Valàquia: diferència entre les revisions

▲1265: [[Miquel I]], ban de Craiova i vassall de Radu, va ser triat a la mort d'aquest. Reuní ambdues Valàquies.

▲1284: [[Dan I]], fill de Radu, mor combatent el rei d'Hongria [[Carles Robert d'Anjou]], que va arrabassar a Hongria el banat de Severin.

▲1300: Alexandre I, germà de Dan, reconquistà el banat de Severin.

▲1382: [[Mircea I]], germà de Dan II, atacà l'imperi valac-búlgar i ajuda als turcs a destruir-lo que van destruir l'imperi serbi a [[Kosovo]] i Mircea es veu obligat pel [[Tractat de Nicòpolis]] a reconèixer-se vassall de [[Baiazet]] soldà dels turcs però esclatà la guerra entre ells; la Valàquia fou envaïda pels turcs; Segimon, rei d'Hongria, acudí en socors de Mircea i desallotjà els turcs. En socors posteriorment cridaren Segimon i Mircea als prínceps d'Europa i hi acudiren el mariscal de Boucicault, el comte de Nevers i [[Joan sense Por]] però foren vençuts a la batalla de Nicòpolis en 1396. Durant la batalla, veient-se perdut Mircea es va passar a l'enemic i va prometre pagar tribut als turcs a canvi de conservar el seu ducat. Més tard va formar aliança amb [[Ladislau de Nàpols]] contra Segimon, va enderrocar-lo del tron d'Hongria i va batre els turcs en 1398 i es va emancipar de [[Turquia]] i Hongria.

▲1456.-[[Vlad III]], també conegut com a [[Vlad Ţepeş]]. El 1460 Vlad III es reconeix pel [[Tractat d'Adrianòpolis (1460)|Tractat d'Adrianòpolis]] tributari de [[Mehmet II]]<ref>{{en}} [[Karl Marx]], Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, ''[http://books.google.cat/books?id=5h9SOoU3bsEC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=treaty+adrianople+1460&source=bl&ots=0ccGB-qgmD&sig=Au-50g4vqbD1hwcma8QUieSvwyo&hl=ca&ei=sPy0S7K9L8-h4Qbc2q3bDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CAsQ6AEwAQ#v=onepage&q=treaty%20adrianople%201460&f=false The eastern question]'' p.404</ref> i es fixen els privilegis de la província. En 1462 envaeix la [[Bulgària]] i sotmet al suplici del pal a 25.000 presoners. Mehmet II desallotja a Vlad III.

▲1493.-[[Radu IV]], fill de Vlad V, establert pels turcs; tots els seus successors obtenen la investidura dels sultans amb gran anarquia.

▲1522.-[[Radu VI]]. Aquest príncep forma aliança amb la [[Moldàvia]], [[Polònia]] i la [[Hongria]] contra els turcs. Foren derrotats a la [[batalla de Mohács (1526)|batalla de Mohács]] en 1526 i es repeteix l'anarquia.

▲1592.-[[Mihai Viteazul|Miquel IV]] tracta de regenerar el país sotmès als turcs i pertorbada per l'anarquia i els vencé en 1595, però hagué de reconèixer-se vassall del príncep de [[Transsilvània]], [[Segimon Bathory]]. La guerra continà Miquel IV vençut i la Valàquia conquistada; però finalment desallotjà els turcs i s'apoderà de la Trasnsilvània en 1599 a la [[Batalla de Şelimbăr]], es recolzà en els romanesos d'aquest país contra els [[magiars]] i els [[saxons]]; conquesta Moldàvia en 1600 i funda d'aquesta manera la unitat romanesa, o sigui, les tres parts de l'antiga [[Dàcia]] reunides sota un mateix ceptre. L'obra de Miquel va durar poc ja que una guerra desgraciada amb Polònia, les intrigues d'Àustria i dels turcs van transformar de nou Valaquia. Miquel fou vençut i assassinat en 1601 i els tres països romanesos es van separar. La mort de Miquel IV fou el senyal de la caiguda de Romania.

▲1601.-L'Imperi Turc priva als [[boiards]] del dret de nomenar ells mateixos el seu hospodar i concedeix aquest títol a [[Simeó Movila]] qui és destituït pels boiards i substituït per [[Radu XI]].

▲1610.-La Valàquia i la Moldàvia perderen el dret d'escollir als seus prínceps i la Porta nomenà [[Radu XII]] i tant aquest com els seus successors no foren més que bajans sotmesos a la Porta fins a la intervenció russa.

▲1848.-El 23 de juny els valacs es van revoltar contra el príncep [[Bibesco]], partidari de Rússia però van vèncer els insurrectes i va acceptar la [[constitució]], que li va ser presentada.Però posteriorment es va nomenar un govern provisional però els russos van envair la Valaquia; la Porta va enviar un cos d'exèrcit i la revolució va quedar suprimida i es va abolir l'antiga constitució, el país va ser militarment ocupat i va esclatar una lluita entre les dues corts de [[Sant Petersburg]] i [[Constantinoble]], volent la primera avasallar els principats i la segona mantenir la seva independència tan necessària a la seva seguretat. Finalment, l'acta d'1 de maig de 1849 va arreglar la qüestió. Es va decidir que l'estatut orgànic o reglamentat, obra de la Rússia i la iniquitat de la qual havia produït la revolució de 1848, es revisaria; que els hospodars serien nomenats per la Porta d'acord amb la Rússia, però que al cap de set anys, l'elecció d'aquells seria restituïda als pricipats i a les seves assemblees representatives.

▲1849.-[[Barbo-Stiberg]] fou nomenat hospodar en virtut del tractat anterior. Després Rússia, convertint una qüestió religiosa en política, va provocar una guerra contra [[Turquia]].