Mestre racional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-http://books.google.com/ +http://books.google.cat/) |
|||
Línia 1:
Dins l'organització política i fiscal de la [[corona d'Aragó]] cal distingir dos tipus de '''Mestre racional''' (''magister racionalis''): per una banda el mestre racional reial que exercia el càrrec de tresorer reial<ref name="GEC2">{{GEC|0234854}}</ref> i el Mestre racional dels regnes que formaren la corona d'Aragó, el qual exercia de tresorer dels regnes. <ref name="GEC1">{{GEC|0234855}}</ref> Per extensió el terme s'aplicà a aquell qui era responsable dels comptes d'una organització. <ref>[http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5/web/nwin/glossari/defs/defs80.html Definició segons extracte de J. Turró (2002). «Joanot Martorell, escrivà de ració». L'Avenç (273, octubre, pàg. 12-18).]</ref>
==Servent
Aquest càrrec fou importat i introduït a finals del segle XIII a la corona tot seguint el model [[Regne de Sicília|sicilià]] creat per [[Pere el Gran]] el 1283; L'ofici del mestre racional es consolidà amb la reforma de l'Administració financera duta a terme per [[Jaume
Les funcions i atribucions definitives del càrrec foren definides en les ''Ordinacions de Pere III'' (1344). En aquestes es definien els quatre grans dignataris de la cort: el [[majordom (corona d'Aragó)|majordom]], el [[camarlenc]], el [[canceller]] i el mestre racional.<ref name="GEC2"/> Així el mestre racional esdevingué peça clau del consell reial fins que a finals del segle XV el càrrec fou substituït per el de Tresorer general amb la creació, l'any 1493, del [[Consell d'Aragó]].
| |||