Diferència entre revisions de la pàgina «Pega negra»

41 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
m (Bot:Desambiguació assistida: Cànem - Canviant enllaç(s) per fibra de cànem)
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''[[pega grega]]'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[Pi (arbre)|pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]]. Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera verge]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava. La pega servia per caçar tords i altres aucells a [[xibiu]], art prohibida actualment, amb [[visc]], que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la [[llonguera]], d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del [[pi negre]]. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc. La unió entre les taules del folre de les [[embarcació|naus]] s'omplia pels [[calafat]]s amb [[estopa|estopa]] o [[fibra de cànem|cànem]] i pega, [[crostam]] o quitrà. L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del [[Gènesi]] segons el qual [[Noé]] va cobrir la seva [[arca de Noè|arca]] amb pega, i també a l'[[Èxode]] es conta la història del nen [[Moisès]] que va ser lliurat al [[Nil]] dins una cistella de [[papir]] untada amb [[Betum (pasta) |betum]] i pega.<ref name="Ref"/> La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de [[Palerm]], assetjada pel rei [[Robert I de Nàpols]] el [[1325]], i es sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època.<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Fàbrega Enfedaque |nom=Albert |títol=Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya |editorial=Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=8426713327 |url=http://books.google.cat/books?id=HcN8BZMCIagC&pg=PA619&lpg=PA619&dq=pega+bota&source=bl&ots=z1jUxl1Tar&sig=foTzLKAYTPmGSNlmYu6p_ZCR9WE&hl=ca&ei=TzFpTbuNAcWo8QORnNHyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false }}</ref>
La '''pega negra''' és una substància semblant a la ''[[pega grega]]'' obtinguda de la [[destil·lació seca]] del [[Pi (arbre)|pi]], del que en un primer pas s'obtenia el [[quitrà]].
 
Aquesta pega s'usava mesclada amb [[cera verge]] o [[oli d'oliva]] per immobilitzar mans i peus dels animals en cas de [[dislocació]], mitjançant un drap emplenat de pega que envoltava la zona afectada i que s'havia de mantenir immòbil fins que curava.
 
La pega servia per caçar tords i altres aucells a [[xibiu]], art prohibida actualment, amb [[visc]], que es feia de llonja blanca, substància viscosa extreta de l'arrel de la [[llonguera]], d'oli d'oliva, i la pega, ja esmentada, procedent del [[pi negre]]. Per obtenir el visc es bullia la pega, es llevaven les impureses, i llavors es sofregia amb oli i llonja, i, quan era ben fus i mesclat, s'hi tirava aigua, i llavors quedava una part d'aigua i una de visc.
 
La unió entre les taules del folre de les [[nau]]s s'omplia pels [[calafat]]s amb [[estopa]] o [[fibra de cànem|cànem]] i pega, [[crostam]] o quitrà.
 
L'ús de la pega és molt antic, doncs, ja s'esmenta al llibre del [[Gènesi]] segons el qual [[Noé]] va cobrir la seva [[arca de Noè|arca]] amb pega, i també a l'[[Èxode]] es conta la història del nen [[Moisès]] que va ser lliurat al [[Nil]] dins una cistella de [[papir]] untada amb [[betum]] i pega.<ref name="Ref"/>
 
La pega i el quitrà fusos s'usaven a la guerra, així es fa a la defensa de [[Palerm]], assetjada pel rei [[Robert I de Nàpols]] el [[1325]], i es sap per diferents fonts que aquest sistema de defensa no era infreqüent en aquella època.<ref name="Ref">{{Ref-llibre |cognom=Fàbrega Enfedaque |nom=Albert |enllaçautor= |coautors= |títol=Les pegueres de Salo (Bages) Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=HcN8BZMCIagC&pg=PA619&lpg=PA619&dq=pega+bota&source=bl&ots=z1jUxl1Tar&sig=foTzLKAYTPmGSNlmYu6p_ZCR9WE&hl=ca&ei=TzFpTbuNAcWo8QORnNHyBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |editorial=Enginyers Industrials de Catalunya Associació/Col·legi |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=8426713327 }}</ref>
 
==Notes i referències==
<references />
{{Referències}}
 
==Enllaços externs==
* [http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recerca03/trementinaires/iniciorganitzacio.htm Plana sobre les trementinaires]{{ca}}
* [http://www.portula.net/1999/218/21824.htm La caça a xibiu i la pega]{{ca}}
* [http://www.xtec.es/~mpujol12/projecte/arqueo/mediev.htm Plana de construcció naval]{{ca}}
 
 
{{ORDENA:Pega Negra}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Medicines alternativesMaterials]]
230.965

modificacions