Ducat de Naxos: diferència entre les revisions

|era = [[edat mitjana]]

|status = Vassall

|imperi = RepublicaRepública de Venècia

|imatge_bandera=

|aclaració_mapa = Ducat de Naxos alsa la [[dècada del 1450]]

|capital = [[Naxos (ciutat de Grècia)|Naxos]]

|moneda =

El [[1207]] el venecià [[Marco Sanudo]], un croat nebot del [[dux venèciavenecià]] [[Enrico Dàndolo]], cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa de Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig ([[1210]]).

Després va conquerir la resta de les [[Cíclades]] i va establir el ducat de Naxos o '''Ducat de l'Arxipèlag'''. Va construir una fortalesa a [[Naxos (ciutat de Grècia)|Naxos]] amb 12 torres i va dividir el país en 56 petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat).

Marcos finalment es va declarar vassall de l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]]. Dominava directament Naxos, [[Paros]], [[Antiparos]], [[Sifnos]], [[Kithnos]], [[Ios]], [[Amorgós]], [[Kímolos]], [[Síkinos]], [[Siros]] i [[Polegandros]] i com a feus les d' [[Andros]] (de la família [[Dàndolo]]), [[Tinos]], [[Míkonos]], [[Skiros]], [[Skopelos]], [[Sérifos]], [[Kea]] (dels [[Ghisi]]), Thera o [[Santorí]] (donada a [[Jacobo Barozzi]]), [[Anafi]] (donada a [[Leonardo Foscolo]]), [[Citera]] (donada a [[Marco Venier]]) i [[Cerigotto]] (donada a [[Jacobo Viaro]]).

Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla de Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el [[1319]] fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de [[Negrepont]] i els senyors de l'illa i el [[1323]] el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la que va participar també el batlle venecià de Negrepont el [[1331]]; el [[1341]] el va succeir Joan Sanudo fins el [[1361]] que fou vassall dels [[Anjou]] de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el [[1362]]. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el [[1371]] però va morir el [[1383]]. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el [[1383]] i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El [[1418]] en què es va establir el protectorat de Venècia.

El [[1466]] el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El [[1579]] va passar a domini directe de la [[Porta otomana]].