Ducat de Jülich: diferència entre les revisions

La casa de Clèveris es va extingir el [[1609]] amb el duc [[Joan Guillem]], i es va produir una guerra, anomenada guerra de successió de Juliers, que va oposar les cinc germanes d'aquest príncep, i les cases de [[Saxònia]], del [[Palatinat-Neuburg]] i de [[Brandenburg]]. La casa de Saxònia fonamentava les seves pretensions sobre una expectativa de successió atorgada el [[1483]] per l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al duc [[Albert V l'Intrèpid]]. L'[[Elector de Barndenburg]], gendre de Maria Eleonor, germana gran de Joan Guillem, i el comte de Neuburg, marit d'Anna, segona germana del mateix príncep, van ocupar el país i van acabar signant un tractat a Dortmund pel qual van convenir administrar el ducat en comú. L'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]] va voler anul·lar aquest tractat i va ordenar el segrest del ducat. Per mantenir els seus drets, els dos prínceps van implorar el socors de la unió protestant, i es van aliar amb [[Enric IV de França]]. La intervenció de França es va retardar pel seu assassinat per [[Ravaillac]]. El [[1612]] van sorgir discussions entre l'elector i el comte de Neuburg. Finalment, el [[1614]], un tractat signat a [[Xanten]], sota la mediació d'[[Anglaterra]] i de [[França]] establia que la successió havia de ser repartida en dos lots, que es van sortejar. L'elector de Brandenburg va rebre el ducat de Clèveris, el comtat de la Marck i el [[comtat de Ravensberg]]; el comte de Neuburg els ducats de Juliers i de Berg. Després de noves lluites, aquest tractat va ser confirmat el [[1666]].

 

== Comtes de Juliers ==