Literatura mari: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Literatura mari''' és la literatura feta en txeremís o mari, una llengua ugrofinesa parlada a Marí El (Rússia). [[C...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Literatura mari''' és la literatura feta en [[txeremís]] o mari, una [[llengües ugrofineses|llengua ugrofinesa]] parlada a [[Marí El]] ([[Rússia]]).
A finals del segle XIX, estimulats per la gramàtica composta per [[Friederich Wiedemann]] el [[1847]] i pels estudis de [[Matthias Castrén]], es desenvoluparen els primeres escrits en mari en dos sistemes d'escriptura, ''luornie'' i ''lugovie'', s'editaren en ambdós sistemes llibres i revistes fins que foren unificats després de la [[revolució russa]] del 1917. L'iniciador fou l'almanac ''Marijskij Kalendar'' (1907-1913), editat a [[Kazan]] pels escriptors S. G Chavain (1888-1942), M. S. Mukhrin (1890-1943) i M. S. Gerasimov-Mikai (1885-1944), considerats com els pares de la literatura mari. Tots ells s'inspiraren en dues fonts: la tradició oral popular i les tradicions progressistes russes del moment. Chavain, el més famós dels tres, va composar les novel·les ''Desertors'' (1929), ''Apiary'' (1928) primer drama nacional mari, el drama històric ''Akpatyr'' (1935) basat en la revolta de Pugatxov, i la novel·la ''Elnet'' (1936).
[[Categoria:Literatura]]
| |||