Vall Ferrera: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 47:
La '''Vall Ferrera''', '''Vallferrera''' en algunes fonts o fins i tot '''Vallfarrera''', és una [[vall]] que constitueix una sub-comarca en el terme municipal d'[[Alins]], a la comarca del [[Pallars Sobirà]].
 
== Etimologia ==
Es coneix des d'antic l'explotació del ferro, en aquesta vall. Des de l'[[Alta edat mitjana]] està documentada l'existència de [[Farga|fargues]] a la vall, que en les millors èpoques arribaren a ser tres a [[Alins]] i d'altres a [[Ainet de Besan]] i a [[Àreu]]. Totes cessaren les seves activitats i foren abandonades a darreries del [[segle XIX]], però hi ha notícies del [[1874]] que permet xifrar en 360 tones de ferro a l'any produïdes a les cinc fargues existents en aquell moment. Entre l'extracció i treball del ferro i l'obtenció del carbó necessari, unes 600 persones hi trobaven feina, i es dedicaven unes 700 cavalleries al seu transport cap a la resta de Catalunya i l'[[Aragó]].
 
L'origen es troba en afloraments superificials de mineral de ferro en diversos llocs de la vall ([[Buiro (Alins)|Buiro]], [[Virós]]...) i diverses fonts ferruginoses. El nom de ''Vall Ferrera'' està documentat ja des del [[segle XI]]<ref>Pladevall 1984.</ref>
 
== Descripció de la vall ==
Vertebren la vall la conca principal de la [[Noguera de Vallferrera]] i la seva subsidiària de la [[Noguera de Tor (Vall Ferrera)|Noguera de Tor]]. Tot el conjunt és afluent de la [[Noguera de Cardós]] just al capdavall de la vall, de manera que es pot considerar que el riu sencer és dins de la vall de la qual pren el nom. La Vall Ferrera deixa la Vall d'[[Andorra]] a l'est. És una vall d'elevada extensió, de pes en la història medieval del país i valor paisatgístic i, d'atractiu turístic. La seva ampla capçalera acull moltes rutes excursionistes, atès que formen el marc que l'envolta cims com la [[Pica d'Estats]], el [[Pic de Sotllo]] i el [[Monteixo]], per citar aquells més concorreguts. Inclou la vila d'[[Alins]], capital històrica de la vall i encara avui dia cap de municipi, i dels pobles d'[[Àreu]], amb el seu veïnat de [[la Força d'Àreu]] més al nord, [[Norís]], [[Tor (Alins)|Tor]], [[Ainet de Besan]], [[Besan]] i [[Araós]], seguint-los en ordre descendent segons el curs del riu, a més dels despoblats, de [[Buiro (Ainet de Besan)|Buiro]] i [[Virós]].
 
Linha 56 ⟶ 62:
== Bibliografia ==
* {{citar ref| tipus = llibre, web, diari, revista, norma o publicació | cognom1 =Farreny i Sistac | nom1 =Joan Enric | títol =Contribució al coneixement de la flora de la Vallferrera | publicació =ACTA BOTANICA BARCINONENSIA | url =http://www.raco.cat/index.php/ActaBotanica/article/view/59511/94761 | consulta = 1 febrer del 2012 | pàgines = 7-118 | cita = Extens catàleg florístic }}
* {{Ref-llibre |cognom=LloretPladevall |nom=TeresaAntoni |enllaçautor=Antoni Pladevall i Font |cognom2=Castilló |nom2=Arcadi |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |enllaçautor3= |capítol=Estaon |urlcapítol= |editor= |títol=El Pallars, la Ribagorça i la Llitera |url= |format= |consulta= |llengua= |edició= |editorial=Fundació Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1984 |pàgines= |col·lecció=Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12 |isbn=84-85194-47-0 |oclc= |doi= |id= |citació= |ref= }}