|
'''Wilfrid''', o '''sant Wilfrid''', fou un [[bisbe]] [[anglès]] nascut el [[634]] a [[Ripon]] i mort el 24 d'abril del 709 a [[Oundle]].
{{Traducció|fr|Wilfrid d'York}}
{{voir homonymes|Wilfried}}
== Biografia ==
{{Polisèmia|Wilfried}}
Wilfrid va néixer a Ripon a [[Regne de Northúmbria|Northúmbria]]. El seu pare era membre de la petita noblesa.
Als 13 anys, fou col·locat a casa del rei [[Oswiu de Northúmbria|Oswiu]], i va esdevenir el favorit de la reina [[Eanfleda de Deira]] que el va enviar a [[Lindisfarne]] per a la seva educació, de la qual s'encarrega Cudda, un ancià noble convertit en [[monjo]].
Cap a [[653]], Eanfleda va autoritzar a Wilfrid a anar a [[Roma]] en companyia del jove monjo [[Benet Biscop]]. A [[Lió]], el caràcter agradable de Wilfrid i la seva viva intel·ligència conduïren l'arquebisbe [[Ennemond]] a oferir-li adoptar-lo i casar-lo amb la seva neboda. Declinant aquestes proposicions, el jove va anar a Roma, rebé la benedicció [[papa|papal]], i després, respectant la seva promesa, va tornar a Lió, on es va quedar tres anys, fins a l'homicidi del seu protector, del qual els executors no li haurien deixat compartir el destí.
'''Wilfrid''', ou '''saint Wilfrid''', est un [[évêque]] [[anglais]] né en [[634]] à [[Ripon (Angleterre)|Ripon]] et décédé le {{date|24|avril|709}} à [[Oundle]].
A la seva tornada el [[658]], [[Alhfrith de Deira]], fill d'Oswiu, li va donar un [[monestir]] a [[Ripon]] i, poc temps després, [[Agilbert de París]], bisbe dels [[Gewissae]] ([[Saxons]] del [[Wessex)]], el va ordenar sacerdot.
Wilfrid era probablement considerat com el principal defensor de l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica romana]] quan el seu discurs al sínode de Whitby va conduir a la caiguda del partit [[cèltic]] ( [[664]]).
'''Wilfrid''', o '''sant Wilfrid''', és un [[bisbe]] [[anglès]] nascut el [[634]] a [[Ripon]] i mort el {{date|24|avril|709}} a [[Oundle]].
El [[664]], fou anomenat bisbe de [[York (Anglaterra)|York]], però es va negar a ser consagrat a Northúmbria pels bisbes del nord d'Angleterra que havien refusat les decisions de Whitby, que considerava com cismàtics. Com Agilbert havia esdevingut [[bisbat de París|bisbe de París]], Wilfrid es va fer consagrar a [[Compiègne]]<ref> Pàgina 120 a ''L'Angleterre chrétienne avant les Normands'' (1909) de Fernand Cabrol</ref>.
A la seva tornada de viatge, va eludir per poc als naufragadors [[Paganisme|pagans]] del [[Sussex]], i quan va arribar al seu propi país, fou per trobar a [[Txad de Mèrcia]] (sant Txad) instal·lat al seu bisbat.
El restant de la seva vida és en gran part una successió de pèrdues i de desgràcies. Durant tres anys ( [[665]] - [[668]]), va dirigir el seu monestir de Ripon en pau, tot encarregant-se dels episcopats de [[Mèrcia]] i del [[Kent]] durant les absències d'aquests bisbes. A l'arribada de [[Teodor de Tars]] el [[669]], recentment anomenat [[arquebisbe de Canterbury]], fou restablert del seu bisbat, i hi consagra nou anys d'una desbordant activitat, particularment en la construcció d'esglésies.
== Biographie ==
El rei [[Egfrid]] havia succeït a Oswiu, i Wilfrid se n'havia fet un enemic animant la seva dona, [[Eteldreda d'Ely]], a negar al rei els seus drets maritals i a fer-se monja a [[Coldingham]]. El [[678]], a instàncies d'Egfrid, l'arquebisbe Teodore va dividir el bisbat de York a quatre diòcesis malgrat les protestes de Wilfrid, que fou deposat.
== Biografia ==
Wilfrid naît à Ripon en [[Northumbrie]]. Son père est de petite noblesse.
Wilfrid va anar a Roma per apel·lar d'aquesta decisió. El papa [[Agató I]] va tenir un sínode l'octubre de 679 en el transcurs del qual ordena la seva reintegració. Wilfrid va haver d'anar a [[Austràsia]] durant aquest temps, ja que segons el seu biògraf [[Eddius Stephanus]], Wilfrid deixa l'Austràsia després de la mort de [[Dagobert II]], amenaçat pels partidaris de l'alcalde del palau [[Ebroí]].
Wilfrid neix a Ripon en [[Regne de Northúmbria|Northumbrie]]. El seu pare és petita noblesa.
El [[680]], Wilfred va tornar a Angleterra. El rei [[Ecgfrith de Northúmbria]] es va negar a accedir a petició de reintegració de Wilfrid i el va empresonar durant 9 mesos. Alliberat, Wilfrid es va refugiar a [[Selsey]], al [[Sussex]]. A partir d'allí, va evangelitzar els saxons pagans del sud, convertint la quasi totalitat de la població. Va construir un monestir a Selsey sobre una terra que li havia estat donada pel rei [[Æthelwalh]].
Després de la mort del rei Egfrith el [[685]], Wilfrid va trobar Teodor, que li va demanar el seu perdó per haver-lo deposat, i haver ordenat els quatre bisbes de les noves diòcesis a la catedral de York.
El [[686]], a petició de Teodor, el rei [[Aldfrid de Northúmbria]] va cridar a Wilfrid i el va restablir a Ripon. Però cinc anys més tard, Aldfrid es va barallar amb Wilfrid i el va exiliar el [[691]]: Wilfrid va anar a Mèrcia, on va administrar el bisbat vacant de Litchfield, a petició del rei [[Ethelred de Mèrcia]].
À 13 ans, il est placé à la maison du roi [[Oswiu de Northumbrie|Oswiu]], et devient le favori de la reine [[Eanflede de Deira|Eanflede]] qui l'envoie à [[Lindisfarne]] pour son éducation, dont se charge Cudda, un ancien noble devenu [[moine]].
El [[703]], sant Berhtwald, el successor de Teodor, va convocat un sínode que, per instigació d'Aldfrid, va ordenar a Wilfrid renunciar a l'episcopat i retirar-se a Ripon. No va accepta però la divisió del seu bisbat, i va anar de nou a Roma, on el papa [[Papa Joan VI|Joan VI]] el va sostenir i va ordenar a Berhtwald de convocar un sínode per tal de restaurar a Wilfrid. No fou més que en el moment de la mort d'Aldfrid el [[705]], que aquest, penedit de les seves accions contra Wilfrid, es va trobar un compromís pel qual Wilfrid fou anomenat bisbe d'[[Hexham]] mentre que Jean de Beverley agafava el bisbat de York.
Als 13 anys, és col·locat a casa del rei [[Oswiu de Northúmbria|Oswiu]], i es fa el favorit de la reina [[Eanflede]] que l'envia a [[Lindisfarne]] per a la seva educació, de la qual s'encarrega Cudda, un ancià noble fet [[monjo|moine]].
Wilfrid va morir el 709 al monestir sant André d'Oundle, al [[Northamptonshire]], en el transcurs d'una gira dels monestirs que havia fundat en Mèrcia.
== Culte ==
La seva festa és el [[12 d'octubre]]<ref>Engelbert Omer, ''La fleur des saints'', ed. Albin Michel, París, 1998, ISBN 9782226095428</ref>.
Vers [[653]], Eanflede autorise Wilfrid à se rendre à [[Rome]] en compagnie du jeune moine [[Benoît Biscop]]. À [[Lyon]], le caractère agréable de Wilfrid et sa vive intelligence conduisent l'archevêque [[Ennemond]] à lui offrir de l'adopter et de le marier à sa nièce. Déclinant ces propositions, le jeune homme va à Rome, reçoit la bénédiction [[pape|papale]], puis, respectant sa promesse, revient à Lyon, où il reste trois ans, jusqu'au meurtre de son protecteur, dont les exécuteurs ne lui auraient pas laissé partager le destin.
== Fonts ==
Cap a [[653]], Eanflede autoritza Wilfrid a anar a [[Roma]] en companyia del jove monjo [[Benet Biscop|Benèvol Biscop]]. A [[Lió]], el caràcter agradable de Wilfrid i la seva viva intel·ligència condueixen l'arquebisbe [[Ennemond]] a oferir-li adoptar-lo i casar-lo amb la seva neboda. Declinant aquestes proposicions, el jove va a Roma, rep la benedicció [[papa|papal]], després, respectant la seva promesa, torna a Lió, on queden tres anys, fins a l'homicidi del seu protector, del qual els exécuteurs no li haurien deixat compartir el destí.
[http://eagle.cch.kcl.ac.uk:8080/pase/persons/CreatePersonFrames.jsp?personKey=874 Repertori de les fonts] a la ''Prosopography of Anglo-Saxon England'' (Pase).
À son retour en [[658]], [[Alhfrith de Deira|Alchfrith]], fils d'Oswiu, lui donne un [[monastère]] à [[Ripon (Angleterre)|Ripon]] et, peu de temps après, [[Agilbert de Paris|Agilbert]], évêque des [[Gewissae]] ([[Saxons]] du [[Wessex]]), l'ordonne prêtre.
A la seva tornada el [[658]], [[Alchfrith]], fill d'Oswiu, li dóna un [[monestir]] a [[Ripon]] i, poc temps després, [[Agilbert]], bisbe dels [[Gewissae]] ([[Saxons]] del [[Wessex)]], ho ordena sacerdot.
Wilfrid était probablement considéré comme le principal défenseur de l'[[Église catholique romaine]] quand son discours au [[synode de Whitby]] conduisit au renversement du parti [[Christianisme irlandais|celtique]] ([[664]]).
Wilfrid era probablement considerat com el principal defensor de l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica romana]] quan el seu discurs al [[Sínode de whitby]] va conduir a la inversió del partit [[cèltic]] ( [[664]]).
En [[664]], il est nommé évêque d'[[York]], mais refuse d'être consacré en Northumbrie par les évêques du nord de l'Angleterre qui ont refusé les décisions de Whitby, qu'il considère comme schismatiques. Comme Agilbert est devenu [[Liste des évêques puis archevêques de Paris|évêque de Paris]], Wilfrid se fait consacrer à [[Compiègne]]<ref> Page 120 dans ''L'Angleterre chrétienne avant les Normands'' (1909) de [[Fernand Cabrol]]</ref>.
El [[664]], és anomenat bisbe de [[York (Anglaterra)|York]], però nega de ser consagrat en Northumbrie pels bisbes del nord d'Angleterre que han refusat les decisions de Whitby, que considera com cismàtic. Com Agilbert s'ha fet [[Bisbe de parís]], Wilfrid es fa consagrar a [[Compiègne]]<ref> Pàgina 120 en ''L'Angleterre cristiana abans dels Normands'' (1909) de [[Fernand Cabrol]]</ref>.
À son retour de voyage, il échappe de peu aux naufrageurs [[Paganisme|païens]] du [[royaume de Sussex|Sussex]], et quand il arrive dans son propre pays, c'est pour trouver [[Chad de Mercie|Chad]] (saint Chad) installé dans son évêché.
A la seva tornada de viatge, eludeix poc als naufrageurs [[Paganisme|pagans]] del [[Sussex]], i quan succeeix al seu propi país, és per trobar [[Chad]] (sant Chad) instal·lat al seu bisbat.
Le restant de sa vie est en grande partie une succession d'errements et de malheurs. Pendant trois ans ([[665]] - [[668]]), il dirige son monastère de Ripon en paix, tout en se chargeant des épiscopats de [[Mercie]] et du [[Kent (comté)|Kent]] pendant les vacances de ces évêchés. À l'arrivée de [[Théodore de Tarsus|Théodore]] en [[669]], récemment nommé [[archevêque de Cantorbéry]], il est rétabli dans son évêché, et y consacre neuf années d'une débordante activité, particulièrement dans la construction d'églises.
El restant de la seva vida és en gran part una successió de pèrdues i de desgràcies. Durant tres anys ( [[665]] - [[668]]), dirigeix el seu monestir de Ripon en pau, tot encarregant-se episcopats de [[Mèrcia|Mercie]] i del [[Kent]] durant les vacances d'aquests bisbats. A l'arribada de [[Théodore]] el [[669]], recentment anomenat [[arquebisbe de Canterbury|Arquebisbe de cantorbéry]], és restablert del seu bisbat, i hi consagra nou anys d'una desbordant activitat, particularment en la construcció d'esglésies.
Le roi [[Egfrid]] avait succédé à Oswiu, et Wilfrid s'en était fait un ennemi en encourageant sa femme, [[Etheldreda]], à refuser au roi ses droits maritaux et à devenir nonne à [[Coldingham]]. En [[678]], sur les instances d'Egfrid, l'archevêque Théodore divise l'évêché d'York en quatre diocèses malgré les protestations de Wilfrid, qui est déposé.
El rei [[Egfrid]] havia succeït a Oswiu, i Wilfrid se n'havia fet un enemic animant la seva dona, [[Eteldreda d'Ely|Etheldreda]], a negar al rei els seus drets maritals i a fer-se monja a [[Coldingham]]. El [[678]], sobre les instàncies d'Egfrid, l'arquebisbe Théodore divideix el bisbat de York a quatre diòcesis malgrat les protestes de Wilfrid, que és dipositat.
Wilfrid se rend à Rome pour faire appel de cette décision. Le pape [[Agathon (pape)|Agathon]] tient un synode en octobre 679 au cours duquel il ordonne sa réintégration. Wilfrid doit s'être rendu en [[Austrasie]] pendant ce temps, car d'après son biographe [[Eddius|Eddius Stephanus]], Wilfrid quitte l'Austrasie après la mort de [[Dagobert II]], menacé par les partisans du maire du palais [[Ébroïn (maire du palais)|Ébroïn]].
Wilfrid va a Roma per apel·lar d'aquesta decisió. El papa [[Agató I|Agathon]] té un sínode l'octubre de 679 en el transcurs del qual ordena la seva reintegració. Wilfrid ha degut haver anat a [[Austràsia|Austrasie]] durant aquest temps, ja que segons el seu biògraf [[Eddius Stephanus]], Wilfrid deixa l'Austrasie després de la mort de [[Dagobert II|Dagobert Ii]], amenaçat pels partidaris de l'alcalde del palau [[Ebroí|Ébroïn]].
En [[680]], Wilfred revient en Angleterre. Le roi [[Ecgfrith de Northumbrie|Ecgfrith]] refuse d'accéder à la demande de réintégration de Wilfrid et l'emprisonne pendant 9 mois. Libéré, Wilfrid se réfugie à [[Selsey]], dans le [[royaume de Sussex|Sussex]]. À partir de là, il évangélise les Saxons païens du Sud, convertissant la quasi totalité de la population. Il construit un monastère à Selsey sur une terre qui lui a été donnée par le roi [[Æthelwalh]].
El [[680]], Wilfred torna a Angleterre. El rei [[Ecgfrith]] es nega a accedir a petició de reintegració de Wilfrid i l'empresona durant 9 mesos. Alliberat, Wilfrid es refugia a [[Selsey]], en el [[Sussex]]. A partir d'allà, evangelitza els Saxons pagans del Sud, convertint la quasi totalitat de la població. Construeix un monestir a Selsey sobre una terra que li ha estat donada pel rei [[Æthelwalh]].
Après la mort du roi Egfrith en [[685]], Wilfrid rencontre Théodore, qui lui demande son pardon pour l'avoir déposé, et avoir ordonné les quatre évêques des nouveaux diocèses dans la cathédrale d'York.
Després de la mort del rei Egfrith el [[685]], Wilfrid troba Théodore, que li demana el seu perdó per haver-lo dipositat, i haver ordenat els quatre bisbes dels nous diòcesis a la catedral de York.
En [[686]], à la demande de Théodore, le roi [[Aldfrith de Northumbrie|Aldfrid]] rappelle Wilfrid et le rétablit à Ripon. Mais cinq ans plus tard, Aldfrid se querelle avec Wilfrid et l'exile en [[691]] : Wilfrid se rend en Mercie, où il administre l'évêché vacant de Litchfield, à la demande du roi [[Ethelred de Mercie|Ethelred]].
El [[686]], a petició de Théodore, el rei [[Aldfrid]] recorda Wilfrid i el restableix de Ripon. Però cinc anys més tard, Aldfrid es renya amb Wilfrid i l'exilia el [[691]]: Wilfrid va a Mercie, on administra el bisbat vacant de Litchfield, a petició del rei [[Ethelred]].
En [[703]], saint Berhtwald, le successeur de Théodore, convoque un synode qui, sur l'instigation d'Aldfrid, ordonne à Wilfrid de renoncer à l'épiscopat et de se retirer à Ripon. Il n'accepte toujours pas la division de son évêché, et se rend à nouveau à Rome, où le pape [[Jean VI (pape)|Jean VI]] le soutient et ordonne à Berhtwald de convoquer un synode afin de blanchir Wilfrid. Ce n'est qu'au moment de la mort d'Aldfrid en [[705]], celui-ci se repentant de ses actions contre Wilfrid, qu'un compromis est trouvé par lequel Wilfrid est nommé évêque d'[[abbaye de Hexham|Hexham]] tandis que Jean de Beverley prend l'évêché de York.
El [[703]], sant Berhtwald, el successor de Théodore, convoca un sínode que, sobre la instigació d'Aldfrid, ordena a Wilfrid renunciar a l'episcopat i que se'l retiri a Ripon. No accepta sempre la divisió del seu bisbat, i va de nou a Roma, on el papa [[Papa Joan VI|Texans Vi]] ho sosté i ordena a Berhtwald de convocar un sínode per tal d'emblanquir Wilfrid. No és més que en el moment de la mort d'Aldfrid el [[705]], aquest penedint-se de les seves accions contra Wilfrid, que un compromís és trobat pel qual Wilfrid és anomenat bisbe d'[[Hexham]] mentre que Jean de Beverley pren el bisbat de York.
Wilfrid meurt en 709 au monastère saint André d'Oundle, dans le [[Northamptonshire]], au cours d'une tournée des monastères qu'il avait fondés en Mercie.
Wilfrid mor el 709 al monestir sant André d'Oundle, en el [[Northamptonshire]], en el transcurs d'una gira dels monestirs que havia fundat en Mercie.
== Culte ==
== Culte ==
Fête le [[12 octobre]]<ref>{{ouvrage|prénom1=Omer|nom1=Englebert|titre=La fleur des saints|éditeur=Albin Michel|lieu=Paris|année=1998|pages totales=469|isbn=9782226095428|passage=333}}</ref>.
Festa el [[12 d'octubre|12 D'octubre]]<ref>{{ouvrage|prénom1=Omer|nom1=Englebert|titre=La fleur des saints|éditeur=Albin Michel|lieu=Paris|année=1998|pages totales=469|isbn=9782226095428|passage=333}}</ref>.
== Sources ==
== Fonts ==
[http://eagle.cch.kcl.ac.uk:8080/pase/persons/CreatePersonFrames.jsp?personKey=874 Répertoire des sources] dans la ''Prosopography of Anglo-Saxon England'' (PASE).
[http://eagle.cch.kcl.ac.uk:8080/pase/persons/CreatePersonFrames.jsp?personKey=874 Repertori de les fonts] en la ''Prosopography of Anglo-Saxon England'' (Pase).
== Notes et références ==
== Notes i referències ==
{{références}}
{{Referències}}
== Vegeu també ==
* {{en}} [http://encyclopedia.jrank.org/WAT_WIL/WILFRID_c_634_709_.html Wilfrid de York a Encyclopedia Britannica]
== Enllaços externs ==
* [http://nominis.cef.fr/contenus/saints_2006.html Saint Wilfrid]
== Voir aussi ==
== Veure també ==
* {{en}} [http://encyclopedia.jrank.org/WAT_WIL/WILFRID_c_634_709_.html Wilfrid de York sur le site Encyclopedia Britannica]
* {{en}} [http://encyclopedia.jrank.org/Wat_Wil/Wilfrid_c_634_709_.html Wilfrid de York sobre l'indret Encyclopedia Britannica]
=== Liens externes ===
=== Vincles externs ===
* [http://nominis.cef.fr/contenus/saints_2006.html Saint Wilfrid]
* [http://nominis.cef.fr/contenus/saints_2006.html Sant Wilfrid]
{{Portail|Anglo-Saxons|Christianisme}}
{{Portal|Anglo-Saxons|Cristianisme}}
[[Categoria:Categories massa plenes]]
[[Categoria:Història de l'Església Catòlica]]
[[Categoria:Arquebisbes]]
[[Categoria:Religiosos anglesos]]
[[Categoria:Bisbes de les illes Britàniques]]
[[Categoria:Anglicanisme]]
[[Categoria:Comtats d'Anglaterra]]
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]]
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]]
[[Categoria:Catòlics]]
[[Categoria:Sants britànics]]
[[Categoria:GrupsSants germànicsmorts al segle VIII]]
[[Categoria:Alta Edat Mitjana]]
[[Catégorie:Naissance en 634]]
[[Catégorie:Religieux du Moyen Âge]]
[[Catégorie:Archevêque d'York]]
[[Catégorie:Évêque de Leicester]]
[[Catégorie:Évêque de Hexham]]
[[Catégorie:Décès en 709]]
[[Catégorie:Saint catholique et orthodoxe]]
[[Catégorie:Saint anglo-saxon]]
{{Lien AdQ|en}}
[[de:Wilfrid]]
| 