Ducat de Jülich: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Història ==
Cap a la fi de l'època [[carolingis|carolíngia]], Jülich era un [[feu]] administrat per comtes imperials que esdevingué hereditari a partir de la segona meitat del segle XI. L'[[1128]], un fill del comte, [[Alexandre de Jülich|Alexandre]] va esdevenir [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]]. El comtat de Jülich va ser una dependència del [[ducat de Baixa Lorena]] fins al segle XIII, quan el comte [[Gerard V]] va ser creat [[príncep immediat]] de l'[[Sacre Imperi Romanogermànic|Imperi]]. El comte [[Guillem V]] va ser elevat a marcgravi el [[1336]] per l'[[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] [[Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Lluís IV]], i després a duc el [[1356]] per l'emperador [[Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles IV]]. El seu fill [[Guillem VI de Jülich|Guillem VI]] va adquirir per matrimoni el [[comtat de Gueldre|ducat de Gueldre]] i el seu altre fill [[Gerard VI de Jülich|Gerard IV]] el [[ducat de Berg]]. [[Adolf I de Jülich]] va heretar el 1423 totes aquestes possessions. [[Guillem VIII]], darrer descendent de la dinastia, va deixar el ducat a la seva filla Maria, esposa de [[Joan III de Clèveris|Joan el Pacífic]], duc de Clèveris. Aquest últim va reunir el [[1521]] els ducats de Clèveris, Berg i Jülich mentre el Gueldre va anar a una branca diferent.
La casa de Clèveris es va extingir el [[1609]] amb el duc [[Joan Guillem de Clèveris|Joan Guillem]], i es va produir la guerra de successió de Jülich, que va oposar les cinc germanes d'aquest príncep, i les cases de [[Saxònia]], del [[Palatinat-Neuburg]] i de [[Brandenburg]]. La casa de Saxònia fonamentava les seves pretensions sobre una expectativa de successió atorgada el [[1483]] per l'emperador [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic III]] al duc [[Albert V l'Intrèpid]]. L'[[Elector de Brandenburg]], gendre de Maria Eleonor, germana gran de Joan Guillem, i el comte de Neuburg, marit d'Anna, segona germana del mateix príncep, van ocupar el país i van acabar signant un tractat a [[Dortmund]] pel qual van convenir administrar el ducat en comú. L'emperador [[Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic|Rodolf II]] va voler anul·lar aquest tractat i va ordenar el segrest del ducat. Per mantenir els seus drets, els dos prínceps van implorar el socors de la unió protestant, i es van aliar amb [[Enric IV de França]]. La intervenció de França es va retardar pel seu assassinat per [[Ravaillac]]. El [[1612]] van sorgir discussions entre l'elector i el comte de Neuburg. Finalment, el [[1614]], un tractat signat a [[Xanten]], sota la mediació d'[[Anglaterra]] i de [[França]] establia que la successió havia de ser repartida en dos lots, que es van sortejar. L'elector de Brandenburg va rebre el ducat de Clèveris, el comtat de la Marck i el [[comtat de Ravensberg]]; el comte de Neuburg els ducats de Jülich i de Berg. Després de noves lluites, aquest tractat va ser confirmat el [[1666]].
| |||