Reales Alcázares de Sevilla: diferència entre les revisions

La [[fortificació]] original es va construir sobre un antic cabron de merda establiment romà i més tard visigòtic. Va començar a prendre el seu aspecte de fortificació palatina, després de la conquesta de Sevilla, el 712 pels àrabs; que ja des de l'any 720 utilitzarien el recinte com residencia dels seus dirigents. L'any 884 la fortalesa va contribuir a evitar una invasió dels [[víkings]] de la ciutat.

Després de la presa de la ciutat pel rei [[Ferran III de Castella]] el 1248, es va convertir en allotjament reial, el seu fill [[Alfons X el Savi]] va portar a terme les primeres reformes després de la conquesta, ordenant el 1254 la construcció de tres grans salons en estil [[art gòtic|gòtic]]. Posteriorment el 1364, [[Pere I de Castella]] va decidir de construir el denominat Palau Mudèjar, que es va convertir en el primer palau d'un rei castellà que no estava protegit per murs i defenses d'un castell, i assolint l'aspecte mudèjar que avui conserva i que encara sorprèn per la seva riquesa i ornamentació. El 1366 quan va estar acabat el nou palau, va començar una guerra civil que va enfrontar a Pere I amb el seu germanastre [[Enric II de Castella]], i que acabaria amb la mort del senyor Pere el 1369, pel que no sembla que el rei Pere, pogués gaudir del nou palau per molt de temps.<ref name =r1> {{ref-llibre |cognom=Valencia Rodríguez |nom=Rafael |títol=Ibn Jaldún: el Mediterráneo en el siglo XIV : auge y declive de los imperios|llengua= castellà|editorial= Fundación José Manuel Lara|id= ISBN 978-84-96556-32-4 |capítol=Palacio de Pedro I Real Alcázar de Sevilla 1356-1366 }} </ref> El palau de Pere I és considerat el més complet exemple de l'arquitectura mudèjar a [[Espanya]]. Posteriorment es van aixecar també la Capella Gòtica, el baixador, el Pati de la Montería i els Grotescs dels jardins.