Wilfrid de York: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: Enllaç a article destacat per: en:Wilfrid; canvis cosmètics |
||
Línia 7:
Als 13 anys, fou col·locat a casa del rei [[Oswiu de Northúmbria|Oswiu]], i va esdevenir el favorit de la reina [[Eanfleda de Deira]] que el va enviar a [[Lindisfarne]] per a la seva educació, de la qual s'encarrega Cudda, un ancià noble convertit en [[monjo]].
Cap a [[653]], Eanfleda va autoritzar a Wilfrid a anar a [[Roma]] en companyia del jove monjo [[Benet Biscop]]. A [[Lió]], el caràcter agradable de Wilfrid i la seva viva intel·ligència conduïren l'arquebisbe [[Ennemond]] a oferir-li adoptar-lo i casar-lo amb la seva neboda. Declinant aquestes proposicions, el jove va anar a Roma, rebé la benedicció [[papa
A la seva tornada el [[658]], [[Alhfrith de Deira]], fill d'Oswiu, li va donar un [[monestir]] a [[Ripon]] i, poc temps després, [[Agilbert de París]], bisbe dels [[Gewissae]] ([[Saxons]] del [[Wessex)]], el va ordenar sacerdot.
Línia 21:
El rei [[Egfrid]] havia succeït a Oswiu, i Wilfrid se n'havia fet un enemic animant la seva dona, [[Eteldreda d'Ely]], a negar al rei els seus drets maritals i a fer-se monja a [[Coldingham]]. El [[678]], a instàncies d'Egfrid, l'arquebisbe Teodore va dividir el bisbat de York a quatre diòcesis malgrat les protestes de Wilfrid, que fou deposat.
Wilfrid va anar a Roma per apel·lar d'aquesta decisió. El papa [[Agató I]] va tenir un sínode l'octubre de 679 en el transcurs del qual ordena la seva reintegració. Wilfrid
El [[680]], Wilfred va tornar a Angleterra. El rei [[Ecgfrith de Northúmbria]] es va negar a accedir a petició de reintegració de Wilfrid i el va empresonar durant 9 mesos. Alliberat, Wilfrid es va refugiar a [[Selsey]], al [[Sussex]]. A partir d'allí, va evangelitzar els saxons pagans del sud, convertint la quasi totalitat de la població. Va construir un monestir a Selsey sobre una terra que li havia estat donada pel rei [[Æthelwalh]].
Línia 29:
El [[686]], a petició de Teodor, el rei [[Aldfrid de Northúmbria]] va cridar a Wilfrid i el va restablir a Ripon. Però cinc anys més tard, Aldfrid es va barallar amb Wilfrid i el va exiliar el [[691]]: Wilfrid va anar a Mèrcia, on va administrar el bisbat vacant de Litchfield, a petició del rei [[Ethelred de Mèrcia]].
El [[703]], sant Berhtwald, el successor de Teodor, va convocat un sínode que, per instigació d'Aldfrid, va ordenar a Wilfrid renunciar a l'episcopat i retirar-se a Ripon. No va accepta però la divisió del seu bisbat, i va anar de nou a Roma, on el papa [[Papa Joan VI|Joan VI]] el va sostenir i va ordenar a Berhtwald de convocar un sínode per tal de restaurar a Wilfrid. No fou més que en el moment de la mort d'Aldfrid el [[705]], que aquest, penedit de les seves accions contra Wilfrid, es va trobar
Wilfrid va morir el 709 al monestir sant André d'Oundle, al [[Northamptonshire]], en el transcurs d'una gira dels monestirs que havia fundat en Mèrcia.
Línia 35:
== Culte ==
La seva festa és el [[12 d'octubre]]<ref>Engelbert Omer, ''La fleur des saints'', ed. Albin Michel, París, 1998, ISBN
== Fonts ==
Línia 48:
== Enllaços externs ==
* [http://nominis.cef.fr/contenus/saints_2006.html Saint Wilfrid]
[[Categoria:Religiosos anglesos]]
Línia 57:
[[Categoria:Sants britànics]]
[[Categoria:Sants morts al segle VIII]]
{{Enllaç AD|en}}
[[de:Wilfrid]]
Línia 64:
[[eo:Wilfrid (Jorko)]]
[[fi:Wilfrid]]
[[fr:Wilfrid d'York]]▼
[[fy:Wilfried]]
[[it:Vilfrido di York]]
Linha 70 ⟶ 71:
[[ru:Вильфрид Йоркский]]
[[sh:Wilfrid]]
▲[[fr:Wilfrid d'York]]
| |||