Abu Hammu II: diferència entre les revisions

Una vegada retirats els marinides, Abu-Hammu, que tenia el suport de les tribus fidels va recuperar el control de la ciutat i l'estat. El septembre del 1361 el sultà de Fes, Abu-Sàlim Ibrahim, fou assassinat i l'estat marínida va entrar en conflicte intern i no va poder reaccionar contra els abdalwadites.

 

 

El [[1362]] va morir el seu pare que s'havia traslladat a [[Alger]]; les seves restes foren portades a Tlemcen. El 1364 es va revoltar amb el suport d'algunes tribus de l'est del país, el seu cosí Abu-Zayyan ibn Abi-Taixufín, però no va tenir èxit. Mentre el visir marínida Umar que tenia la tutela del sultà Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí (1361-1365), va ordenar el 1364 una expedició contra Tlemcen. Abu Hammu II va enviar contra els invasors una columna; els marínides l'esperaven al Muluya, però en un moviment envolupant els va derrotar i els va forçar a retirar-se, però no van tardar a reorganitzar-se i passar a l'atac, derrotant a Abu Hammu II, que fou assetjat llavors a Tlemcen, dirigint el setge el propi [[Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí]]; Abu Hammu va aconseguir separar dels marínides a les tribus que li havien donat suport i Abu-Zayyan Muhàmmad ibn Alí va haver de retirar-se cap a l'oest; va retornar el 1365/1366 però fou assassinat per [[Abu-Faris Abd-al-Aziz al-Mústansir]] ibn Alí que va pujar al tron. El [[14 de gener]] de [[1365]] Alger va patir un terratrèmol i fou en bona part destruïda.