Revisió del 11:15, 4 feb 2012 modifica EmausBot (discussió \| contribucions) Bots 463.050 edits m r2.6.4) (Robot afegeix: vep:Iran ← Edició anterior		Revisió del 20:27, 17 feb 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 38: \|notes_al_peu = <references group="nb"/> }} La '''República Islàmica de l'Iran''' és un país de l'[[Orient Mitjà]]. Fins al [[1935]] va ser conegut com a [[Pèrsia]]. Fa frontera amb els següents països: [[Turkmenistan]], [[Afganistan]] i [[Pakistan]] a l'est; [[Iraq]], [[Turquia]], [[Azerbaidjan]] i [[Armènia]] a l'oest. Al nord és banyat pel [[mar Caspi]] i al sud pel [[Golf Pèrsic]], del qual forma part l'[[estret d'Hormuz]]. Està dividit en 30 províncies. Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents [[imperi]]s de l'antiguitat: l'[[imperi mede]], l'[[aquemènides\|imperi Persa aquemènida]], l'[[imperi part]] i l'[[imperi sassànida]] (vegeu [[imperi Persa]] per un panorama històric).▼ ~~La '''República Islàmica de l'Iran''' és un país de l'[[Orient Mitjà]]. Fins al [[1935]] va ser conegut com a '''Pèrsia'''. El seu nom ve d'"aryan", que significa noble.{{CN}}~~ ▲Fa frontera amb els següents països: [[Turkmenistan]], [[Afganistan]] i [[Pakistan]] a l'est; [[Iraq]], [[Turquia]], [[Azerbaidjan]] i [[Armènia]] a l'oest. Al nord és banyat pel [[mar Caspi]] i al sud pel [[Golf Pèrsic]], del qual forma part l'[[estret d'Hormuz]]. Està dividit en 30 províncies. Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents [[imperi]]s de l'antiguitat: l'[[imperi mede]], l'[[aquemènides\|imperi Persa aquemènida]], l'[[imperi part]] i l'[[imperi sassànida]] (vegeu [[imperi Persa]] per un panorama històric). == Geografia física == {{Principal\|Geografia de l'Iran}} Es tracta d'un país dominat per l'altiplà iranià, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les [[Zagros\|muntanyes Zagros]] (al sud-oest) i ~~els~~les ~~[[Elburz\|~~muntanyes [[Elburz]] (al nord); i en aquesta última hi ~~trobem~~ha ella [[muntanya Damavand]] que amb 5.610 ~~[[Metre\|m]].~~msnm, és el punt més alt del país. Les principals planes són les que eshi ~~troben~~ha al llarg de la costa del [[mar Caspi]] (depressió aralo-càspica) i la depressió mesopotàmica del [[golf Pèrsic]], junt a la frontera amb l'[[Iraq]] a [[Arvandrud]] ([[Chat-el-Arab]]). Les principals ciutats del país són [[Teheran]] (capital), [[Tabriz]], [[Meshed]], [[Ispahan]], [[Shiraz]], [[Abadan]], [[Ahwaz]] i [[Kermanshah]]. ~~Les principals ciutats del país són [[Teheran]] (capital), [[Tabriz]], [[Meshed]], [[Ispahan]], [[Shiraz]], [[Abadan]], [[Ahwaz]] i [[Kermanshah]].~~ === Hidrografia === Al país no hi ~~trobem~~ha grans rius; dels petits rius i rierols, únicament és navegable és el [[Riu Karun\|Karun]], de 830 kilòmetres de longitud, on barques preparades per a navegar en rius poc profunds poden navegar de [[Khorramshahr]] a [[Ahvaz]] (una distància d'uns 180 kilòmetres). Els principals rius de l'Iran són el [[Riu Sefid-Rud\|Sefid-Rud]], l'anomenat [[Riu Karun\|Karun]] i el [[Riu Helmand\|Hilmend]]. Linha 79 ⟶ 73: El país té un clima variable. Al nord-oest, els hiverns són freds amb importants precipitacions en forma de neu i temperatures per sota els zero graus centígrads durant els mesos de desembre i gener. La primavera i la tardor són relativament suaus, mentre que els estius són humits i càlids. Al sud, els hiverns són suaus i els estius són tòrrids, amb unes temperatures mitjanes durant el dia al juliol que sobrepassen el 38 °C. A la plana [[Plana del Khuzestan\|Khuzestan]], l'alta temperatura estival va acompanyada d'una humitat molt alta. L'Iran té un clima [[Clima continental\|continental]] desèrtic o sec. Tot el país és àrid o ~~semiàrid~~semi-àrid, excepte la costa del mar Caspi on hi predomina un clima [[Clima subtropical\|subtropical]]. La majoria de les precipitacions anuals es donen entre octubre i abril. A la majoria del país, les precipitacions mitjanes anuals són de 25 cm. o menys. Les principals excepcions són les valls de les altes muntanyes de Zagros i la plana costanera del mar Caspi, on les pricipitacions mitjanes son de 50 cm. anuals, com a mínim. A la part oest del Caspi, les precipitacions excedeixen els 100 cm. anuals i es ~~troben distribuïdes~~distribueixen força regularment al llarg de l'any. En contrast, algunes conques a l'altiplà central reben 10 cm. o menys a l'any. == Política i govern == Linha 213 ⟶ 207: [[Fitxer:Azadistadium tehran iran.jpg\|thumb\|[[Estadi Azadi]]]] [[Fitxer:Dizin.jpg\|thumb\|left\|Estació d'esquí de [[Dizin]]]] Amb dos terços de la població de l'Iran per sota dels 25 anys, molts esports es practiquen a l'Iran, tant tradicionals com moderns. Iran és el bressol del [[Polo]]<ref>{{citar web\|url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4272210.stm\|editor = news.bb.co.uk\|consulta = 23 gener 2008\|llengua = anglès\|títol = ??? }}</ref> i del [[Varzesh-e Pahlavani]]. La [[lluita lliure]] ha estat tradicionalment considerada com l'esport de nacional de l'Iran, però avui en dia, l'esport més popular a l'Iran és el [[Futbol]] amb l'[[Selecció de futbol de l'Iran\|equip nacional]] havent arribat tres vegades al torneig final de la [[Copa del Món de Futbol\|Copa del Món]], i havent guanyat la [[Copa d'Àsia]] en tres ocasions. El [[Jocs Asiàtics del 1974\|1974]], l'Iran es va convertir en el primer país de l'[[Orient Mitjà]] en acollir el [[Jocs Asiàtics]]. Iran és la llar de diverses estacions d'esquí<ref>{{citar web\|url = http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=10000088&sid=aGpcjac1ZTF8&refer=culture\|editor = bloomberg.com\|consulta 23 gener 2008\|títol = ??? }}</ref> amb el cinquè complex més alt del món (a 3.730 m.), i situat a només quinze minuts de Teheran. Sent un país muntanyós, l'Iran és un lloc molt bo per practicar el senderisme, escalada en roca<ref>{{citar web\|url = http://www.rockclimbing.com\|títol = Escalada, rutes, fotos, vídeos i articles\|editor = Rockclimbing.com\|consulta = 23 gener 2008}}</ref> i el muntanyisme.<ref>{{citar web\|url = http://www.mountainzone.ir\|títol = Iran Mountain Zone (IMZ)\|consulta = 23 gener 2008}}</ref> Linha 226 ⟶ 220: === Protohistòria === L'[[edat del Coure]], caracteritzada per l'aparició d'elements de coure i ceràmica pintada a [[Susa\|Susiana]] (sud-oest de l'Iran) i a [[Sialk]] (centre-oest), s'estén al llarg del [[IV mil·lenni aC]], i s'hi han trobat restes arqueològiques com la ceràmica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes dels quals tenien aparent un ús ritual. Les rutes comercials guanyen en extensió i comencen a sorgir assentaments urbans, en un procés regional que es desenvolupa entre [[Anatòlia]], [[Regió de Mesopotàmia\|Mesopotàmia]], el complex arqueològic de [[Bactriana]]-[[Margiana]] i la [[civilització de la vall de l'Indus]]. === ~~Història Antiga~~ Antiguitat=== Al començament del [[III mil·lenni aC]] apareix a [[Susa]] una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema [[llengua sumèria\|sumeri]] per a representar la [[llengua elamita]], i l'[[imperi elamita]] sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competència amb els imperis veïns de [[Babilònia]] i [[Assíria]]. L'economia elamita es basava principalment en el comerç, i la seva llarga tradició administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats. Durant el [[II mil·lenni aC]] arriben a l'altiplà de l'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'[[Àsia Central]]. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del [[persa antic]], una de les [[llengües iranianes]] pertanyent a la família de [[llengües indoeuropees]], emparentades amb l'[[avèstic]] (iranià antic oriental) i el [[sànscrit]] vèdic. [[Fitxer:Darius-Vase.jpg\|thumb\|200px~~\|left~~\|'''Darios I''', rei dels perses [[aquemènides]] ]] A mitjans del [[segle VII aC]], grups de tribus iranianes identificades com els [[medes]], establerts al nord i nord-oest de l'Iran, es deslliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regió. A finals del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent [[Nínive]] el [[612 aC]]. D'aquest mateix període són les fonts que esmenten [[Cir I]], rei d'[[Anshan]]. A mitjans del [[segle VI aC]], [[Cir II el Gran]], rei d'Anshan, conquereix ~~Mitja~~[[Mèdia]], el [[Regne d'Elam]], [[Brega]], [[Babilònia]] i estén el seu poder des de l'Iran Oriental fins al [[mar Mediterrani]]. El seu fill, [[Cambises II]], conquereix [[Palestina]] i [[Egipte]]. [[Darios I]] es va apoderar del tron de Pèrsia i va proclamar la seva pertinença a la família [[aquemènida]] a la [[Inscripció de Behistun]]. Darios ideà (o va completar) l'organització de l'administració imperial, reorganitzant les [[satrapia\|satrapies]] de Cir i Cambises, i canviant les polítiques impositives, militars i administratives de l'imperi. Durant el primer terç del [[segle V aC]], perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues d'[[Àsia Menor]], les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, així com l'accés al [[blat]] de les costes del [[mar Negre]]. Els anys [[490 aC]]-[[480 aC]] van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com [[Guerres mèdiques]], que van començar amb les revoltes jònies i van incloure la crema d'[[Atenes]] per part dels perses, en represàlia per la destrucció de [[Sardes]] durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle. Linha 243 ⟶ 237: [[Alexandre el Gran]] va envair i va conquerir l'imperi aquemènida des de l'any [[334 aC]] fins al [[323 aC]] (any de la seva mort). Alexandre adoptà costums ''orientals'' establint-se a [[Babilònia]] després de consolidar la seva conquesta en el territori que s'estén entre Egipte i el riu [[Indus]]. A la seva mort, els successors o [[diàdocs]] es van repartir els seus territoris, i l'Iran va passar a formar part de l'[[imperi selèucida]]. Una altra dinastia iraniana d'origen [[septentrional]], la dels [[parnis]], va donar origen a l'[[imperi part]], que durant el [[segle I aC]] va funcionar com a intermediari entre l'[[antiga Roma]] i la l'[[antiga Xina]], i va lliurar una gran quantitat de batalles contra l'[[imperi romà]]. L'any [[226]] sorgeix a Pèrsia l'[[imperi sassànida]], que intenta redonar a l'Iran la glòria dels aquemènides. L'últim xa, [[Yezdegerd III]], va ser derrotat pels [[àrabs]] al [[segle VII]], seguits pels [[~~Turquia\|~~turcs]] [[seljúcides]], els [[mongols]] i [[Tamerlà]]. === Història moderna i contemporània === Linha 259 ⟶ 253: L'Iran és una república islàmica constitucional, el seu sistema polític aquesta establert en la llei fonamental de [[1979]]. L'Iran té diverses entitats governamentals amb interconnexions complexes. Algunes d'aquestes entitats són escollides de forma democràtica i d'altres ho són segons les seves inclinacions religioses. == ~~Referències~~Vegeu també== {{Referències}}▼ ~~== Vegeu també ==~~ * [[Gran Iran]] == ~~Enllaços externs~~ Referències== ▲{{Referències\|2}} {{Projectes germans \|Commons= Iran\|Commonscat= Iran\|Viccionari= Iran\|Viquidites= \|Viquiespècies= \|Viquillibres= \|Viquinotícies= \|Viquitexts= \|Viquiversitat= }} Linha 271 ⟶ 263: {{OIC}} {{OPEP}} {{~~Esborrany~~Enllaç ~~d'Iran~~AD\|fr}} {{Enllaç AD\|hr}}▼ {{Link GA\|fi}}▼ {{1000 Geografia}} [[Categoria:Iran\| ]] ~~{{Enllaç AD\|fr}}~~ ▲{{Enllaç AD\|hr}} ▲{{Link GA\|fi}} [[ace:Iran]]

Iran: diferència entre les revisions