Orde de Santa Maria de Betlem: diferència entre les revisions

Es refugiaren a l'illa de [[Siros]], on s'uniren a l'orde dels [[Cavallers de Rodes]], desapareixent de fet com a orde independent. Novament derrotats a Siros, i mentre el papa redissenyava el projecte de croada contra Constantinoble, l'orde fou transformada en confraria laica. En 1484, [[Innocenci VIII]], amb una butlla, cedí tots els béns de l'orde betlemita als Cavallers de Rodes, donant per dissolt el primer orde.

 

 

El 18 de maig de 1484, el rei [[Ferran II d'Aragó]] va oferir als cavallers que s'establissin al [[regne de Nàpols]]. Des de llavors, desapareixen com a orde militar i només se'n conserva el títol de Mestre Suprem que, d'acord amb la butlla de Pius II, era hereditari a la família del príncep Amoroso. Quan Diamberto de Amoroso morí en 1482, no tenia fills i el títol passà al seu germà gran Giovanni de Amoroso (1482-1519), a qui el rei permeté que afegís al seu llinatge el cognom "d'Aragona" (d'Aragó).