|
'''Kabulistan''' o '''Zabulistan''' eren els territoris orientals de [[Khorasan]] centrats a la ciutat de [[Kabul]]. Unes altres antigues denominacions per a les diferents regions de Pèrsia són [[Sejistan]] (Sidjistan) o [[Sistan]], [[Takharistan]] o [[Tukharistan]] i ''Paropamisadon'' ([[Paropamisades]]).
En alguns períodes històrics el Kabulistan comprenia diversos regnes independents. Sota el nom de ''Paropamisadon'' fou un districte de les muntanyes [[Paropamisos]], habitat pels [[paropamisades]], que limitava a l'oest amb [[Ariana]], al nord amb [[Bactriana]], a l'est amb l'[[Indus]] i al sud amb [[Aracòsia]]. Els dos rius principals eren el ''[[Dargamenes]]'' (modern [[Riu Gori|Gori]]) i el ''[[Cophen]]'' ([[riu Kabul]]) i les ciutats principals ''[[Ortespanum]]'' ([[Kabul]]), ''[[Alexandria (desambiguació)|'Alexandreia]]''' (potser [[Bamian]]), ''[[Gauzaca]]'' i ''[[Kapisa|Capissa]]'' o ''[[Caphusa]]''. Les valls, tot i que molt fredes al hivern, eren força fèrtils.
El pelegrí xinès budista [[Xuan Zang (Huam Tsang)]] li dona el nom de Tsau-kiu-č'a. Al [[segle VII]] es definia com la regió entre [[Bamiyan]] a l'oest i [[Lamghan]] a l'est i s'esmenta a les fonts armènies com Zaplastan o Zapulistan. El Kabulistan abraçava al segle VIII o IX l'actual [[província de Kabul]], [[Província de Jalal-Abad |Jalalabad]], [[Kapisa]] (al nord), [[Peshawar]] (al sud), [[Chitral]] a l'est i [[Ghazni]] a l'oest. A algunes fonts (com ara a les memòries de [[Babur]]), el [[Vall del Swat |Swat]] i parts de [[Bactriana]] estan incloses al territori del Kabulistan. Al [[segle X]] (vers 985) [[al-Mukaddasi]] (que l'esmenta com '''Djawlistan''') hi incloïa les regions al nord de Gazni i del Zabulistan (és a dir la vall del Logar). En aquest temps (segles VII a X) hi governaven uns sobirans coneguts com els zunbils (la similitud entre Zunbil i Zabul és casual) probablement d'origen heftalita, que tenien la vall de Zabul o Zabulistan com a residència d'estiu. Sota els abbàssides, els àrabs van lluitar repetidament contra els zunbils, destacant el general Maan ibn Zaida, al servei del califa al-Mansur, que va perseguir al Zunbil fins al interior de la vall del Zabulistan al tercer quart del segle VIII. El 870 el saffàrida Yakubn ibn al-Layth va aconseguir penetrar profundament als dominis dels zunbils fins a Gazni i Gardiz, arribant finalment a Kabul. La regió fou islamitzada a partir de llavors. No se sap si els Lawik, que dominaven a Gazni al segle X (quan Alptigin va atacar la ciutat) eren una branca dels Zunbils o uns vassalls, i en general la relació entre ells. Mahmud de Gazni al inici del segle XI es va casar amb una dona d'una família local del Zabulistan i per això apareix ocasionalment esmentat com Mahmud-i Zawuli.
Fou després d'aquesta època (inicis del segle XI) que el nom de Kabul fou donat a la vila i no a la [[vall de Kabul]] o Kabulistan. La paraula Afganistan fou atribuïda antigament a les parts del sud del modern Afganistan que era habitava pels [[paixtus]], regió que és avui dia coneguda com [[Paixtunistan]]. Dins de l'Afganistan es va crear la província de Zabulistan o [[província de Zabul|Zabul]] el 1964.
==Referència==
*Joseph Marquart/Markwart, ''Eranshahr'', Belín 1901, text complert en línia a [http://www.archive.org/details/Eranshahr Eranshahr]'', Berlín 1901 {{de}}
[[Categoria:Geografia de l'Afganistan]]
[[Categoria:Història de l'Afganistan]]
[[Categoria:Geografia històrica d'Àsia]]
[[de:Kabulistan]]
|
