[Pont (província romana)|Pont]] com a província romana, propòsit que fou frustrat pel canvi que en pocs mesos havia patit la situació. En acabar la missió fou portat a judici per [[Gai Memmi]] per actes il·legals, acusació que va acabar amb la seva absolució.
 
En endavant fou un dels dirigents del partit aristocràtic o dels [[optimats]]. El [[65 aC]] va testimoniar contra el tribú Gai Corneli junt amb altres aristòcrates ([[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]], [[Quint Lutaci Catul el jove|Catul]], Metel Pius i [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC)|Marc Lèpid]]). Encara que va tenir alguna discrepància amb [[Ciceró]], en fou un continu i lleial amic, i li va fer costat durant la conspiració de [[Catilina]], demanant l'execució dels culpables. Va intentar evitar el desterrament de l'orador; al retorn d'aquest de l'exili li va donar suport per recuperar la seva propietat. Va fer l'oració funerària del seu germà (vers 58 o [[57 aC]]) i encara vivia el [[56 aC]] any en què s'oposava a l'enviament de Pompeu a [[Egipte]]. Mesos després encara participava a debats al senat; després ja no torna a ser esmentat el que indicaria que va morir vers el [[54 aC]] o poc després; en tot cas era mort al iniciar-se la guerra civil el [[49 aC]].
 
==Referències==
{{referències}}
 
{{ORDENA:Licini Lucule LFLN, Marc}}
104.889

modificacions