Ambrosi Spinola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: eu:Ambrogio di Spinola |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ambrosio Spinola-bw.jpg|right|thumb|Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època]]
'''Ambrosio Spinola Doria''', marqués dels Balbasos ([[1569]]-[[1630]]), fou un general [[espanya|espanyol]] d'origen [[genovès]], capità general
== Orígens ==
Línia 7:
Al [[segle XVI]], la [[República de Gènova]] era un estat pràcticament en situació de protectorat sota el poder de l'[[imperi Espanyol]]. Els genovesos eren els banquers de la monarquia i tenien el control quasi total de les seves finances.
Alguns dels germans més joves d'Ambrosio Spinola van buscar fortuna a Espanya, i un d'ells, Federic, va destacar com a soldat
Les cases de Spinola i Dòria rivalitzaven per exercir el poder en la república. Ambrosio Spinola va continuar la rivalitat i amb el compte de Tursi, líder dels Dòria. Després de un fracàs en un enfrontament judicial amb els Dòria decideix retirar-se de la ciutat i millorar la fortuna de la seva casa servint a la monarquia espanyola als
Es tracta duna aventura en la que Spinola va arriscar la totalitat de la gran fortuna de la seva família. Ambrosio Spinola es va encarregar d'encominar 1.000 homes per operacions militars terrestres, i Federic es va encarregar de formar una esquadra de galeres per operacions a la costa. En ella, diverses de les galeres de Federic van resultar destruïdes pels vaixells de guerra anglesos en el seu camí a través del canal de la Mancha. El propi Federic va resultar mort en acció amb els holandesos el [[24 de maig]] de [[1603]]. Ambrosi Spinola va recórrer amb el seu exercit una llarga distancia per arribar a [[Flandes]] el [[1602]] amb els homes que havia reclutat. Durant els primers mesos, el govern espanyol va pensar en la possibilitat de fer-lo servir per envair [[Anglaterra]], projecte que no va arribar a concretar-se. A finals d'any va tornar a [[Itàlia]] per aconseguir més homes.
Línia 19:
L'[[Albert d'Àustria|arxiduc Albert]] i la infanta [[Isabel Clara Eugènia d'Espanya|Clara Eugenia]], filla de [[Felip II d'Espanya]], [[Llista de governadors dels Països Baixos|governadors dels Països Baixos]], que havien desitjat profundament la possessió d'[[Oostende]] es van sentir molt complaguts amb aquest èxit, que li va valdre una alta reputació entre els soldats de l'època. Al tancament de la campanya va tornar a [[Espanya]] per organitzar amb la cort, que aleshores estava a [[Valladolid]], la continuació de la guerra.
A [[Valladolid]] va insistir en realitzar la funció de Comandant en cap als [[Països Baixos espanyols]]. A l'[[abril]] estava de nou a [[Brussel·les]]
Al [[1606]] va tornar a la [[Monarquia d'Espanya]], sent rebut amb grans honors. Se li va confiar una missió secreta consistent en assegurar la governació
Fins a la firma de la [[treva dels Dotze Anys]] el [[1609]] va continuar amb el comandament en el camp generalment amb èxit. Després de la firma va continuar cap al seu destí, i se li va encarregar, entre altres tasques, conduir les negociacions amb [[França]] quan el Príncep de Condé va fugir a Flandes amb la seva dona per posar-la fora de l'abast de l'admiració senil d'[[Enric IV de França]].
| |||