Ibèric: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Opinió de de Hoz sobre els possibles numerals ibèrics. |
|||
Línia 46:
=== Numerals ===
L'any 2005 Eduardo Orduña va publicar un estudi en el que interpretava alguns compostos ibèrics com a numerals tant per la seva semblança amb alguns numerals bascos com per les dades contextuals i combinatòries. Aquest estudi ha estat ampliat per Joan Ferrer (2007 i 2009) d’acord amb algunes llegendes presents en monedes que indiquen el seu valor i afegint nous arguments contextuals i combinatoris. La relació de numerals identificats per aquests autors és la següent:
{|align="center" border="0" cellpadding="2" cellspacing="2"
Línia 158:
Joseba Lakarra (2010) ha rebutjat ambdues hipòtesis: préstec o relació genètica. Els arguments de Lakarra es centren gairebé exclusivament en el camp de la gramàtica històrica basca, però també argumenta, seguint la hipòtesi de de Hoz (1993), que el préstec ja resultava inversemblant a causa de l'extensió limitada i remota del territori al sud-est d'Espanya, on segons aquesta hipòtesi l’ibèric es parlava com a primera llengua.
Javier de Hoz (2011, pp. 196-198) considera plausibles els arguments interns contextuals i combinatoris que permetrien considerar numerals les formes ibèriques proposades. De fet, pel que fa als valors concrets, considera vàlida l’equivalència d’ibèric ban amb ‘ú’ i d’erder amb ‘meitat’ d’acord amb les indicacions lèxiques de valor de les monedes, mentre que la resta d’equivalències proposades no passarien d’hipòtesi de treball. Respecte de l’equivalència entre els possibles numerals ibèrics i els numerals bascos, està d’acord amb Lakarra (2010) en que les formes documentades en ibèric no encaixen amb les formes reconstruïdes pel protobasc. Finalment, considera que la major dificultat per acceptar aquesta hipòtesi és paradoxalment la seva extensió i caràcter sistemàtic, atès que de ser correcta comportaria un parentiu proper entre ibèric i basc, circumstància que hauria de permetre identificar altres subsistemes tant clars com aquest, subsistemes que cap investigador amb arguments lingüístics raonables ha estat capaç d’identificar.
== Texts d'exemple ==
Linha 191 ⟶ 193:
* Hoz, Javier de (1993): “La lengua y la escritura ibéricas y las lenguas de los iberos”, en J. Untermann, F. Villar (edd.), ''Lengua y cultura en la Hispania prerromana'', Salamanca, pp. 635-666.
* Hoz, Javier de (2001): «Hacia una tipología del ibérico»,, ''Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania'', pp. 335-362.
* Hoz, Javier de (2011): ''Historia lingüística de la Península Ibérica en la Antigüedad II. El mundo ibérico prerromano y la indoeuropeización'', Madrid, ISBN 9788400094058.
* Lakarra Joseba (2010): «Haches, diptongos y otros detalles de alguna importancia: notas sobre numerales (proto)vascos y comparación vasco-ibérica (con un apéndice sobre hiri y otro sobre bat-bi)», Veleia 27, pp. 191–238.
* Moncunill, Noemí (2007): [http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-1004107-105220//NMM_TESI.pdf ''Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991 - 2006)]'', Tesi Doctoral, Barcelona.
| |||