Iran: diferència entre les revisions

90 octets eliminats ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
m (r2.6.4) (Robot afegeix: vep:Iran)
Cap resum de modificació
|notes_al_peu = <references group="nb"/>
}}
La '''República Islàmica de l'Iran''' és un país de l'[[Orient Mitjà]]. Fins al [[1935]] va ser conegut com a [[Pèrsia]]. Fa frontera amb els següents països: [[Turkmenistan]], [[Afganistan]] i [[Pakistan]] a l'est; [[Iraq]], [[Turquia]], [[Azerbaidjan]] i [[Armènia]] a l'oest. Al nord és banyat pel [[mar Caspi]] i al sud pel [[Golf Pèrsic]], del qual forma part l'[[estret d'Hormuz]]. Està dividit en 30 províncies. Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents [[imperi]]s de l'antiguitat: l'[[imperi mede]], l'[[aquemènides|imperi Persa aquemènida]], l'[[imperi part]] i l'[[imperi sassànida]] (vegeu [[imperi Persa]] per un panorama històric).
La '''República Islàmica de l'Iran''' és un país de l'[[Orient Mitjà]]. Fins al [[1935]] va ser conegut com a '''Pèrsia'''. El seu nom ve d'"aryan", que significa noble.{{CN}}
 
Fa frontera amb els següents països: [[Turkmenistan]], [[Afganistan]] i [[Pakistan]] a l'est; [[Iraq]], [[Turquia]], [[Azerbaidjan]] i [[Armènia]] a l'oest. Al nord és banyat pel [[mar Caspi]] i al sud pel [[Golf Pèrsic]], del qual forma part l'[[estret d'Hormuz]]. Està dividit en 30 províncies.
 
Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents [[imperi]]s de l'antiguitat: l'[[imperi mede]], l'[[aquemènides|imperi Persa aquemènida]], l'[[imperi part]] i l'[[imperi sassànida]] (vegeu [[imperi Persa]] per un panorama històric).
 
== Geografia física ==
{{Principal|Geografia de l'Iran}}
Es tracta d'un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les [[Zagros|muntanyes Zagros]] (al sud-oest) i elsles [[Elburz|muntanyes [[Elburz]] (al nord); i en aquesta última hi trobemha ella [[muntanya Damavand]] que amb 5.610 [[Metre|m]].msnm, és el punt més alt del país. Les principals planes són les que eshi trobenha al llarg de la costa del [[mar Caspi]] (depressió aralo-càspica) i la depressió mesopotàmica del [[golf Pèrsic]], junt a la frontera amb l'[[Iraq]] a [[Arvandrud]] ([[Chat-el-Arab]]). Les principals ciutats del país són [[Teheran]] (capital), [[Tabriz]], [[Meshed]], [[Ispahan]], [[Shiraz]], [[Abadan]], [[Ahwaz]] i [[Kermanshah]].
 
Les principals ciutats del país són [[Teheran]] (capital), [[Tabriz]], [[Meshed]], [[Ispahan]], [[Shiraz]], [[Abadan]], [[Ahwaz]] i [[Kermanshah]].
 
=== Hidrografia ===
Al país no hi trobemha grans rius; dels petits rius i rierols, únicament és navegable és el [[Riu Karun|Karun]], de 830 kilòmetres de longitud, on barques preparades per a navegar en rius poc profunds poden navegar de [[Khorramshahr]] a [[Ahvaz]] (una distància d'uns 180 kilòmetres).
 
Els principals rius de l'Iran són el [[Riu Sefid-Rud|Sefid-Rud]], l'anomenat [[Riu Karun|Karun]] i el [[Riu Helmand|Hilmend]].
El país té un clima variable. Al nord-oest, els hiverns són freds amb importants precipitacions en forma de neu i temperatures per sota els zero graus centígrads durant els mesos de desembre i gener. La primavera i la tardor són relativament suaus, mentre que els estius són humits i càlids. Al sud, els hiverns són suaus i els estius són tòrrids, amb unes temperatures mitjanes durant el dia al juliol que sobrepassen el 38&nbsp;°C. A la plana [[Plana del Khuzestan|Khuzestan]], l'alta temperatura estival va acompanyada d'una humitat molt alta.
 
L'Iran té un clima [[Clima continental|continental]] desèrtic o sec. Tot el país és àrid o semiàridsemi-àrid, excepte la costa del mar Caspi on hi predomina un clima [[Clima subtropical|subtropical]].
La majoria de les precipitacions anuals es donen entre octubre i abril. A la majoria del país, les precipitacions mitjanes anuals són de 25&nbsp;cm. o menys. Les principals excepcions són les valls de les altes muntanyes de Zagros i la plana costanera del mar Caspi, on les pricipitacions mitjanes son de 50&nbsp;cm. anuals, com a mínim. A la part oest del Caspi, les precipitacions excedeixen els 100&nbsp;cm. anuals i es troben distribuïdesdistribueixen força regularment al llarg de l'any. En contrast, algunes conques a l'altiplà central reben 10&nbsp;cm. o menys a l'any.
 
== Política i govern ==
[[Fitxer:Azadistadium tehran iran.jpg|thumb|[[Estadi Azadi]]]]
[[Fitxer:Dizin.jpg|thumb|left|Estació d'esquí de [[Dizin]]]]
Amb dos terços de la població de l'Iran per sota dels 25 anys, molts esports es practiquen a l'Iran, tant tradicionals com moderns. Iran és el bressol del [[Polo]]<ref>{{citar web|url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4272210.stm|editor = news.bb.co.uk|consulta = 23 gener 2008|llengua = anglès|títol = ??? }}</ref> i del [[Varzesh-e Pahlavani]]. La [[lluita lliure]] ha estat tradicionalment considerada com l'esport de nacional de l'Iran, però avui en dia, l'esport més popular a l'Iran és el [[Futbol]] amb l'[[Selecció de futbol de l'Iran|equip nacional]] havent arribat tres vegades al torneig final de la [[Copa del Món de Futbol|Copa del Món]], i havent guanyat la [[Copa d'Àsia]] en tres ocasions.
 
El [[Jocs Asiàtics del 1974|1974]], l'Iran es va convertir en el primer país de l'[[Orient Mitjà]] en acollir el [[Jocs Asiàtics]]. Iran és la llar de diverses estacions d'esquí<ref>{{citar web|url = http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=10000088&sid=aGpcjac1ZTF8&refer=culture|editor = bloomberg.com|consulta 23 gener 2008|títol = ??? }}</ref> amb el cinquè complex més alt del món (a 3.730 m.), i situat a només quinze minuts de Teheran.
 
Sent un país muntanyós, l'Iran és un lloc molt bo per practicar el senderisme, escalada en roca<ref>{{citar web|url = http://www.rockclimbing.com|títol = Escalada, rutes, fotos, vídeos i articles|editor = Rockclimbing.com|consulta = 23 gener 2008}}</ref> i el muntanyisme.<ref>{{citar web|url = http://www.mountainzone.ir|títol = Iran Mountain Zone (IMZ)|consulta = 23 gener 2008}}</ref>
 
=== Protohistòria ===
L'[[edat del Coure]], caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a [[Susa|Susiana]] (sud-oest de l'Iran) i a [[Sialk]] (centre-oest), s'estén al llarg del [[IV mil·lenni aC]], i s'hi han trobat restes arqueològiques com la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes dels quals tenien aparent un ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre [[Anatòlia]], [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]], el complex arqueològic de [[Bactriana]]-[[Margiana]] i la [[civilització de la vall de l'Indus]].
 
=== Història Antiga Antiguitat===
Al començament del [[III mil·lenni aC]] apareix a [[Susa]] una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema [[llengua sumèria|sumeri]] per a representar la [[llengua elamita]], i l'[[imperi elamita]] sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competència amb els imperis veïns de [[Babilònia]] i [[Assíria]]. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.
 
Durant el [[II mil·lenni aC]] arriben a l'altiplà de l'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'[[Àsia Central]]. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del [[persa antic]], una de les [[llengües iranianes]] pertanyent a la família de [[llengües indoeuropees]], emparentades amb l'[[avèstic]] (iranià antic oriental) i el [[sànscrit]] vèdic.
[[Fitxer:Darius-Vase.jpg|thumb|200px|left|'''Darios I''', rei dels perses [[aquemènides]] ]]
A mitjans del [[segle VII aC]], grups de tribus iranianes identificades com els [[medes]], establerts al nord i nord-oest de l'Iran, es deslliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regió. A finals del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent [[Nínive]] el [[612 aC]]. D'aquest mateix període són les fonts que esmenten [[Cir I]], rei d'[[Anshan]].
 
A mitjans del [[segle VI aC]], [[Cir II el Gran]], rei d'Anshan, conquereix Mitja[[Mèdia]], el [[Regne d'Elam]], [[Brega]], [[Babilònia]] i estén el seu poder des de l'Iran Oriental fins al [[mar Mediterrani]]. El seu fill, [[Cambises II]], conquereix [[Palestina]] i [[Egipte]]. [[Darios I]] es va apoderar del tron de Pèrsia i va proclamar la seva pertinença a la família [[aquemènida]] a la [[Inscripció de Behistun]]. Darios ideà (o va completar) l'organització de l'administració imperial, reorganitzant les [[satrapia|satrapies]] de Cir i Cambises, i canviant les polítiques impositives, militars i administratives de l'imperi.
 
Durant el primer terç del [[segle V aC]], perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues d'[[Àsia Menor]], les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, així com l'accés al [[blat]] de les costes del [[mar Negre]]. Els anys [[490 aC]]-[[480 aC]] van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com [[Guerres mèdiques]], que van començar amb les revoltes jònies i van incloure la crema d'[[Atenes]] per part dels perses, en represàlia per la destrucció de [[Sardes]] durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.
[[Alexandre el Gran]] va envair i va conquerir l'imperi aquemènida des de l'any [[334 aC]] fins al [[323 aC]] (any de la seva mort). Alexandre adoptà costums ''orientals'' establint-se a [[Babilònia]] després de consolidar la seva conquesta en el territori que s'estén entre Egipte i el riu [[Indus]]. A la seva mort, els successors o [[diàdocs]] es van repartir els seus territoris, i l'Iran va passar a formar part de l'[[imperi selèucida]].
 
Una altra dinastia iraniana d'origen [[septentrional]], la dels [[parnis]], va donar origen a l'[[imperi part]], que durant el [[segle I aC]] va funcionar com a intermediari entre l'[[antiga Roma]] i la l'[[antiga Xina]], i va lliurar una gran quantitat de batalles contra l'[[imperi romà]].
 
L'any [[226]] sorgeix a Pèrsia l'[[imperi sassànida]], que intenta redonar a l'Iran la glòria dels aquemènides. L'últim xa, [[Yezdegerd III]], va ser derrotat pels [[àrabs]] al [[segle VII]], seguits pels [[Turquia|turcs]] [[seljúcides]], els [[mongols]] i [[Tamerlà]].
 
=== Història moderna i contemporània ===
L'Iran és una república islàmica constitucional, el seu sistema polític aquesta establert en la llei fonamental de [[1979]]. L'Iran té diverses entitats governamentals amb interconnexions complexes. Algunes d'aquestes entitats són escollides de forma democràtica i d'altres ho són segons les seves inclinacions religioses.
 
== ReferènciesVegeu també==
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Gran Iran]]
 
== Enllaços externs Referències==
{{Referències|2}}
{{Projectes germans |Commons= Iran|Commonscat= Iran|Viccionari= Iran|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies= |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
 
{{OIC}}
{{OPEP}}
{{EsborranyEnllaç d'IranAD|fr}}
{{Enllaç AD|hr}}
{{Link GA|fi}}
{{1000 Geografia}}
 
[[Categoria:Iran| ]]
 
 
{{Enllaç AD|fr}}
{{Enllaç AD|hr}}
{{Link GA|fi}}
 
[[ace:Iran]]
234.646

modificacions