Bit: diferència entre les revisions

Un '''bit''' (de—simbolitzat símbol méshabitualment habitual '''b'''), (de l'[[anglès]], '''''bi'''nary digi'''t''''', "digit binari"),— és la unitat d'informació mínima utilitzada en [[Informàtica]] i en [[Teoria de la Informació]]. Un bit pot tenir només dos estats mutuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord o sud, masculí o femení, vermell o blau, etc. Només cal assignar un d'aquests valors a l'estat de "apagat" (0), i l'altre a l'estat de "encès" (1). La paraula «bit» és la contracció de les paraules angleses '''''bi'''nary digi'''t''''', que signifiquen «xifra binari», amb un doble sentit de la paraula ''bit'', que també significa «tros». No s'ha confondre un bit amb un [[byte]], paraula anglesa que es pronuncia [[Alfabet fonètic internacional|/bait/]]. En informàtica, el byte és un grup elemental de 6 a 9 bits, generalment 8, en aquest cas també se'n dirà un [[Octet (informació) |octet]].

:Apagada [[Fitxer:Bulbgraph Off.png|apagada]] o Encesaencesa [[Fitxer:Bulbgraph.png|encendida]]

Un bit no pot tenir més que dos valors. Segons el context, [[digital]], [[lògica|lògic]] (veure [[Àlgebra de Boole]], [[electrònica digital]], o [[magnetisme|magnètica]], se'ls anomena «zero» i « un » , que equival respectivament a « fals » i « verdader », « obert » i « tancat », o « nord » i « sud »:

Dels anys 1970 fins el 1986, els investigadors han intentat tractar els més grans nombres sencers possibles per [[cicle de rellotge]] pels seus processadors més poderosos. En efecte, és molt més eficaç en termes de rapidesa fer per una [[Instrucció (informàtica)|instrucció]] un càlcul sobre una xifra codificat en un gran nombre d'[[octetOctet (informació) |octets]]s més aviat que de descompondre l'operació en diverses operacions que manipulen xifres més petites.

El sub-dimensionament de les capacitats dels processadors és un problema històric per l'augment de les capacitats de memòria. Així, els [[IBM PC compatible|PC Compatibles ]] han estat de manera inicial basats en una arquitectura de 16 bits (estructura [[x86]], [[1978]]) que no podia direccionaradreçar més de 64 kbibytes de memòria sense passar per complicacions ([[segmentació de memòria|segmentació]], [[memòria estesa]], [[memòria expandida]]). Les capacitats de tractament 32 bits foren introduïdes en la família x86 amb l'[[Intel 80386]] ([[1986]]), però no va ser fins un [[sistema operatiu]] concebut per treure profit de les capacitats de 32 bits ([[GNU/Linux|Linux]], [[Windows NT|Windows Nt]], [[Windows 95|Windows]] 95) quan els 4 gibibytes de direccionament poden plenament ser explotats.